Els alumnes de pares titulats tenen el triple de probabilitats d’anar a la universitat

Els alumnes amb pares universitaris tenen el triple de possibilitats d'acabar estudiant a la universitat respecte als que tenen progenitors amb només el títol d'ESO. Així ho reflecteix l'informe Qui estudia a la universitat?, elaborat pel Grup de Recerca en Educació i Treball (GRET) de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i l'Observatori del Sistema Universitari (OSU), que busca analitzar la composició social de l'alumnat dels campus durant els últims 15 anys (2002-2017).

Segons...

Els alumnes amb pares universitaris tenen el triple de possibilitats d'acabar estudiant a la universitat respecte als que tenen progenitors amb només el títol d'ESO. Així ho reflecteix l'informe Qui estudia a la universitat?, elaborat pel Grup de Recerca en Educació i Treball (GRET) de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i l'Observatori del Sistema Universitari (OSU), que busca analitzar la composició social de l'alumnat dels campus durant els últims 15 anys (2002-2017).

Segons aquest informe, el 2017 gairebé el 83% de joves amb pares universitaris es van matricular en un dels set campus públics catalans. En canvi, només ho van fer el 38% d'alumnes amb pares amb batxillerat o FP mitjana i el 28% en cas de progenitors només amb estudis obligatoris (ESO). “Els fills de persones amb estudis universitaris estan sobrerepresentats a la universitat”, conclou l'informe, elaborat a partir de dades de l'Idescat i de l'accés a la universitat proporcionades per la Generalitat i el Ministeri.

Aquesta desigualtat en l'accés es nota a les aules. Així, en una classe de 100 alumnes, 47 correspondrien a pares amb un nivell formatiu alt, 29 amb un nivell mitjà i 24 amb un nivell baix. La resta són alumnes de més de 25 anys.

La Secretaria d'Universitats, citant l'Enquesta de condicions de vida de l'INE, assegura que la falta d'igualtat d'oportunitats entre els alumnes, segons el seu origen social, no es dona en l'educació superior, sinó en etapes educatives prèvies i a aconseguir que aquests alumnes completin els seus estudis fins al nivell de poder accedir a la universitat o una FP superior. “Per tant, les polítiques orientades a millorar l'equitat centrades en el sistema universitari tenen poc marge de millora en l'equitat global del sistema, sobretot en comparació del marge que hi ha en la formació prèvia”, defensa Universitats.

L'informe també analitza com han afectat la universitat pública diferents factors polítics i econòmics durant l'última dècada. Així, si en l'època de bonança, però especialment amb la crisi (a causa de l'escassetat d'ofertes laborals) va augmentar el nombre d'universitaris, amb la recuperació econòmica les xifres s'estanquen i fins i tot la pública perd un lleuger pes en l'etapa terciària, en benefici d'altres opcions, com la universitat privada o la FP superior. És a dir, encara que l'alumnat hagi crescut, el que ha canviat és com es distribueix entre les diferents ofertes formatives. Els investigadors creuen que en aquest fenomen de reculada proporcional de la universitat pública hi han pogut influir també l'augment de les taxes, la millora d'oferta de les privades i l'embranzida de la FP superior, molt més econòmica.

Augment de preus sense efecte

La suposada expulsió d'alumnes pel fort augment del 67% de les taxes universitàries el 2012 –una de les pors i crítiques recurrents entre sindicats– no ha tingut efecte en l'àmbit global. Segons dades de la Secretaria d'Universitats, en el curs 2013-2014 les set universitats públiques acumulaven 46.762 alumnes, una xifra que ha crescut fins als 51.883 del curs 2017-2018. Si es mira l'efecte segons l'origen social dels alumnes, l'informe presentat aquest dimecres detalla que els alumnes de nivell alt i baix es van mantenir –perquè es poden pagar les taxes o perquè tenen una beca, respectivament–, però van baixar els de nivell mitjà. “Aquests corresponen a una classe mitjana-baixa i són els que tenen més incertesa sobre si tindran beca i si es podran pagar els estudis”, assenyala Helena Troiano, la investigadora responsable de l'informe.

Per la seva banda, la Secretaria d'Universitats també defensa “que el canvi de política de preus no ha incrementat la desigualtat social en l'accés a l'educació terciària” i s'acullen a estadístiques que mostren el creixement d'alumnes en aquesta etapa, que agrupa universitats però també FP superior i estudis esportius i artístics.

Augment en la privada

El resultat que més ha sorprès els investigadors és la reculada d'alumnes de nivell alt a partir del 2014, amb la millora del mercat de treball i la recuperació econòmica. Troiano explica que llavors van començar a investigar on podien haver anat aquests alumnes i van detectar un augment d'alumnat a la FP Superior i als campus privats. En concret, en el primer cas l'increment ha estat de 54.700 alumnes el 2013 a 77.000 el 2017, mentre que les privades han passat de 7.000 a 9.700 alumnes en el mateix període, segons dades de la Generalitat. Troiano explica que els alumnes de pares universitaris difícilment acaben a la FP superior. “Aquests pares volen que els seus fills vagin a la universitat”, apunta. La investigadora creu també que optar per una universitat privada també pot ser “un element de prestigi” per a aquesta família.