De la memòria també es viu

El passat 17 d’abril es va produir un fet insòlit, únic i irrepetible: 23 persones es van reunir per commemorar que el passat 23 de desembre del 2020 va fer 50 anys de la representació a la facultat de Ciències de la UB (actualment les facultats de Física i Química) del primer muntatge del grup de teatre que havien format, l’NGTU (Nou Grup de Teatre Universitari). Ajustant-nos als tempos reals, caldria dir que ara són 53 els anys que fa que el grup es va constituir, però la pandèmia i la seva seqüela van impedir que el 2020 ho celebressin i es descobrís la placa situada a les esmentades facult...

El passat 17 d’abril es va produir un fet insòlit, únic i irrepetible: 23 persones es van reunir per commemorar que el passat 23 de desembre del 2020 va fer 50 anys de la representació a la facultat de Ciències de la UB (actualment les facultats de Física i Química) del primer muntatge del grup de teatre que havien format, l’NGTU (Nou Grup de Teatre Universitari). Ajustant-nos als tempos reals, caldria dir que ara són 53 els anys que fa que el grup es va constituir, però la pandèmia i la seva seqüela van impedir que el 2020 ho celebressin i es descobrís la placa situada a les esmentades facultats, commemorant l’efemèride.

Per l’NGTU van passar més de 50 persones, que en són moltes per a un grup de trajectòria curta, només tres anys, però que van tenir temps d’estrenar sis muntatges, un d’ells frustrat per la censura i un altre, el primer, remuntat un any després de la seva estrena (1970) per fer una gira d’estiu per tot Catalunya (1972), potser la primera gira formal d’un grup independent.

Tots aquells muntatges, menys un, duien la firma del dramaturg de sa Pobla Alexandre Ballester (1933-2011). Repassem-los: Dins un gruix de vellut (1970); Un bagul groc per en Nofre Taylor (1971), A punt de pesta (1971), que va ser censurada; Cap cap pla cap el cap del replà (1972), un muntatge pensat per a nois i noies i que la censura va prohibir per a menors de 18 anys; Facem comèdia (1972), i Els pledejaires (1973), de Jean Racine, amb traducció de Jaume Gras i Vila i amb el qual es va fer una segona i darrera gira.

Aquesta frenètica activitat es va desenvolupar en mig d’un canvi social i un despertar de la consciència política transcendental en el món universitari en contra del règim franquista: La creació del Sindicat Democràtic d’Estudiants (SDE) (1966), l’ocupació del rectorat i la suspensió de classes a la UB (1970), el vuitè decret de l’Estat d’excepció des del 1956, la celebració del Consell de Guerra a Burgos, la vaga de Harry Walker, la tancada d’intel·lectuals a Montserrat (1970), etc. No cal dir, doncs, que l’NGTU va formar part d’un teatre de resistència democràtica contra la dictadura.

L’acte commemoratiu va consistir, a més de la descoberta de la placa, en la lectura de l’obra Dins un gruix de vellut a càrrec de bona part dels membres de l’NGTU que la van estrenar l’any 1970 o que la van rodar de gira l’any 1972. Podria quedar aquí la cosa, com una anècdota, però el cert és que aquell grup va ser important per a la història teatral, ja que en dissoldre’s alguns membres van impulsar altres grups que van estimular el panorama teatral d’aquella dècada, com Dagoll Dagom o Equip de Poesia, o també actors i actrius que es van dedicar de manera professional al teatre. Tot això va quedar plasmat en el llibre NGTU. Del teatre universitari al teatre independent editat per ADB Edicions l’any 2014.

En l’acte del 17 d’abril, el vicerector de patrimoni i activitats culturals de la UB, Agustí Alcoberro, va dir que la universitat té pendent de recordar totes i cada una de les històries que s’han forjat dins seu, moltes d’elles més enllà de l’àmbit purament docent, com el mateix NGTU, recordat ara amb la placa commemorativa. Una història i una memòria que també ens serveix per viure.