Cinc terrasses per disfrutar a qualsevol hora del pacificat carrer Consell de Cent de Barcelona
El nou eix verd de la ciutat s’ha convertit en una rambla de vianants a tothora
Barcelona té una nova rambla des de fa un parell de mesos, el renovat carrer Consell de Cent, que s’ha convertit en un nou eix verd de la ciutat. Foragitada la circulació rodada, amb l’excepció de veïns i vehicles de serveis, la peatonalització d’aquesta via cèntrica que travessa l’Eixample en horitzontal s’ha convertit en un lloc ideal per passejar, asseure’s a badar o prendre alguna cosa en alguna de les seves terrasses, que sense el soroll i el fum del...
Barcelona té una nova rambla des de fa un parell de mesos, el renovat carrer Consell de Cent, que s’ha convertit en un nou eix verd de la ciutat. Foragitada la circulació rodada, amb l’excepció de veïns i vehicles de serveis, la peatonalització d’aquesta via cèntrica que travessa l’Eixample en horitzontal s’ha convertit en un lloc ideal per passejar, asseure’s a badar o prendre alguna cosa en alguna de les seves terrasses, que sense el soroll i el fum dels cotxes s’han convertit en un petit oasi dins del caos de la ciutat. Tot seguit, algunes de les terrasses per disfrutar d’aquesta nova via a qualsevol hora del dia, per prendre-hi alguna cosa, fer un gelat, dinar o sopar.
Fa 40 anys que Takashi Ochiai va obrir la primera pastisseria japonesa de Barcelona, i potser fins i tot d’Espanya. I segueix tant estimulant com el primer dia, amb un variat assortit de brioixeria i pastissets que mesclen les dues cultures, amb un clàssic indiscutible que és el croissant de te verd. A la cantonada de Comte Urgell amb Consell de Cent, tenen una terrassa amb tres taules on degustar les seves delícies. A més del croissant del mes, que va canviant, sempre tenen el mencionat de te verd, el de yuzu, el de vainilla amb macadàmia o el de cheesecake. El clàssic de mantega i el de xocolata també valen la pena, així com el de fava tonka. Si sou més de pasta de full no us perdeu les ulleres de te verd o la seva versió de xocolata. I per als llaminers de mena, també us encantaran els seus mochis i el pastissets individuals. Els hits de la casa són el mousse de te verd amb gerds o el de mascarpone amb te verd. Ara que fa caloreta, podeu acompanyar-ho d’un te ben fresc, batuts de diferents sabors o fins i tot orxata.
Ochiai. Carrer Comte d’Urgell, 110
Fins fa uns mesos es deia Eroica, però a banda del nom no ha canviat gaire cosas més. La Fuga té una agradable terrassa al carrer Consell de Cent, i una altra interior que també està molt bé. Estan especialitzats en oferir teca durant tot el dia, esmorzars a base de crostatas de poma, gerds o ricotta, acompanyats de cafè d’especialitat, o dinars on regna la pasta italiana. Algunes de les més sucoses són els tagliatelle d’espinacs, els papardelle al ragú, els espaguetti a la carbonara o els ravioli amb bolets o provoleta. El local, de dues plantes, és molt ampli i acollidor, amb aires vintage i moltes bicicletes penjant de les parets. Ells es deifineixen com el hub de la cuina italiana, el bon cafè i el ciclisme.
La Fuga. Carrer Consell de Cent, 350.
Si hi ha una gelateria que gairebé tots els amants dels gelats coneix de Barcelona és Delacrem. Els elaboren cada dia, amb productes de proximitat, bon gust i una inventiva que sovint sorprèn els fans. De fet, sempre tenen un gelat del dia, que el dia d’aquesta visita era de síndria, llima i gingebre. Però els més sol·licitats són el de festuc i el d’avellana. El mestre gelater Massimo Pignata sempre té la mirada posada en la proximitat i per això elabora els gelats amb ingredients de km0, com demostra el de iogurt nartural de la Garroxa. Amb sis taules situades just a l’encreuament de Consell de Cent amb Enric Granados, amb vistes a una tranquil·la plaça on destaquen els bancs per seure i els parterres plens de plantes, és un lloc ideal per aturar-se a descansar. A més de gelats, tenen cafè del Magnifico i brioixeria.
Delacrem. Carrer d’Enric Granados, 15
Això abans era un colmado, fundat el 1892, i d’aquella època en queda el nom, a més d’algunes històries, com que està a la mateixa cantonada on van detenir Salvador Puig Antich el 1973. Amb una bona legió d’habituals del barri, el Betlem és una adreça a tenir en compte per anar a compartir uns platets. Va ser el 2011 quan Víctor Ferrer el va convertir en un bar que defineix com a miscel·lània gastronòmica. Aquesta descripció acull plats com truita de ceps i botifarra negra, ravioli de bou de mar amb coco i llima, tataki de salmó amb albergínia fumada, pluma ibèrica amb patata emmascarada o sardines fumades amb celery i carxofa en escabetx. La seva terrassa ha guanyat molt amb la pacificació dels dos carrers que l’envolten, Girona, també peatonalitzat, i Consell de Cent.
Betlem. Carrer Girona, 70
Amb la renovació de Consell de Cent, la taverna japonesa Mako té tres taules a l’exterior, ideals per menjar japonès a la fresca, que és una cosa poc habitual (a part del Nakashita pocs més n’hi deu haver amb terrassa). Ja fa uns quants anys que el Mako està ben assentat al carrer Consell de Cent, després que en un inici obrissin al Born. Aquí podeu gaudir d’un bon assortit de sushi, tant en rolls de diferents tipus com en nigiris. Clàssics com la tonyina, el salmó, l’anguila o la gamba es combinen amb una novetat, els nigiris fregits, que poden ser d’anguila o tonyina o els més curiosos de poma deshidratada i foie caramel·litzat. És cuina japonesa però amb aquell toc de fusió per als que gaudeixen del nigiri amb foie o amb papada de porc. A més dels sashimi, també trobareu altres maneres de menjar-lo com el temako, un con d’alga nori farcit d’arròs, tonyina o salmó, ous d’ikura i shiitake. Gyozes amb diferents farcits, yakisoba, yakimeshi o tonkatsu completen una carta on no hi falten dolços com el mochis de te verd o el gelat de yuzu.
Mako. Carrer Consell de Cent, 255