La desconeguda vida del senyor Clauss, un espia dels nazis

El relat històric està ple de zones fosques: episodis dels quals no tenim cap registre, vides al marge que només podem intuir, però que resten inevitablement en l’ambigüitat. Què va passar? Qualsevol resposta seria una aproximació, i la imaginació és l’única eina que tenim per omplir aquests buits; ja ho comentava Collingwood quan parlava, dins de la seva reflexió entorn del pensament històric, de la “imaginació a priori” i de la importància d’omplir els buits per donar continuïtat a la narració.

A un relat ple de buits s’encara Marta Pasqual quan intenta reconstruir la història d’un ho...

El relat històric està ple de zones fosques: episodis dels quals no tenim cap registre, vides al marge que només podem intuir, però que resten inevitablement en l’ambigüitat. Què va passar? Qualsevol resposta seria una aproximació, i la imaginació és l’única eina que tenim per omplir aquests buits; ja ho comentava Collingwood quan parlava, dins de la seva reflexió entorn del pensament històric, de la “imaginació a priori” i de la importància d’omplir els buits per donar continuïtat a la narració.

A un relat ple de buits s’encara Marta Pasqual quan intenta reconstruir la història d’un home d’origen alemany —Ludwig Clauss— nascut a Huelva que, després del pacte firmat l’1 de maig de 1944 per la dictadura franquista amb els governs britànic i nord-americà, és obligat a confinar-se a Caldes de Malavella. A El malaventurat senyor Clauss l’autora no s’enfronta només a la manca d’informació sobre l’episodi. També al silenci que envolta la presència d’espies del Tercer Reich a Caldes. Van ser una vuitantena, explica l’autora. “Van passar a formar part de la vila. S’hi van quedar dos anys, repartits entre els tres balnearis, un hostal i algunes cases particulars”. El llibre neix de la curiositat per esbrinar la història dels confinats a pocs quilòmetres de la seva casa familiar.

A mesura que Pasqual comença a investigar s’eixampla la seva curiositat, que la porta fins al cementiri de La soledad (Huelva), on reposa William Martin, “l’home que no va existir mai”. Utilitzant les eines de la ficció, deambula per l’assaig, el reportatge i l’autoficció. Pasqual ens narra el procés d’escriptura i ens fa partícips de la investigació dels fets i de com aquesta investigació la duu d’un costat a l’altre, tirant primer d’un fil i després d’un altre. L’autora i narradora entra i surt d’un text que assumeix la forma d’una indagació que avança entre interrogants i sense una tesi per demostrar. Per això, primer ens trobem amb la pregunta sobre els nazis confinats i després apareix William Martin, nom fictici rere el qual s’amagava Glyndwr Michael —un jove mort teòricament de pulmonia a Londres el cos del qual el govern britànic va utilitzar en l’operació Carn Picada—. De Martin salta a Huelva i al germà d’en Ludwig, espia que va caure primer a la trampa dels aliats. És així com l’atenció de Pasqual arriba, a la fi, a Ludwig, conegut com a Luis perquè així el coneixien, perquè ell reivindicava el seu origen a Huelva.

L’interès per aquest home no és casual. En ell conflueixen les contradiccions d’un temps obscur i violent. En ell es reflecteixen les ambigüitats morals d’una època en què els ideals es dilueixen entre la por i el desig de supervivència. En Ludwig s’inscriu la història amb majúscula de la primera meitat del segle XX. És un dels tants protagonistes sense un nom reconegut. Com Glyndwr Michael, a qui van segrestar el nom i el van convertir en material de guerra fins a fer-lo desaparèixer, convertint-lo en un home que mai va existir. La vida de l’un i de l’altre és plena de buits. Ningú l’ha escrita mai. Són notes al marge. I Pasqual els posa al centre. Ho fa, com deia Collingwood, imaginant fragments de vida que mai van poder ser registrats. Seguint l’estela de Capote, de Cercas o de Janet Malcolm, però sense renegar de la ficció —al contrari, la reivindica—, rescata de l’oblit protagonistes reals de la història. De la nostra.