Un programa metropolità d’educació ambiental pensat per sacsejar consciències
L’Àrea Metropolitana de Barcelona està en procés de renovació del seu programa d’educació per a la sostenibilitat. Una eina pedagògica oberta al conjunt de la ciutadania que s’ofereix des de fa més de 30 anys i que ara inclou nous mètodes, un disseny més flexible i un ampli ventall d’activitats més creatives, participatives i lliures.
Compartim un futur. Aquest és el lema del Programa Metropolità d’Educació per a la sostenibilitat (PMES) impulsat per l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB). Dues de les seves responsables, Ana Romero, Cap del Servei d’Emergència Climàtica i Educac...
L’Àrea Metropolitana de Barcelona està en procés de renovació del seu programa d’educació per a la sostenibilitat. Una eina pedagògica oberta al conjunt de la ciutadania que s’ofereix des de fa més de 30 anys i que ara inclou nous mètodes, un disseny més flexible i un ampli ventall d’activitats més creatives, participatives i lliures.
Compartim un futur. Aquest és el lema del Programa Metropolità d’Educació per a la sostenibilitat (PMES) impulsat per l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB). Dues de les seves responsables, Ana Romero, Cap del Servei d’Emergència Climàtica i Educació Ambiental, i Noemí Guinovart, Cap de Secció d’Educació Ambiental, destaquen que es tracta d’un dels programes de conscienciació ciutadana “més antics de que hi ha constància a Catalunya”. Existeix, “com a mínim, des d’abans de 1992″, explica Romero. Va començar com un recorregut guiat per les platges de Barcelona que dedicava una atenció preferent a l’efecte d’actituds incíviques, com l’abocament de residus, i ha anat evolucionant “fins convertir-se en una eina de creació de consciència ecològica cada cop més completa i eficient”.
El nou PMES amb horitzó 2030 anirà alineat amb els objectius i compromisos del Congrés Nacional d’Educció Ambiental (CNEA), celebrat telemàticament durant 2020 i 2021. Impulsat per la Generalitat de Catalunya, l’AMB, l’Ajuntament de Barcelona, les Diputacions de Barcelona i Girona, la Societat Catalana d’Educació Ambiental i centres acadèmics com la Universitat Central de Catalunya i la Universitat de Barcelona, aquest congrés va donar com a resultat una declaració per promoure la cultura de la sostenibilitat i fer així possible la transició “de l’acció individual a la transformació col·lectiva”. 184 entitats, empreses, administracions i particulars ja s’han adherit a aquesta Declaració del II CNEA assumint com a propis els seus objectius.
Portes obertes, acció empoderadora
En paraules de Romero, “els més de 30 anys de vigència del programa educatiu de l’AMB demostren que es tracta d’un instrument d’empoderament ciutadà popular i eficaç”. Des del seu començament “va obrir les portes de les instal·lacions de tractaments de residus i depuradores a la ciutadania i els centres educatius”, atès que l’AMB té competències en el tractament de residus i la depuració de les aigües residuals. Romero destaca que aquestes visites s’han convertit en una activitat “memorable i ben destacada” per a diverses generacions d’alumnat de l’àrea metropolitana.
54.000 persones van participar en alguna de les activitats del programa durant el curs 2021-22
El programa inclou visites a instal·lacions de tractament de residus com ara ecoparcs, plantes de triatge d’envasos i residus inorgànics, plantes de valorització energètica i centres de compostatge. També accés preferent a les sis depuradores que es poden visitar al territori metropolità: les del Besòs, El Prat de Llobregat, Montcada i Reixac, Gavà, Begues i Sant Feliu de Llobregat. És una iniciativa “universal, gratuïta i oberta a tothom, començant pels centres educatius d’alta complexitat, al marge de si tenen o no els seus propis programes d’educació ambiental i conscienciació ecològica”.
L’objectiu de tot plegat, en paraules de la Cap d’Educció Ambiental, és “generar experiències per despertar la curiositat dels assistents”. Això el converteix en un programa “molt vivencial, actiu i participatiu”, característiques que potencien la seva eficàcia. Amb més de 50.000 participants anuals (54.000 pel que fa al curs 2021-22), s’ha consolidat com “una de les principals eines pedagògiques per mirar d’involucrar a la ciutadania en la conservació de l’entorn i la lluita contra el canvi climàtic”.
Més complet i més versàtil
Noemí Guinovart destaca que el programa va ser “revisat i actualitzat l’any 2014 per un període que concloïa el 2020″. Des de llavors, un cop deixat enrere el parèntesi d’activitats exclusivament telemàtiques que va imposar la pandèmia, “es renovarà un altre cop amb l’any 2030 com a nou marc temporal”. El nou disseny “tindrà molt en compte els reptes ecosocials que planteja el moment d’emergència climàtica que estem vivint ara mateix”. A més, “preveu l’ús de noves metodologies, com la realitat augmentada, mira d’involucrar més als centres d’educació reglada o no reglada que hi participen i inclourà sessions de formació per a tècnics d’ajuntaments i docents”. L’objectiu últim, tal i com explica Guinovart, “és implicar quants més agents millor i fer que aquesta eina educativa tan útil sigui cada cop més flexible i s’obri més a la societat en el seu conjunt”.
El programa inclou visites a depuradores i a instal·lacions de tractament de residus com ara ecoparcs, plantes de triatge d’envasos i residus inorgànics i centres de compostatge
Les activitats són conduïdes per equips de graduats de ciències ambientals, biòlegs, sociòlegs o educadors socials. Romero anomena a aquests conductors “sacsejadors de consciències”, perquè sota la seva guia i supervisió els assistents viuen una experiència “molt intensa que els ajuda a convertir-se en un públic crític i amb coneixement del seu entorn”.
Viure i fer és més eficaç que veure
Entre les activitats més participatives i flexibles que formen ara part del programa, Romero i Guinovart destaquen “els projectes d’aprenentatge i servei (ApS), que orienten, sobre tot, a alumnes de 3r i 4t curs d’ESO”. Consisteixen en involucrar l’alumnat, sota la supervisió del professorat i amb assessorament de l’AMB, en una activitat que passi per fer un diagnòstic d’un problema ambiental específic del seu barri (contaminació acústica i atmosfèrica, microplàstics a les platges, recollida de residus, excés de plàstics, etc.) i proposar possibles solucions.
La actual revisió del programa amb horitzó a 2030 preveu incloure un nou ventall de metodologies
El pla amb horitzó a 2030 preveu noves metodologies didàctiques i enfortir les xarxes i aliances entre administracions i amb les entitats del territori per construir objectius comuns i trobar eines que permetin un canvi col·lectiu. (https://blogs.amb.cat/educacioambiental/). Guinovart afegeix que “els patrons i mètodes educatius han evolucionat molt en els últims anys i ara es promouen, a tots els nivells, activitats bastant més lliures, participatives i inclusives”. Tot i això, l’objectiu últim del programa continua sent el mateix: “que tots plegats, nens i adults, reflexionem i prenguem consciència de com d’important és involucrar-se en la solució dels reptes socioambientals”.