La cultura no és gratis

El passat diumenge va tornar a succeir. Centenars de persones fent cua per entrar a veure un museu pel fet que era de franc. D'acord que amb això de la crisi s'agraeix qualsevol activitat cultural gratuïta, que tampoc n'hi ha tantes. I és clar que s'ha de tenir en compte que en aquest cas la novetat era, a més, que els museus municipals barcelonins obrien per primer cop el diumenge a la tarda. I ja era hora que els horaris s'adaptessin a les necessitats dels ciutadans... Sí, d'acord, tot això és cert, però hi ha alguna cosa que grinyola.

Va passar el mateix amb les nits blanques ...

Suscríbete para seguir leyendo

Lee sin límites

El passat diumenge va tornar a succeir. Centenars de persones fent cua per entrar a veure un museu pel fet que era de franc. D'acord que amb això de la crisi s'agraeix qualsevol activitat cultural gratuïta, que tampoc n'hi ha tantes. I és clar que s'ha de tenir en compte que en aquest cas la novetat era, a més, que els museus municipals barcelonins obrien per primer cop el diumenge a la tarda. I ja era hora que els horaris s'adaptessin a les necessitats dels ciutadans... Sí, d'acord, tot això és cert, però hi ha alguna cosa que grinyola.

Va passar el mateix amb les nits blanques que es van organitzar l'any passat i que aquest any, el 16 de maig i el 4 de juliol, es tornaran repetir. Fantàstic, però, què vol dir això? Que la gent no vol pagar pels museus? Preocupa una mica que hi hagi tants ciutadans que s'estimin més fer una hora de cua i veure les exposicions per damunt del clotell dels altres en lloc de pagar una entrada i veure-ho tranquil·lament.

CATALINA SERRA

S'ha instal·lat una mena de sensació de què la cultura ha de ser de franc. No dic que no fos una bona idea fer directament gratuïts tots els museus públics. M'hi apunto. Però això haurà d'anar acompanyat d'una major inversió en aquests centres per tal que el que perdin amb els ingressos de les entrades ho puguin recuperar per altres vies. I ara la del patrocini privat, la veritat, està complicada. Serien les administracions públiques les que haurien d'assumir aquesta despesa. Si tots estem d'acord en fer aquesta inversió, res a dir. Però que això no obligui a aquests centres a deixar de fer d'altres coses.

Els museus no són gratis. Ens costen molts diners als ciutadans i encara més n'hi hauríem de dedicar perquè poguessin complir els seus objectius amb els nivells d'excel·lència desitjables. Conserven el patrimoni, l'estudien i el divulguen per tal que nosaltres i les generacions futures en puguin gaudir. No són només llocs per anar a passar l'estona. La cultura, ben feta, és cara. Això ho hem d'assumir tots. O passem per la guixeta o hem d'acceptar que s'hi dediqui més diner públic. És la gran batalla. Cultura d'accés gratis, sí. Però no ens surt de franc.

Archivado En