La gemmòloga catalana que coneix els qui extreuen les pedres que utilitza en les seves joies
Paloma Sánchez s'embarca en un projecte per aconseguir que l'extracció de gemmes precioses deixi més riquesa als països productors
A primera vista, Paloma Sánchez pot semblar una pija. Vestida a l'última moda, maquillada amb una subtil elegància i lluint joies que criden l'atenció a una distància generosa, diries que ho té tot per ser influencer. Però el d'aquesta gemmòloga catalana és un bon exemple de com les aparences enganyen. Perquè pot ser que Sánchez s'hagi convertit en una de les joieres més cotitzades de la Xina i que es mogui en els cercles de la jet set de la segona potència mundial, però no té cap inconvenient a canviar la roba de disseny ...
A primera vista, Paloma Sánchez pot semblar una pija. Vestida a l'última moda, maquillada amb una subtil elegància i lluint joies que criden l'atenció a una distància generosa, diries que ho té tot per ser influencer. Però el d'aquesta gemmòloga catalana és un bon exemple de com les aparences enganyen. Perquè pot ser que Sánchez s'hagi convertit en una de les joieres més cotitzades de la Xina i que es mogui en els cercles de la jet set de la segona potència mundial, però no té cap inconvenient a canviar la roba de disseny per una altra de combat per endinsar-se ella mateixa a les mines d'on surten les pedres que després utilitza en els seus dissenys.
Els seus viatges per països com Birmània, Sri Lanka o Etiòpia, així com les joies en les quals cedeix tot el protagonisme a les capritxoses creacions de la natura, reflecteixen una altra manera d'entendre la joieria. Sánchez s'enorgulleix tant de trobar pedres úniques i d'enfilar-les modificant-les el mínim possible com de conèixer els qui les extreuen i d'intentar proporcionar-los una vida digna. “El de les pedres precioses és un món tan masclista com opac”, dispara durant una visita al taller de Pequín en què mitja dotzena de treballadors xinesos donen forma als seus dissenys. “A més, en el cas de pedres com el diamant, tot està controlat per un petit grup de famílies, com els DeBeers, que manipulen els preus i funcionen com màfies”, afegeix.
Sánchez, que és membre de l'Institut Gemmològic Americà, coneix bé els mecanismes del sector perquè s'hi ha dedicat tota la vida. Però no sempre de la mateixa manera. Va arribar a ser directiva de marques tan famoses com Carrera y Carrera, Hublot, o Patek Philippe, però se'n va acabar afartant. Va ser llavors quan, “tot i disposar de recursos escassos i de ser dona i no jove”, va decidir deixar la seguretat d'aquestes feines per dedicar-se al que realment la inspirava. Ara protagonitza portades de revistes de luxe, però també documentals sobre la mineria en què mostra les instal·lacions des de dins.
I és aquí on s'ha proposat marcar la diferència. “El 2016 vam obrir a Addis Abeba el primer taller per processar òpals. Des del principi vam tenir clar que contractaríem exclusivament dones i, concretament, les que havien estat abandonades pels miners amb qui estaven casades, una cosa que resulta massa habitual”. Sánchez es va aliar amb una de les poques dones etíops del sector per oferir una oportunitat a aquestes dones, que solen ser rebutjades pels seus familiars i estan abocades a la mendicitat. “De moment donem feina a 12 dones, que hem format durant un mes per tallar i polir el mineral. Ens hem expandit també als safirs i a les maragdes, han obert una petita joieria a la ciutat, i el nostre objectiu és continuar creixent. Nosaltres no volem fer obres de caritat, sinó proporcionar dignitat i feina”, assenyala.
L'ambició de Sánchez va molt més enllà, perquè el seu repte és establir el primer laboratori gemmològic d'Àfrica per a pedres de color. “El problema d'aquestes pedres és que deixen poca riquesa al lloc on s'extreuen. A diferència del que passa amb els diamants, l'obtenció dels quals està molt més regulada i requereix maquinària pesant, la majoria surt de mines artesanals regentades per petites comunitats que solen escapar-se del control del Govern. Les condicions laborals són deplorables i moltes vegades s'utilitzen nens perquè accedeixin a llocs estrets per on no hi passa un adult. Després, els intermediaris compren molt barat el material en brut, i el tallat i la certificació es duen a terme en altres països. Aquest és el procés que genera més riquesa”, explica.
Si els països productors poguessin retenir el mineral i processar-lo dins de les seves fronteres, no només aconseguirien vendre'l a un preu molt superior. També crearien llocs de treball més qualificats i en condicions molt més bones. “De moment, els dirigents etíops estan interessats en el projecte del laboratori, però allà tot es mou a un altre ritme”, comenta la catalana, a qui també la preocupa la corrupció.
La de Sánchez pot semblar una gota enmig de l'oceà, però no està sola en la croada per millorar l'impacte social de la joieria. El Consell de la Joieria Responsable es va fundar el 2005 per establir un Codi de Conducta que comprèn un important ventall d'assumptes: des dels drets humans i laborals fins a l'impacte mediambiental de la mineria o la transparència en la comercialització. Més de 1.100 empreses s'hi han adherit i accepten ser auditades per rebre un certificat que resulta cada vegada més important perquè els consumidors cada vegada en són més conscients.
El Codi de Conducta, a més, es va actualitzant per millorar els seus estàndards, i això és una qüestió que un grup de 27 ONG van aplaudir l'11 d'agost amb una carta oberta en què, tot i això, també van deixar clar que encara queda molta feina per fer: des de millorar els drets dels indígenes en zones mineres fins a assegurar la implementació de normatives de protecció mediambiental més estrictes, passant pel compliment del Codi. Sánchez també afegeix que un repte important és aconseguir que aquestes pràctiques transcendeixin les empreses més grans i que s'implementin també en altres de més petites i en comunitats locals. “Afortunadament, crec que estem avançant en la direcció correcta”, conclou optimista.