El gran experiment
Txevengur
Andréi Platónov.
Traducció: Miquel Cabal
Edicions de 1984
486 pàgines. 20 euros
Amb el relat de l'experiència en marxa de la Revolució Russa en una petita província que sembla la fi del món i que concep com la fi de tot, Andréi Platónov va topar amb una censura consensual entre polítics i comissaris de la cultura que va impedir-ne la publicació autoritzada, i que va postergar la seva influència entre el bo i millor de la literatura de categoria del seu temps. Les seves obres no publicades van circular després de manera c...
Txevengur
Andréi Platónov.
Traducció: Miquel Cabal
Edicions de 1984
486 pàgines. 20 euros
Amb el relat de l'experiència en marxa de la Revolució Russa en una petita província que sembla la fi del món i que concep com la fi de tot, Andréi Platónov va topar amb una censura consensual entre polítics i comissaris de la cultura que va impedir-ne la publicació autoritzada, i que va postergar la seva influència entre el bo i millor de la literatura de categoria del seu temps. Les seves obres no publicades van circular després de manera clandestina entre els escriptors i els intel·lectuals russos, en especial entre els crítics amb el règim, però la censura va durar fins a mitjan dècada de 1980 i va impedir que Txevengur se situés de costat amb l' Ulisses de Joyce o El procés de Kafka, entre d'altres, com una de les obres més significatives de la primera meitat del segle XX.
La distància inabastable entre el que se somia o s'imagina i el que al capdavall es realitza, amb el Quixot com a rerefons, és la matèria literària de la novel·la, amb creacions tragicòmiques com ara la d'un dels dos protagonistes de la peripècia, l'home d'acció Kopionkin, que cavalca sobre un cavall anomenat Força Proletària i que no para de parlar de la meravellosa tomba de l'estimada Rosa Luxemburg, i que, al costat de l'orfe Dvànov, al qual arrossega com a un cavaller cap a l'aventura, peregrina cap al futur sobre una terra erma i mísera fins a crear un codi a partir de l'impossible i trobar el lloc on dur-lo a terme: la comuna de Txevengur, un indret allunyat de tot on una colla d'il·luminats fan la revolució i filosofen sobre el món a venir. És en aquesta, la darrera part de la novel·la, on la visió cansada i apocalíptica de Platónov conflueix amb el to satíric de Gógol i la pietat de Tolstoi o de Txèkhov pels personatges.
Amb tot, el tret distintiu del relat són les subterrànies històries reals que convoca, les sequeres de les regions russes riques en cereals i la fam de principis de la dècada de 1920, els enfrontaments armats abans de l'establiment del gran ordre soviètic, i les confiscacions, les massacres, la presa de poder d'homes pobres o empobrits que creen comitès revolucionaris i que fan decrets sorgits del no-res, el buit després d'haver deixat enrere el tsarisme; la rèplica més real que literària de la revolució en marxa en un espai marginal respecte als centres de poder, dels camperols, els pastors, els obrers, les matrones i les mestresses, amb la creació d'una llengua nova que és alhora fidel a la llengua parlada i a la llengua de les discussions polítiques i els informes burocràtics; una amalgama genial que aplega les grolleries i els estirabots més divertits amb les abstraccions teòriques i els dols més ineludibles.
La capacitat de Platónov per assumir la llengua nova d'un nou món que concep com un confí enmig de la ruïna de l'anterior, i de ser alhora fidel a la llengua de l'home local, irrepetible i gairebé inescrutable, amb la indiferència que això suposa cap a la llengua literària prèvia, ha estat celebrada entre d'altres per admiradors de la seva obra com ara Joseph Brodsky, que el considerava gairebé intraduïble, i Alexandr Soljenitsin, que se sorprenia de l'apropiació que feia de la llengua popular espontània i del desinterès amb què s'acarava a les formes cultes heretades del passat. Txevengur ha estat considerada simultàniament una utopia i la fi d'aquesta utopia. Com tota gran obra, permet acumular i contenir tota mena d'interpretacions. És apta per al riure i per a la pena, la gravetat i la lleugeresa, i transmet de seguida una sensació de profunditat dels fets esdevinguts que fa que semblin immediats, i alhora imbuïts d'una estranya sensació de pertinença a un altre món, suspesos entre els vius i els morts, com en un experiment on conviuen extremades les esperances més grans i les més dolgudes desolacions.