D'hospital a campus social

L'11 de gener del 2012 començaran les classes de la Universitat de les Nacions Unides (UNU) a les aules instal.lades al pavelló de San Manel de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau. Aquell dia es veurà clarament el canvi d'ús que s'està produint a l'hospital, que el 2030 farà els primers cent anys de vida i que és Patrimoni de la Humanitat des de 1997. El primer Institut de la Universitat de les Nacions Unides que s'obrirà al sud d'Europa (i el desè del món) es dedicarà a l'Aliança de les Civilitzacions i serà un centre de creació i difusió d'idees per enfortir la pau. L'UNU serà una de les ...

L'11 de gener del 2012 començaran les classes de la Universitat de les Nacions Unides (UNU) a les aules instal.lades al pavelló de San Manel de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau. Aquell dia es veurà clarament el canvi d'ús que s'està produint a l'hospital, que el 2030 farà els primers cent anys de vida i que és Patrimoni de la Humanitat des de 1997. El primer Institut de la Universitat de les Nacions Unides que s'obrirà al sud d'Europa (i el desè del món) es dedicarà a l'Aliança de les Civilitzacions i serà un centre de creació i difusió d'idees per enfortir la pau. L'UNU serà una de les tres o quatre institucions internacionals que treballen en l'àmbit del Mediterrani que obriran una seu en aquest recinte. Un altre serà l'Organització Mundial del Turisme. Taleb Rifai, el secretari general, va visitar fa dues setmanes la ciutat i el recinte de Sant Pau amb la idea d'establir aquí un observatori turístic i donar suport que Barcelona sigui la capital del turisme mediterrani.

Demà s'inaugura el nou Hospital de la Santa Creu i Sant Pau que es va començar a construir a final del 2000 en la parte superior del recinto que han ocupado los pabellones. L'edifici, amb forma de cinc dits d'una mà, posarà fi al col.lapse arquitectònic que han viscut els edificis modernistes, provocat per l'augment de l'activitat hospitalària, les successives ampliacions, la necessitat d'incorporar noves tecnologies ?vist, sobretot, pels innumerables aparells d'aire condicionat que ocupaven de forma anàrquica les façanes dels pavellons?, i el mal estat provocat per l'envelliment dels materials i sistemes constructius.

Des de mitjan juny, malalts i personal sanitari s'han anat traslladant a les noves instal.lacions. Els quiròfans i el servei d'urgències ho farà al setembre i seran els darrers a mantenir l'activitat als edificis construïts per Lluís Domènech i Montaner a partir del 1902 gràcies al llegat del banquer i mecenes Pau Gil i Serra. Però els pavellons modernistes no s'abandonaran a partir de demà. El trasllat dels malalts ha deixat pas a obrers i restauradors que treballaran per retornar-los l'esplendor que van tenir quan es van inaugurar el 1930. Per fer-ho s'aplicaran les recomanacions que estableix el Pla director aprovat el desembre del 2008, on es marquen els criteris d'intervenció en tots els edificis amb la intenció de recuperar els elements originals degradats i els espais interiors dels pavellons fent-los compatibles amb els nous usos.Les obres, que s'han dividit en dues fases, estan previstes que s'allarguin vuit anys i que s'inverteixin 178,3 milions d'euros en tot el procés (un milió menys que el pressupost per construir el túnel de l'AVE entre Sants i la Sagrera). La primera fase d'actuacions es farà entre el 2009 i el 2013, afecta els tretze edificis de l'eix central del recinte i la xarxa de túnels d'un quilòmetre de llarg que els uneix pel subsòl, i que Domènech i Montaner va crear perquè els malalts més greus no haguessin de sortir al carrer. Després de la reforma, acolliran espais per a exposicions i petits auditoris. La segona inclou dos pavellons, l'antiga farmàcia, les cuines, l'església i la casa de Convalescència, i es preveu que acabi el 2016.

Ja han començat les obres. S'estan desmuntant les antigues instal.lacions i els elements estructurals no originals en deu dels pavellons i s'està rehabilitant el pavelló de Santa Apolònia, la cúpula del pavelló de la Mercè (que es va enfonsar el 2004) i s'ha començat a construir el sistema de cablejat de la xarxa de telecomunicacions perimetral que unirà tots els edificis. Aviat començaran les obres a l'interior de l'edifici de l'entrada on se situa l'administració i al pavelló de Sant Jordi.

La rehabilitació va en paral.lel amb la definició d'usos de cada espai. "Havíem de ser ambiciosos com ho van ser els que van decidir de crear un nou edifici a principi del segle XX", afirma Gemma Sendra, delegada de l'Administració, l'òrgan del govern format per sis administradors nomenats a parts iguals per les institucions mestresses de l'Hospital: l'Ajuntament, la Generalitat i el Capítol Catedralici. Sendra va ser nomenada fa un any amb l'encàrrec de dotar d'un pla de futur el recinte modernista després de perdre la funció original. Després de revisar projectes anteriors, entre els quals hi ha un museu sobre la història de la medicina i un altre sobre el modernisme o ser seu de la Biblioteca Provincial de Barcelona, "es va optar per definir un projecte de futur capaç de trencar les fronteres del diàleg i de les disciplines del coneixement, i de reunir institucions, projectes, iniciatives i polítiques en els àmbits de la ciència, la docència, el món empresarial i els col.lectius socials", explica la gestora. El nou Sant Pau "es refundarà" segons Sendra i "passarà a ser un campus de les ciències sociales i el Mediterrani".

Sendra manté que "per aconseguir aquest propòsit calia evitar la urgència". Per això ha optat per anar tancant el finançament de la reforma a mesura que s'enllestien els futurs usos que tindran els edificis. En un any s'ha aconseguit reunir 36 milions d'euros aportats, sobretot, pels fons Feder de la Unió Europea, el fons Estatal de Inversió Local i la Fundació de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau. "S'havia d'establir un Pla director, per saber quines eren les necessitats de cada edifici, establir uns criteris d'intervenció que respectessin el projecte original al màxim, i després gestionar el contingut i el pla d'usos dels diversos edificis". Als pavellons situats entre el convent i l'edifici de quiròfans (la Mercè, Montserrat, Sant Manuel i Sant Rafael) s'instal.laran les quatre o cinc instituciones internacionals com l'UNU i l'institut de l'OMT. Als pavellons del Carme, la Puríssima i Sant Salvador ho faran xarxes d'àmbit internacional com la Creu Roja o la Media Luna (tot i que Sendra no ho confirma), i els pavellons de Sant Leopold i el d'operacions es dedicaran a activitats culturals i a la divulgació del patrimoni de Sant Pau.

Per acabar, al Pavelló de l'Administració es crearà un servei d'atenció al públic, sales de reunió i es restaurarà la biblioteca on s'instal.larà l'arxiu històric de l'hospital. Els documents que conserva són la història d'aquesta institució (i de la ciutat) creada al segle XV però que ara es reinventa per encarar el seu futur.