‘Quadern’ estrena club de lectura

La lectura es troba al punt mitjà de dos moviments oposats: l’acte és solitari, però les seves conseqüències sempre són col·lectives. Des de la construcció d’un cànon a través dels anys fins a la tria del llibre que es regala a la persona estimada, passant per un debat internauta, els llibres tenen una onada expansiva tan flexible com nombroses siguin les persones que participen en la lectura. Amb la voluntat d’expandir i compartir aquesta onada, el pròxim setembre arrenca ...

La lectura es troba al punt mitjà de dos moviments oposats: l’acte és solitari, però les seves conseqüències sempre són col·lectives. Des de la construcció d’un cànon a través dels anys fins a la tria del llibre que es regala a la persona estimada, passant per un debat internauta, els llibres tenen una onada expansiva tan flexible com nombroses siguin les persones que participen en la lectura. Amb la voluntat d’expandir i compartir aquesta onada, el pròxim setembre arrenca Club Quadern, un club de lectura mensual, presencial i destinat als lectors d’EL PAÍS.

Podeu apuntar-vos al club escrivint a quadern@elpais.es

El funcionament serà el següent. El primer dijous (no festiu) de cada mes, a les 19 h, un grup de subscriptors i jo mateixa ens trobarem amb un escriptor a l’Estudi Toresky (Casp, 6) per comentar conjuntament el seu darrer llibre. Les sessions consistiran en dues parts. Primer, l’autor presentarà el llibre en una entrevista de trenta minuts, que serà enregistrada i es podrà escoltar posteriorment en format pòdcast. Tot seguit, s’obrirà la conversa amb els participants del club de lectura. L’objectiu és expandir en comunitat la lectura feta en solitud, i per això, abans de cada trobada, els participants rebran via correu electrònic la crítica, l’entrevista a l’autor i textos complementaris sobre el llibre en qüestió. I per deixar-ne constància, de cada sessió es publicarà una crònica al següent Quadern.

Club Quadern comença amb el que, segons els crítics i col·laboradors de Quadern, és el millor llibre de literatura catalana de l’any 2022. El dijous 14 de setembre ens reunirem amb Sebastià Alzamora per parlar sobre Ràbia (Proa), una novel·la sobre un fet aparentment quotidià: la mort de la gossa del protagonista. Però aquest és només el punt de partida amb què l’autor mallorquí explora la banalitat del mal amb què convivim cada dia. La novel·la segueix l’amo de la gossa, un home de mitjana edat enfonsat en la mediocritat, que passa uns dies a Bellavista, un poble turístic inspirat en s’Arenal. Conversarem amb Alzamora sobre els paradisos prefabricats, el deambular del seu protagonista i sobre la ràbia soterrada. La novel·la compta amb el vistiplau de dos dels premis més substanciosos a obra publicada: l’any passat va endur-se el premi Òmnium a la Millor Novel·la de l’Any i va quedar com una de les tres finalistes del premi Finestres de Narrativa en Català.

El 5 d’octubre ens acompanyarà la periodista i escriptora Gemma Ruiz Palà, que ha publicat Les nostres mares (Proa) sota el paraigua del premi Sant Jordi 2022 i que ha estat una de les autores més venudes de l’any. Es tracta de la reivindicació literària de les dones nascudes durant la dictadura. Però, per a Ruiz Palà, reivindicació no és sinònim de ràbia sinó de celebració, i defineix la seva novel·la com a “feliçment feminista”. Les deu dones que protagonitzen Les nostres mares, de diferent classe social i origen, ens permetran reconstruir el retrat d’una generació que va haver d’abandonar el desig i el talent per viure per als altres. Ara bé, malgrat les cotilles, aquestes dones van saber mantenir-se fermes contra el règim i esdevenir referents per a les que van venir després. Amb Ruiz Palà també parlarem sobre el traspàs del testimoni i els documents històrics a la literatura i sobre l’oralitat en l’escriptura.

El 2 de novembre ens traslladarem al Pirineu ribagorçà dels anys cinquanta de la mà d’Imma Monsó, que ha publicat La mestra i la Bèstia (Anagrama). La novel·la relata els primers vint anys de vida d’una protagonista típicament monsoniana: excèntrica, ingènua i amb una sensibilitat especial per les paraules. La Severina viu amb els seus pares, aïllada geogràficament i ideològica dels efectes del franquisme i de la implicació del seu pare en afers polítics. La comunitat i el contacte amb el context històric li arriben als vint anys, quan queda òrfena i es trasllada al poble fictici de Dusa a fer-hi de mestra. A través de la Severina, Monsó ens farà pensar sobre el soroll de la història i sobre la difícil balança entre el jo, la comunitat i la consciència de finitud.

Eva Piquer serà la convidada del 14 de desembre. Després de vint anys de silenci literari, Piquer ha tornat a les llibreries amb Aterratge (Club Editor), una novel·la que trena dos relats. D’una banda, la història d’un avió de l’exèrcit nord-americà que l’any 1973 va caure mentre sobrevolava Islàndia sense deixar ni una sola víctima. De l’altra, l’intercanvi entre Gregory Fletcher, el pilot que va haver d’executar aquest aterratge d’emergència, i la protagonista. Es tracta d’una dona en procés de reconstrucció vital després d’un dol, que viatja a Sólheimasandur per visitar les restes de l’avió dècades després de l’accident. Entre aquestes dues persones, que en principi no tenen res a veure, sorgeix una conversa sobre tot allò que neix després de la caiguda. I Piquer ho escriu sense sentimentalisme i amb la ferma voluntat de no cedir. Amb aquesta convicció acomiadarem l’any i ens retrobarem al gener amb noves lectures. Benvinguts al Club Quadern.