Els països catalans

El nostre editorial del dimecres passat sobre "autonomies i nacionalitats" ha causat reaccions molt adverses a alguns llocs de Catalunya i del Pais Valenciá. Dels comentaris dels diaris i de les reaccions d'algunes personalitats donem acomplit compte a les pàgines interiors. Cal agrair a tothom el tò de cordialitat en que redacteren. Crelem que un diàleg obert i sincer sobre aquest problema és molt important en els moments actuals. I si pensessim que ens podriam haver equivocat ho diriam clara i planerament amb la seguretat de ser compresos en la nostra equivocació. Però no és aquest el cas. N...

El nostre editorial del dimecres passat sobre "autonomies i nacionalitats" ha causat reaccions molt adverses a alguns llocs de Catalunya i del Pais Valenciá. Dels comentaris dels diaris i de les reaccions d'algunes personalitats donem acomplit compte a les pàgines interiors. Cal agrair a tothom el tò de cordialitat en que redacteren. Crelem que un diàleg obert i sincer sobre aquest problema és molt important en els moments actuals. I si pensessim que ens podriam haver equivocat ho diriam clara i planerament amb la seguretat de ser compresos en la nostra equivocació. Però no és aquest el cas. No tornen els fantasmes del centralisme a les redaccions i als grups polítics de Madrid ni encara hi ha menyspreu per la nostre part vers als problemes dels pobles que tenen llengua, cultura, personalitat i història pròpies tan injustament tractats per el règim del general Franco. Deiem a l'editorial que el poble catalá i tots els pobles d'Espanya tenen deret a triar l'autonomia política -i no solament administrativa-, i ens limitavem desprès a assenyalar la ambiguitat del terme nacionalitals, que s'está emprant en l'actualitat. Si nacionalitat es sinònim de nació-estat i el que es demana és un estat federal, aquesta és una posició respetable però utópica i amb la que no estem pas d'acord. I per a ningú es un secret que posarla ara sobre la taula de la negociació resultaría una amenaca real a les posibilitats de construir una democràcia a Espanya.Resulta que quan és poden entreveure poaaibilitats de diáleg treveure entre el Govern i l'oposició per a un pacte que a la fí cristallitzi en la creació d'un régim democrátic, importants forges polítiques democrátiques de Catalunya s'han negat a venir a Madrid per tractar d'unificar posicions amb les de la resta del país. I aixó, honestament, ens sembla un error lamentable. Els nacionalistes catalans, com els bascs, els valencians o els gallecs, són necessaris a l'hora de construir la democrácia de tots. Un diáleg amb els seus representants és urgent i no s'han de posar-hi entrebanes legitimis tes. Però no solament per a que els nacionalistes expresin les se ves reivindicacions i proposin les seves solucions. La cega política que els va oprimir culturalment és tambè responsable del despoblament i estancament d'altres zones del país de les que avui procedeix la força del treball que contribueix a la riquesa catalana o basca. Els nacionalistes agreujats, a més a més de ferse sentir, hauran d'escoltar les veus d'aqueixes terres que el seu enderrediment cal remeiar entre tots; i mal s'hauria d'oblidar que els sentiments i les emocions patriótiques, tan fàcils de manipular en benefici d'interesos amagats, no són patrimoni exclusiu de cap comunitat humana.