El 3D entra en la cirurgia de pròstata més comuna per primera vegada

"Abans era com veure-hi només amb un ull. Ara, hi veiem amb els dos", resumeix el doctor Antonio Alcaraz, cap del servei d'Urologia de l'Hospital Clínic de Barcelona. El cirurgià i el seu equip han incorporat, per primera vegada al món, la visió tridimensional en les operacions d'hiperplàsia benigna de pròstata, la patologia més comuna d'aquesta glàndula. La patologia, un engrandiment de la pròstata que obstrueix el flux d'orina, s'opera per via endoscòpica, introduint pel penis uns tubs amb una font de llum...

"Abans era com veure-hi només amb un ull. Ara, hi veiem amb els dos", resumeix el doctor Antonio Alcaraz, cap del servei d'Urologia de l'Hospital Clínic de Barcelona. El cirurgià i el seu equip han incorporat, per primera vegada al món, la visió tridimensional en les operacions d'hiperplàsia benigna de pròstata, la patologia més comuna d'aquesta glàndula. La patologia, un engrandiment de la pròstata que obstrueix el flux d'orina, s'opera per via endoscòpica, introduint pel penis uns tubs amb una font de llum, una càmera i els estris quirúrgics. El problema és que, fins ara, aquesta tècnica era en 2D i la visió de l'òptica, més imprecisa. El Clínic ha desenvolupat ara un nou mecanisme que, amb un convertidor informàtic d'imatge en 3D, permet fer aquesta intervenció amb una visió tridimensional. El centre ja ha operat 23 pacients i ha obert la porta a incorporar el 3D a totes les endoscòpies.

La hiperplàsia benigna de pròstata afecta la meitat dels homes de més de 50 anys. No és un creixement maligne de la glàndula però sí que passa factura a la qualitat de vida de les persones que la pateixen. La bufeta no arriba a buidar l'orina i els afectats necessiten orinar amb freqüència o urgència, tenen dificultats per fer-ho o han d'aixecar-se més vegades a la nit per anar al lavabo. "A aquestes edats, com s'orina és una preocupació més gran. El 30% dels homes tenen símptomes que impacten en la seva qualitat de vida", assenyala Alcaraz.

La intervenció quirúrgica és l'alternativa a una medicació durant tota la vida per a aquests pacients. És, de fet, la cirurgia més comuna que es fa a la pròstata. Només el Clínic realitza, cada any, més de 200 operacions d'aquest tipus. Gairebé tots els casos —excepte les glàndules per sobre dels 200 grams— s'intervenen per via endoscòpica. "La pròstata és com una mandarina gran. I es tracta de treure tota la polpa, deixant-hi la pell, per poder orinar millor", exemplifica l'uròleg. En l'operació, el cirurgià introdueix un visor per la punta del penis a la uretra, que és el tub que porta l'orina des de la bufeta. Un làser passa a través del visor i cremen la zona per tallar i extreure el teixit que bloqueja la uretra.

Però la tècnica quirúrgica feia anys que estava estancada i el debat no anava més enllà del tipus de làser més adequat. "Ens estàvem quedant aturats en la visió 2D. La laparoscòpia [una tècnica poc invasiva que consisteix a introduir diversos tubs a l'abdomen a través de petites incisions] ja és en 3D. La cirurgia robòtica, també", apunta Alcaraz. El problema és que no hi havia òptiques en 3D tan petites perquè cabessin pels minúsculs tubs endoscòpics. De fet, el dispositiu que finalment ha fet possible la visió tridimensional en les cirurgies de pròstata estava pensat, en un primer moment, per a la laparoscòpia.

La clau de la nova tècnica del Clínic és al Mithras, un dispositiu ideat per una companyia xinesa que converteix, en temps real, la visió bidimensional en imatge 3D. A través de complexos algoritmes informàtics, l'aparell duplica la imatge al moment i la separa amb graus d'angulació suficients perquè els cirurgians, que duen unes ulleres 3D, puguin tenir una visió tridimensional. "Això et dona més precisió en el control d'esfínters i en el sagnat. És un canvi qualitatiu", adverteix l'uròleg. 

El Clínic ja ha intervingut 23 pacients amb aquesta nova tècnica. "Els resultats són immillorables. La precisió que ens aporta és molt millor que la dels mètodes tradicionals", assenyala Javier Sánchez, un altre cirurgià del servei d'Urologia del centre. "El canvi conceptual és el de la precisió. El risc d'incontinència és molt baix i els sagnats, de menys de 200 centímetres cúbics", afegeix Alcaraz. La tècnica ha estat presentada a l'últim congrés de la Societat Europea d'Urologia.

Més enllà de la hiperplàsia benigna de pròstata, la troballa del Clínic obre la porta a incorporar la  visió 3D en la resta d'endoscòpies, ja sigui amb funcions diagnòstiques o terapèutiques. "Hi ha lesions petites sobre les quals amb la visió 2D pots tenir dubtes. La imatge tridimensional et dona una altra perspectiva. Utilitzarem el 3D sistemàticament", preveu Alcaraz.

Malgrat tot, admet, encara queden coses per millorar i perfeccionar. Al cap i a la fi, i a l'espera d'una òptica 3D específica, el Mithras està fent les seves primeres passes. I ni tan sols va ser concebut amb una aplicació endoscòpica. Els canvis fets pel Clínic a l'aparell han permès incorporar el 3D a l'endoscòpia, però queda camí per fer: "El problema dels convertidors que s'havien provat fins ara era que trigaven molt. Un retard de segons o mil·lisegons és impensable. Ha de ser immediat i aquest ho és. Però segur que haurem de millorar la visibilitat i progressar en el sistema", valora Alcaraz.