Un gran festival de sales petites a Lleida

Potser crèiem que ja havíem vist tota mena de festivals, el format de moda pel que fa a la música en directe. Doncs no, encara quedava almenys un model nou, que ahir va començar les activitats de la seva nova edició: el Lleida Live Sessions. Amb molts contactes amb la personalitat del Primavera Club, Xavi Manresa, promotor i organitzador del certamen, indica que “aquest és un festival de sales, on pren tota la importància la proximitat entre públic i artista i on la mida de les instal·lacions i del tipus de concert tendeix a ser petita”. Així doncs, el Lleida Live Sessions, que l’any passat es...

Potser crèiem que ja havíem vist tota mena de festivals, el format de moda pel que fa a la música en directe. Doncs no, encara quedava almenys un model nou, que ahir va començar les activitats de la seva nova edició: el Lleida Live Sessions. Amb molts contactes amb la personalitat del Primavera Club, Xavi Manresa, promotor i organitzador del certamen, indica que “aquest és un festival de sales, on pren tota la importància la proximitat entre públic i artista i on la mida de les instal·lacions i del tipus de concert tendeix a ser petita”. Així doncs, el Lleida Live Sessions, que l’any passat es va escampar per cinc sales de la ciutat, aquest any creix fins a les vuit —en tenia nou, però finalment l’església de Sant Martí no estarà disponible per qüestions burocràtiques. Aquestes sales, que van d’un aforament mitjà com les 800 persones que entren al Cotton Club, fins al petit aforament de La Casa de la Bomba, amb capacitat per a 40 persones, acullen una programació de bandes que, com diu Manresa, “no són indies, concepte que mai m’ha agradat, sinó més aviat alternatives, en el sentit que són bandes que s’ho fan a la seva mida, controlen la seva carrera i viuen en certa mesura al marge d’una indústria que en realitat gairebé no existeix per a bona part dels artistes que ara comencen”.

La intenció del festival no és només oferir als espectadors bona música sense massificació, sinó també, i aquesta seria la segona pota del festival, “desplegar una programació que pugui resultar interessant per als programadors d’altres festivals que estiguin buscant artistes per als seus cartells”, diu Manresa. És d’aquesta manera com el Lleida Live Sessions seria un híbrid entre un festival convencional adreçat només al públic, i un festival d’indústria del perfil del Mercat de Música de Vic, certamen amb el qual Manresa estableix una diferència clau: “El Mercat vol mobilitzar tota la indústria, discogràfica inclosa, mentre que nosaltres només anem cap als programadors dels festivals". La proporció entre bandes nacionals i foranes és aquest any del 80 a 20 favorable a les primeres, però Manresa vol arribar en properes edicions a un equilibri entre 50 i 50.

La clau del festival seria que la que podríem considerar classe mitjana de la música tingui una oferta articulada de cara a la contractació, que en els temps actuals se centra en grans noms amb un poder de convocatòria contrastat: “En efecte, la classe mitjana ha estat, tant en la música com en la vida social, la gran perjudicada. Només pots trobar o grans noms o noms molt petits, i els del mig, la classe mitjana, s’ha evaporat. Recuperar-la en la mesura del possible és una de les nostres finalitats”. Quant a l’estil, Manresa no té prejudicis, i bandes de pop, rock, folk i electrònica i conviuen en un cartell que agrupa 80 bandes i artistes, entre els quals figuren noms com Standstill, Iván Ferreiro, Xoel Lopez, Maika Makovski, La Banda Municipal del Polo Norte, Bremen o L’Hereu Escampa, entre d’altres. El reforç de l’apartat professional és una altra de les potes del festival, que de tota manera té com a característica fonamental tornar el protagonisme a unes sales de concerts superades per la potència competitiva dels festivals convencionals. Trobar un espai per als llocs on neix la música en directe, les sales, és la gran aposta.