Per un Mercat amb peix més variat

Les excavadores ja foraden el solar del nou Mercat del Peix. És part de la Ciutadella del Coneixement, una iniciativa urbanística, cultural i científica potencialment molt rellevant. Per tant, els consensos i les aportacions constructives també ho són. Rellevants. Aquest article vol proposar un debat que encara no s’està produint i que, parlant de recerca, parla del nostre model de societat i de progrés.

El nou Mercat es situa entre el Parc de la Ciutadella, la Vila Olímpica, la Universitat Pompeu Fabra (UPF) i la Ro...

Les excavadores ja foraden el solar del nou Mercat del Peix. És part de la Ciutadella del Coneixement, una iniciativa urbanística, cultural i científica potencialment molt rellevant. Per tant, els consensos i les aportacions constructives també ho són. Rellevants. Aquest article vol proposar un debat que encara no s’està produint i que, parlant de recerca, parla del nostre model de societat i de progrés.

El nou Mercat es situa entre el Parc de la Ciutadella, la Vila Olímpica, la Universitat Pompeu Fabra (UPF) i la Ronda del Litoral de Barcelona; aquesta darrera és una de les barreres físiques que la nova Ciutadella superarà. D’altres barreres són invisibles a primera vista, però no menys reals. Tot i que el Mercat tindrà una extensió física semblant a una o dues illes de l’Eixample, crearà un nou node econòmic i científic amb una influència plausible en les xarxes científiques, tècniques i econòmiques globals. Amb beneficis també locals, es clar.

Actualment en el projecte hi tenen un paper acadèmic o polític i econòmic decisiu la UPF i el Barcelona Institute of Science and Technology (BIST), l’Ajuntament de Barcelona, la Generalitat de Catalunya i almenys dos o tres ministeris del govern estatal, com el de ciència i el d’universitats. També empreses com Renfe i Adif, que també tenen sòl a la zona. Intervenen també diverses empreses d’enginyeria, arquitectura i advocats, així com l’Incasol i Barcelona de Serveis Municipals (B:SM). Signes de l’envergadura del projecte.

El BIST és una organització basada en alguns dels millors centres de recerca catalans, com el Centre de Regulació Genòmica (ubicat dins el Parc de Recerca Biomèdica, situat física i simbòlicament entre la Ronda i la Platja del Somorrostro), l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya, l’Institut de Ciències Fotòniques, l’Institut de Nanociència i Nanotecnologia o l’Institut de Recerca Biomèdica de Barcelona (fundat per la UB). El lideratge del BIST (també “paraigües” i “parallamps”) hauria de donar a la xarxa de centres vinculada al Mercat del Peix (siguin aquests físicament en un indret metropolità o altre) un plus, avantatges emergents.

Al projecte del Mercat del Peix també hi participen altres institucions de la UPF, a més de la UB i la UAB. El paper d’aquestes dues darreres s’està definint, doncs és clar que podrien ajudar a multiplicar efectes, com ho podrien fer la UPC, la UOC o la URL. No són qüestions trivials per a l’economia de Catalunya. Per exemple, convé explicar millor què perdem tots i què perd cada institució quan una vol anar a la seva, quan no remem junts amb sincronia. Què guanyem i què perdem en l’únic mercat que hi ha. Al planeta.

Partint del que ja fan els centres que aixopluga el BIST, el Mercat de Peix ampliarà la recerca en biomedicina. És una opció molt interessant, científicament i econòmicament. ‘Biomedicina’ té diversos significats possibles. Simplificant, en un eix de prioritats hi ha els continguts més biològics, individualistes, tecnològics i comercials; en un altre eix –més enllà del que en la pràctica s’entén per ‘biomedicina’– tenim les visions més integradores de les dimensions clíniques, socials, ambientals, culturals i col·lectives de la salut humana. Convé doncs que les ciutadanes i ciutadans ponderem l’orientació prioritària de la feina que es farà al Mercat.

Debat ciutadà sobre la recerca

Alguns pensem que es pot assolir una integració òptima del millor dels dos eixos. La dreta acostuma a tenir-ho clar: preferència pel primer eix i exclusió factual del segon (en tenim exemples a tocar). Les altres visions –des dels liberals fins a l’esquerra– amb prou feines s’han escoltat, tot i que han sortit a les fotos. Els influencers de la política, les humanitats i el periodisme, han d’intervenir en el debat.

