Les dones prenen la paraula en el cinema

La Mostra Internacional de Films de Dones de Barcelona té una línia molt marcada “contra el model capitalista, extractivista, racista i masclista”, segons resa el seu programa. Així ha estat des de la seva primera edició, fa 28 anys. “I continuem lluitant. Encara no hem aconseguit els nostres objectius”, recalca Marta Nieto, codirectora de l'esdeveniment juntament amb Marga Almirall. Des d'aquest dilluns fins al 14 de juny, en format virtual per exigències de la crisi sanitària i de la mà de Filmin, la Mostra celebra la seva 28a edició amb 16 pel·lícules en la seva secció Panorámica, una retro...

La Mostra Internacional de Films de Dones de Barcelona té una línia molt marcada “contra el model capitalista, extractivista, racista i masclista”, segons resa el seu programa. Així ha estat des de la seva primera edició, fa 28 anys. “I continuem lluitant. Encara no hem aconseguit els nostres objectius”, recalca Marta Nieto, codirectora de l'esdeveniment juntament amb Marga Almirall. Des d'aquest dilluns fins al 14 de juny, en format virtual per exigències de la crisi sanitària i de la mà de Filmin, la Mostra celebra la seva 28a edició amb 16 pel·lícules en la seva secció Panorámica, una retrospectiva de la colombiana Marta Rodríguez, una programació infantil i els seus clàssics vídeos encapsulats en 1 minut, a més del documental dedicat a Ursula K. Le Guin, que obrirà l'esdeveniment.

La decisió de celebrar la Mostra virtualment ha estat complicada. “Som una mostra molt carnal”, comenta Nieto. “Som un lloc de trobada, per a nosaltres és important crear comunitat, a les espectadores i als espectadors els agrada venir a les classes magistrals”. La part positiva és que s'eixamplen horitzons: “Ara arribarem a públics que no venien fins a Barcelona”, reconeix Nieto, que també admet que aquesta virtualitat no farà disminuir la participació de les directores en presentacions, xerrades i formacions. Tanmateix, Nieto, també fundadora de la Mostra, deixa les reflexions sobre el nou format per després de l'atrafegament que els cau a sobre: “Una vegada celebrada aquesta edició ja tindrem temps per pensar quins elements del nou format es poden quedar en un futur”, diu, però està clar que la Mostra tornarà a ser “cos a cos” l'any que ve.

La crisi actual no fa més que accentuar la necessitat d'imaginar nous mons, com proposava l'escriptora nord-americana Ursula K. Leguin (morta el gener del 2018), precursora de la ciència-ficció feminista, a qui aquest any la Mostra dedica una pàgina important amb la projecció del documental Worlds of Ursula K. Le Guin, un viatge íntim per la vida de l'autora d'obres com La mà esquerra de la foscor i pels seus mons, reals i fantàstics, que s'articulen a través d'animacions i de reflexions de figures com Margaret Atwood. La pel·lícula obre el festival aquest dilluns.

Una altra gran protagonista serà la colombiana Marta Rodríguez, pionera del documental llatinoamericà, a qui la Mostra, amb la col·laboració de Casa Amèrica, dedica una retrospectivacentrada en la primera etapa de la seva carrera, entre 1966 i 1990, en la qual explica el fort compromís de la directora amb la resistència indígena. A Chircales denuncia l'explotació a què es veu sotmesa una família d'aquest barri del sud de Bogotà per part de terratinents. També podrem veure Campesinos, Nuestra voz de tierra, memoria y futuro, Nacer de nuevo i Amor, mujeres y flores.

Les pel·lícules de la Mostra són una selecció de la creació contemporània representativa de la dissidència femenina. L'argentina Andrea Testa denuncia les lleis antiavortistes a Niña mamá, sobre els casos d'adolescents embarassades. A Queen Lear, la turca Pelin Esmer qüestiona els mandats de gènere a través d'una companyia de teatre rural de dones que fan un gir al clàssic de Shakespeare. In the name of Sheherezade or The first beergarden in Teheran, de Narges Kalhor, és un viatge surrealista per Les mil i una nits. Megan Roosman rescata la col·lecció sobre materials i entorn de lesbianes més gran del món a The Archivettes.

La nord-americana Lara Lin, a qui van diagnosticar càncer de mama l’any 2010, fa en The Cancer Journals Revisited una adaptació cinematogràfica de les memòries del càncer de l'escriptora Aude Lorde, Els diaris del càncer. Amb Laatash, d'Elena Molina, entenem el lideratge de les dones saharianes amb les seves comunitats. La brasilera Caru Alves de Souza fa una fabulació d'una autodefensa feminista, solidària i alhora divertida a Meu nome é Bagdá. El curtmetratge Una dedicatoria a lo bestia, del Colectivo Nucbeade, és un assaig especulatiu entorn de la repressió de les lesbianes en l'Espanya franquista i de la transició...

La programació infantil comptarà amb dues preestrenes: Les vides de Marona (Anca Damian), film d'animació multipremiat en diferents festivals internacionals i Binti (Frederike Migom), guardonat aquest 2020 com a millor film infantil per l'European Children's Film Association.

Píndoles d'un minut

Una de les senyes d'identitat de la Mostra és el seu Vídeo del minut, una finestra des de la qual qualsevol dona es pot gravar opinant, criticant, construint... “Vam començar amb aquests vídeos el 1997, juntament amb TRAMA [la coordinadora de mostres i festivals de cinema, vídeo i multimèdia realitzat per dones], quan el que teníem era el vídeo domèstic”, explica Marta Nieto. “Les dones disposaven d’aquesta eina tecnològica i podien utilitzar-la per expressar-se”. En cada edició s'ha proposat un tema en el qual centrar el minut de glòria: s'ha fet sobre l'espai dominant, la revolució, el cos, el tràfic...

Aquest any el tema són les utopies. “Utopies que caben en un balcó, en una escola, en una vall... Utopies que es planten o creixen als marges dels camins. Utopies en plural, lluny d'un model total i totalitari”, es llegeix en el programa de la Mostra. “En gairebé 25 anys hem aconseguit un autèntic arxiu de cinema experimental que aporta una mirada polièdrica a cada tema”, remarca la codirectora.