Aigües regenerades per fer més sostenible l’àrea metropolitana de Barcelona

El polígon industrial de la Zona Franca, que concentra més de 300 empreses, es nodrirà a mig termini d’aigua regenerada. També ho faran el barri de la Marina el Prat Vermell, els municipis metropolitans de Sant Cugat del Vallès i Cerdanyola del Vallès, el campus de Bellaterra de la Universitat Autònoma de Barcelona o algunes de les instal·lacions d’AENA a l’Aeroport de Barcelona.

No son els primers. Des del passat mes de desembre, aquest recurs hídric està sent utilitzat per la Comunitat de Regants del canal de la dreta del riu Llobregat, en el marc d’un pla especial d’actuació en situacions de sequera que substitueix la captació directa d’aigua del riu per l’ús d’aigües regenerades procedents de l’estació depuradora de l’estació regeneradora (ERA) del Prat de Llobregat. Els regants, segons explica Maria Induráin, enginyera del Cicle Integral d’Aigua de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), “disposen d’una concessió per fer servir aigua regenerada pels seus conreus en situacions de sequera, com ara l’actual, de manera que puguin compensar la disminució de l’aigua de riu que reben”.

Mentre duri l’actual estat d’alerta per sequera, el 50% dels 400 litres per segon que preveu la seva concessió de reg es continuaran cobrint amb aigua regenerada. En paral·lel, els ajuntaments metropolitans tenen a disposició aigües també de l’ERA del Prat per realitzar tasques urbanes com el baldeig de carrers, la neteja del clavegueram o el reg de zones verdes.

L’aigua potable, un recurs que s’ha d’optimitzar

Eloi Badia, vicepresident d’Ecologia de l’AMB, explica que aquestes actuacions tenen com a principal propòsit “reduir tant com es pugui el consum d’aigua potable, un recurs escàs i que cal optimitzar no només en situacions d’alerta com l’actual, sinó també de cara al futur”.

Fernando Cabello, director de serveis del Cicle Integral de l’Aigua de l’AMB, explica que es pretén “reduir tant com es pugui el consum d’aigua potable, un bé escàs i que cal optimitzar”

Badia explica que “les mesures que ja hem posat en marxa són la clau per assegurar un futur sense sequera, ja que sense aquestes actuacions tindríem un dèficit de més de 130 hectòmetres cúbics anuals el 2050″. És a dir, una carència “brutal”, del tot insostenible, que s’ha de combatre “generant nous recursos i reutilitzant els ja existents”. Com que “no fer res no és una opció”, el Consell Metropolità va aprovar l’abril de 2022 el seu Pla Estratègic del Cicle Integral de l’Aigua (PECIA), l’eina que “estableix les línies estratègiques de treball per fer front de manera eficaç a aquest problema”.

L’ús d’aigua regenerada és una de les principals eines del Pla. Fernando Cabello, director de Serveis del Cicle de l’Aigua de l’AMB, explica que “regenerar” recursos hídrics consisteix en “sotmetre l’aigua de les depuradores a un seguit de tractaments que fan que resultin aptes per tots els usos que contempla el reial decret 1620/2007 d’aigües regenerades”. De fet, el director de serveis precisa que la tecnologia de depuració disponible “permet potabilitzar l’aigua regenerada, però no ho fem perquè la normativa europea i espanyola no preveu a dia d’avui que pugui ser beguda”. Si es pot fer servir “com a recurs substituïu de l’aigua prepotable, desviant així aquesta última per altres usos més prioritaris”.

Un increment encoratjador

En els darrers anys, el consum d’aigua reutilitzada ha augmentat de manera molt significativa en el nostre territori, passant dels 3,8 hectòmetres cúbics anuals de 2018 al més de 56 de 2022, el que equival a multiplicar el seu volum per 14 en un període de només quatre anys.

Aquestes promissòries xifres han permès actuacions com ara la injecció d’aigües regenerades de màxima qualitat, procedents de l’ERA del Prat, a l’aqüífer profund del delta de Llobregat. Un projecte que Cabello descriu com “encara modest des d’un punt de vista quantitatiu, però molt important” a la llarga, perquè “ens permet conservar la integritat de l’aqüífer com a recurs en cas d’emergència i actua com a barrera contra la intrusió salina de l’aigua de mar”. Induráin destaca, al seu torn, que també “s’està fent servir aigua regenerada de l’ERA per garantir el cabal ecològic del tram final del Llobregat, per sota de Sant Joan Despí”. A més, s’estan realitzant “proves pilot de reutilització indirecta d’aigües prepotables o ús directe per a tasques com el reg de zones verdes, i el cert és que estan sortint perfectes”.

El Pla Director d’Aigües Regenerades, que es completarà en els propers mesos, permetrà planificar i optimitzar la distribució d’aquest recurs per tot l´àmbit metropolità

També s’està aportant al Llobregat aigua regenerada per ser captada per l’ETAP de Sant Joan Despí i potabilitzada. L’aportació és, des del passat mes de desembre, de 0,6 m 3 /s, xifra que incrementa un 25 % el total de l’aigua que porta el riu actualment. Està previst que en les properes setmanes l’aportació augmenti a 0,8 m 3 /s. La mesura contribueix a desembassar menys aigua dels pantans.

Nous plans i actuacions concretes

Pel que fa a nous projectes, els responsables del Pla destaquen la redacció del Pla Director d’Aigües Regenerades, que es completarà ens els propers mesos i permetrà planificar i optimitzar la distribució d’aquest recurs per tot l´àmbit metropolità. De cara a 2024, es preveu que estigui redactat el projecte constructiu de la xarxa de distribució del polígon de la Zona Franca i el barri de la Marina, un ambiciós projecte amb una durada estimada de 19 mesos i un pressupost de 380.908 euros. El projecte de subministrament als municipis de Sant Cugat i Cerdanyola i a les instal·lacions de l’Autònoma podria estar enllestit també l’any vinent.

Una altra actuació en marxa és la rehabilitació del tractament terciari de l’EDAR de Sant Feliu de Llobregat, unes instal·lacions amb un cabal de disseny de 72.000 metres cúbics diaris que tracten de manera integrada les aigües de 17 municipis, inclosos Sant Feliu, Sant Just Desvern, Martorell o Molins de Rei. Per últim, abans de finals de 2023, l’Aeroport del Prat farà servir pel reg de les seves zones verdes i la gestió dels seus aparells sanitaris aigua regenerada que substituirà la procedent de l’aqüífer profund del delta del Llobregat.

En paraules de Paco Salguero, tècnic del Cicle Integral d’Aigua de l’AMB, “els pioners a nivell internacional pel que fa a la regeneració d’aigües són l’estat de Califòrnia i països com Namíbia o Singapur, i nosaltres mirem d’aprendre dels millors per garantir la plena sostenibilitat a llarg termini del nostre model hídric”.

Cinc projectes de futur

· Desenvolupament de la xarxa de distribució d’aigua regenerada de la Zona Franca i la Marina el Port Vermell. (Dinou mesos i mig de durada estimada i 380.908 euros de pressupost).

· Redacció i implementació del Pla Director d’Aigües Regenerades. (Nou mesos de durada estimada i 61.165 euros de pressupost).

· Subministrament d’aigua regenerada a Sant Cugat, Cerdanyola i la UAB. (Quinze mesos de durada estimada i 261.360 euros de pressupost).

· Rehabilitació de l’estació depuradora EDAR de Sant Feliu. (Deu mesos de durada estimada i 96.860 euros de pressupost).

· Subministrament d’aigües regenerades a l’Aeroport de Barcelona. (Sis mesos de durada estimada i 42.957 euros de pressupost).