‘El riu i els inconscients’, de Maria Dolors Orriols: El riu, la literatura i la derrota

En els darrers anys, diverses iniciatives han recuperat novel·les poc conegudes, publicades durant la postguerra o inèdites, que ajuden a recompondre el paisatge moral i històric de la societat catalana dels anys vint i trenta i de la dictadura franquista. Primera part (1947), de Cèlia Suñol, Aigua tèrbola (1967), de Concepció G. Maluquer, 39 graus a l’ombra (1968), d’Antònia Vicens, i Fes memòria, Bel (1972), de Vicens Riera Llorca, en són alguns exemples, que s’afegeixen a la reedició, el 2022, d’El riu i els inconscients, de Maria Dolors Orriols, escrita e...

En els darrers anys, diverses iniciatives han recuperat novel·les poc conegudes, publicades durant la postguerra o inèdites, que ajuden a recompondre el paisatge moral i històric de la societat catalana dels anys vint i trenta i de la dictadura franquista. Primera part (1947), de Cèlia Suñol, Aigua tèrbola (1967), de Concepció G. Maluquer, 39 graus a l’ombra (1968), d’Antònia Vicens, i Fes memòria, Bel (1972), de Vicens Riera Llorca, en són alguns exemples, que s’afegeixen a la reedició, el 2022, d’El riu i els inconscients, de Maria Dolors Orriols, escrita entre 1950 i 1953. Això ha suposat, sens dubte, una revisió de la mirada que tenim del passat literari, en una operació que no només afecta l’articulació de la tradició literària sinó també la lectura que fem de determinats fets històrics, especialment valuosa si ens arriba a través d’uns noms que van ser testimonis dels fets que ficcionalitzen. No resulta debades recordar que molts són noms d’escriptores.

La literatura d’autora (segons el concepte manllevat de Neus Real) ja fa anys que viu un moment dolç. Ara mateix podem trobar a les llibreries reedicions de la prosa de Rosa Arquimbau, Irene Polo, Anna Murià, Aurora Bertrana, M. Aurèlia Capmany i Teresa Pàmies, noms que s’afegeixen a la tríada Català-Rodoreda-Roig, feliçment consolidada. La diversificació del sistema editorial, la renovació del públic, la visibilització de les escriptores i la consolidació del feminisme són, de ben segur, algunes de les causes que han fet aflorar aquestes iniciatives, que han comptat amb el suport d’editorials (com Adesiara i Eumo) i investigadores (com Montserrat Bacardí, que ha dedicat estudis a Anna Murià, Teresa Pàmies i Gràcia Bassa, a més d’una antologia editada amb Pilar Godayol, i la biografia d’Orriols).

Inèdita fins al 1980, El riu i els inconscients està considerada l’obra més important d’Orriols. Com explica Bacardí, la trajectòria com a novel·lista d’Orriols, que es dedicà al marxandatge d’art, s’inicià als anys cinquanta i fou represa el 1976, quan aconseguí publicar dues obres: Petjades sota l’aigua i El riu i els inconscients. Educada en un ambient liberal i cosmopolita, va intentar esquivar la repressió franquista freqüentant ambients artístics i viatjant a l’estranger. Com va dir Agustí Bartra en una carta des de Mèxic, Orriols no escamotejà la “realitat sòrdida i vexant” de la dictadura, sinó que la va tenir present en la seva obra, que fa un retrat polièdric i directe de la societat del seu temps. El riu i els inconscients és el resultat del context cultural dels tombant dels quaranta, quan es van donar a conèixer narradors com Cèlia Suñol, M. Aurèlia Capmany, Josep M. Espinàs, Manuel de Pedrolo, Joan Sales, Blai Bonet i Jordi Sarsanedas. Malgrat la censura, tots van concórrer, amb èxit, al premi Joanot Martorell (instaurat per Aymà el 1947) o al Víctor Català (1953), plataformes clau en la represa del contacte amb els lectors. En aquest context, la novel·la d’Orriols, que és presentada com a “Memòria i homenatge a una generació frustrada”, combina elements propis de la novel·la psicològica amb tècniques de l’èpica, influïdes per Kalevala.

Dividida en dues parts, la novel·la s’estructura en setze cants. En cadascun s’alternen dues veus, que ressonen entre si: la veu lírica del riu Gurri, que explica, amb un to elevat, el seu recorregut per Osona; i la veu d’un narrador extern, que desenvolupa episodis de la vida de diversos personatges (dos germans, un mossèn, un metge). Impel·lida per una “revolta silenciosa”, Orriols crea una unitat feta de fragments. La seva prosa, clara i àgil, explica històries marcades per fets convulsos, que enriqueixen el nostre imaginari sobre la guerra i la postguerra. I ens recorden, la transcendència de la derrota.