Al Mercat del Peix i en col·laboració amb alguns hospitals, com l’Hospital del Mar i altres centres globals, el BIST vol reforçar línies de recerca de llarga trajectòria a la ciutat en les actualment anomenades “medicina de precisió” i “medicina personalitzada”, expressions que també mereixen reflexió. A través d’elles el BIST impulsarà sobretot recerca en les “fronteres del coneixement”: és a dir, recerca bàsica o fonamental. I també recerca “translacional”: clínica, la que intenta transferir o aplicar els descobriments a la pràctica mèdica, per exemple. Sobre què es preveu investigar? Es parla de superpatògens, del càncer i altres patologies, i s’esmenten tècniques: les genòmiques i altres “òmiques”, la bioinformàtica, la bioenginyeria, la nanotecnologia.

Són camps científicament i econòmicament atractius. Ho són per als autèntics inversors i per alguns especuladors, i per moltes start-ups, empreses amb un alt risc de fracàs a la cerca d’inversions i subvencions; avui són un El Dorado per força investigadors.

Convé, doncs, que als espais d’inversió pública desenvolupem instruments per avaluar tecnologies i per prevenir o corregir els estralls de les bombolles especulatives; també els de les bombolles científiques, així com els fraus que de vegades es donen. Cal que tots siguem exigents amb el destí i els retorns de la recerca a la qual dediquem els diners públics i amb els comptes que en rendim els receptors. Això també és vetllar per la sostenibilitat del sistema i del planeta. És ciència ciutadana, participació. Cultura i ètica. País. Política real.

El BIST també preveu treballar en el disseny i la validació clínica de diagnòstics i tractaments. Per verificar científicament aquesta utilitat clínica, durant dècades la metodologia epidemiològica, l’estadística i la informàtica han estat eines contrastades, molt fructíferes científicament i socialment. Han fornit els fonaments metodològics (evitant biaixos, resultats erronis) i una visió àmplia de les causes estructurals i de les solucions socials de les malalties. La seva rellevància científica i econòmica al Mercat del Peix és òbvia. Actualment quasi no hi té previst un lloc. No tindrà el que convé si els líders ciutadans no l’exigeixen.

També forma part del projecte el Centre de Recerca i Innovació per al Benestar Planetari, que podria desenvolupar alguns projectes amb l’Institut de Biologia Evolutiva. Tanmateix, avui sembla que aquests centres pràcticament no es dedicaran a qüestions de salut pública i equitat. Tampoc les humanitats i les ciències socials ocupen de moment més d’uns mil·límetres en els metres i metres de text del projecte del Mercat del Peix.

Universitat i societat

Malgrat la nova galerna de riscos planetaris, que altres vegades han fet naufragar projectes de recerca encomiables –com el que el 2009 havia d’ancorar vora l’Hotel W o Vela–, és molt improbable que aquesta vegada el peix mori a peu de platja. La tenacitat paga la pena. Magnífic.

La darrera posada en escena del projecte és eloqüent: al campus de la Ciutadella, a la bella capella laica d’Antoni Tàpies –un “espai de reflexió i meditació”–, Pere Aragonès, Ada Colau, Diana Morant, Joan Subirats, els rectors de la UPF, la UB i la UAB, consellers, autoritats nombroses. Una declaració d’intencions polítiques clara. Cooperació, economia del coneixement... Meditació: podem donar-hi suport de debò? És a dir, suport crític, que és l’únic autèntic. Aleshores, pensem: quins tipus de recerca volem i per a què? Finançats per qui i destinats a qui? Amb uns beneficis a mig i llarg termini per a qui?

Així, doncs, el Mercat del Peix promet amb fonament. Però fóra rar que fos fresc tot el peix que llueix a la parada. Valorem el que ho és. Demanem el que no hi ha.

Encara que el volum del projecte fos menor, encara que no estiguéssim davant d’una operació política, ciutadana, econòmica, urbanística, empresarial, cultural i acadèmica important... encara que no operessin aquests factors, també hauríem d’analitzar els continguts científics, acadèmics, culturals i econòmics del projecte. Evident: si ho hem de fer no és malgrat aquests factors, sinó a causa d’ells.

Ho hem de fer per sentit cívic, per responsabilitat pressupostària i perquè amplis sectors ciutadans hem avançat en la pràctica d’analitzar i debatre sobre el valor social dels diferents tipus de recerca, sobre les estratègies per promoure’ls i sobre què volem de la universitat. Les recents lleis sobre ciència i universitats malden per estimular aquestes anàlisis i debats. Com ho intenten també diverses iniciatives culturals de fundacions privades i d’institucions públiques. A més, les reflexions les hem d’organitzar en un moment històric extremadament delicat (nous esclats de bombolles financeres, risc de guerra nuclear, crisi ecològica). Crisis sindèmiques, vertiginoses, profundes.

