L’eliminació de places de càrrega i descàrrega dispara la indisciplina dels repartidors

Fa anys que Barcelona elimina places de càrrega i descarrega, just ara que, per l'augment de compres en línia, hi ha més repartidors que mai. Des de 2019 la ciutat ha perdut 400 places, un 5% (de 10.496 a 10.062). Si a això se sumen les pacificacions en alguns barris, on l'horari per a furgonetes es redueix a poques hores al matí, el conflicte està servit. Fins i tot ...

Fa anys que Barcelona elimina places de càrrega i descarrega, just ara que, per l'augment de compres en línia, hi ha més repartidors que mai. Des de 2019 la ciutat ha perdut 400 places, un 5% (de 10.496 a 10.062). Si a això se sumen les pacificacions en alguns barris, on l'horari per a furgonetes es redueix a poques hores al matí, el conflicte està servit. Fins i tot la regidora de Mobilitat, Rosa Alarcón, admet que “la indisciplina s'ha disparat”. Per això l'Ajuntament ultima un “gran pacte” per ordenar l'entrada de mercaderies.

El pacte buscarà, amb els sectors professionals implicats, “ordenar des de l'entrada a la ciutat fins a l'última milla”, en paraules d'Alarcón. L'acord vol incloure tota l'àrea metropolitana. “Ordenar el repartiment de mercaderies i fer-ho més sostenible i eficient”, sintetitza, i recorda que els vehicles de repartiment representen el 20% del trànsit i el 40% de les emissions.

Entre les propostes que hi ha sobre la taula figura el repartiment nocturn utilitzant carrils bus i taxi, que està en fase de proves pilot. El repartiment nocturn té avantatges, com la facilitat per ocupar carrils en absència de trànsit, però també inconvenients, com el soroll, la necessitat de senyalitzar bé per evitar incidents i el risc que quedin embalatges a la calçada.

La reducció de places d'aparcament per al repartiment de mercaderies ha estat un procés gradual per la suma d'actuacions a la ciutat: proliferació de carrils bici, aparcaments de motos en calçada, ampliacions d'entorns escolars, actuacions tàctiques, superilles o actuacions per ampliar l'espai de les terrasses. Fonts de Mobilitat assenyalen que, quan es tracta d'eliminar aparcament, les places destinades a persones discapacitades i per a repartidors són les últimes que s'eliminen. Les primeres que es toquen són les de vehicles privats, de les quals n'hi ha moltes més, ja que superen les 100.000.

Si mirem enrere, el nombre de places de càrrega i descàrrega es va duplicar entre 1997 (6.500) i 2009 (va arribar al màxim de 13.600), segons dades de l'estadística municipal. Des de 2014 la xifra es va acostar a les 10.500, fins a la caiguda dels dos últims anys. El consistori no disposa de dades del 2021, ara que hi ha hagut un segon paquet d'ampliacions de terrasses. Ni quantifica les que s’han eliminat en zones pacificades (com als nuclis d'Horta i Sant Antoni), on poden aparcar en qualsevol lloc però l'horari és restringit.

La reducció de places i la indisciplina de repartidors que aparquen on poden, fora de les places indicades, no s'ha traduït en multes. Les dades de la tinença de Seguretat indiquen que el 2018 es van imposar 421 multes; el 2019, 411 i el 2020, 326 (malgrat la pandèmia).

Que no es disparin les multes en proporció amb la caiguda de places, indiquen aquestes fonts, no significa que no hi hagi avisos de la Guàrdia Urbana a repartidors que aparquen on no toca. Observar encreuaments amb alta afluència de repartidors permet veure que són disciplinats fins que les places són insuficients. Però les furgonetes i camions mal aparcats són un perill per a la visibilitat de la resta de vehicles que circulen.

Dijous, a la cantonada entre Provença i Castillejos hi havia vuit furgonetes mal aparcades. Mimoun Benaliti, repartidor, instava la Guàrdia Urbana, mentre carregava grans caixes amb congelats, a “controlar el mal ús de les places de càrrega i descàrrega per part de cotxes que no són de repartiment” i citava el perjudici que han suposat “el carril bici d'Aragó i les pacificacions de Girona i Consell de Cent”.