Per tant, amb una brúixola cultural i acadèmica més diversa, el Mercat pot navegar millor i generar beneficis més amplis dels que es projecten. És un repte per tots i no pas menys pels líders socials. Avui les seves mirades sobre afers científics semblen encara poc analítiques, prou reverencials.

Com veieu els que lamenteu la teatralització de la política, la seva freqüent buidor o inconseqüència, aquest article està tractant un cas de política-real, de política-amb-impactes per la col·lectivitat.

Una prova: incloure la recerca en salut pública

El projecte del Mercat, que és sòlid des d’unes visions científiques determinades, vàlides, ha de ser tan inclusiu acadèmicament i científicament com sigui possible. La integració de la recerca i la docència avançada de la salut pública n’és una oportunitat clara. Una prova o test de coherència. I un deure pràctic envers Catalunya.

És necessari que hi hagi un equilibri entre les inversions en recerca fonamental i aplicada. Invertir en recerca bàsica o fonamental –que probablement donarà pocs retorns tangibles, per definició i per naturalesa– és necessari. Però no excloent les inversions en recerca aplicada que la nostra societat necessita. En l’àmbit de la salut, cal que invertim bé en recerca clínica i en recerca d’abast social. Pel que fa a aquesta última, a l’espai del Mercat han de ser àrees d’inversió clares la recerca en epidemiologia i salut pública, en salut laboral i ambiental, en polítiques públiques, en les causes i conseqüències per a la salut de tipus ètic i cultural. Cal tenir en compte que la recerca sobre els determinants socials i ambientals de la salut té molts menys recursos que la recerca biomèdica. Tant la ciutadania i les autoritats més progressistes com les liberals de debò han de valorar aquesta amplitud de mirades i pràctiques. I valorar que Barcelona pot reforçar les capacitats acadèmiques que ja té (molt fràgils i insuficients, però no inexistents) en aquestes àrees amb aplicacions plausibles per la salut col·lectiva i l’equitat en un món just i habitable.

Tenim un cert dret a voler deixar enrere la pandèmia per COVID-19. Però no a oblidar-ne les lliçons. No tenim dret, en especial, a menystenir les mancances institucionals, humanes i materials que van afeblir la seva prevenció, agreujar la tardança i la ineficàcia en respondre, provocar la inadequació tràgica de tantes mesures insuficients o errònies. Ningú nega que la universitat –col·laborant amb les institucions de salut pública– té un paper essencial en preparar-nos millor per la propera pandèmia i per tantes altres epidèmies quotidianes. Formant professionals, generant coneixements i canviant pràctiques, fonamentant polítiques que ajudin a canviar ja ara les causes socials i ambientals de tants processos patològics per la salut, l’equitat, l’ecologia i l’economia real. La pandèmia ens ha recordat d’una manera colpidora la rellevància científica i social que té la salut pública. Tothom sap que les inversions ben fetes rendiran beneficis. No s’entendria que no enfortíssim les institucions més necessàries.

No partim de zero. Gràcies al compromís individual de molts professionals, i malgrat el desigual suport institucional, Barcelona és objectivament un dels nodes globals més potents de recerca i docència avançada en salut pública. Els indicadors de producció científica són clars. També els docents. Nombrosos programes de postgrau són reconeguts internacionalment, entre ells els màsters en Salut Pública (UPF - UAB), en Salut Global (UB - ISGlobal) i en Salut Planetària (UOC - UPF).

Però la universitat no ha d’atendre només als rànquings mundials. Una feina fonamental de la universitat –fonamental en el sentit que més entenem– és vetllar per les necessitats locals. I en aquest sentit Catalunya també rep els beneficis de l’Agència de Salut Pública de Barcelona, un cas exemplar a Europa. El país també gaudeix dels professionals que segueixen els diplomes en salut pública de curta durada que la UPF ha endegat amb celeritat durant la pandèmia; i dels altres programes de llarga trajectòria i prestigi de les altres dues universitats ja presents en el projecte del Mercat (UB i UAB, ampliables a d’altres). Cal que més organitzacions i institucions posem en valor i desenvolupem aquesta riquesa científica i tècnica, invertint recursos. Novament, com a part d’una cultura política i científica més amatent i constructiva. Ens hi va el nostre present i el futur.

Miquel Porta, Joan Benach, Carme Borrell, Daniel G. Abiétar, Cristina Rius, Esteve Fernandez, Montse Ferrer, Olatz Garin, Andreu Segura, Xavier Castells, Xavier Bonfill i Pedro Alonso són professors de salut pública en diverses universitats de Catalunya.