Ato s’arrisca amb la llet ecològica

Un productor pot vendre avui un litre de llet per 0,31 euros. Aquest preu és una de les principals queixes dels ramaders. El negoci no acaba de sortir a compte. I, a més, als supermercats la varietat de productes làctics no para de créixer. Tant com el ventall de preparats procedents de l'arròs, l'ordi, les ametlles o la soja, que estan robant quota de mercat als làctics. Els productors busquen altres vies per optimitzar els seus comptes. És el cas de Llet Ato, la companyia catalana participada per Capsa, propietària de ...

Un productor pot vendre avui un litre de llet per 0,31 euros. Aquest preu és una de les principals queixes dels ramaders. El negoci no acaba de sortir a compte. I, a més, als supermercats la varietat de productes làctics no para de créixer. Tant com el ventall de preparats procedents de l'arròs, l'ordi, les ametlles o la soja, que estan robant quota de mercat als làctics. Els productors busquen altres vies per optimitzar els seus comptes. És el cas de Llet Ato, la companyia catalana participada per Capsa, propietària de Central Lechera Asturiana, que fa poc més de mig any va llançar una marca de llet ecològica per veure si remunta la seva congelada facturació dels últims dos anys: 25,9 milions d'euros, inferior fins i tot als 26,5 milions del 2015, i els seus beneficis de 800.000 euros. Mentre adapta les seves granges a la normativa, compra aquesta llet a altres productors per anar provant el mercat i hi paga 52 cèntims d'euro.

“La llet ecològica té unes diferències importants de qualitat respecte a les altres. És cert que té més costos i que tindrem menys productivitat, però ens permetrà donar més valor al producte i elevar el preu de venda un 35% al supermercat”, explica Albert Puigdemont, propietari de la granja Mas Coromina, una de les set que produeixen en exclusiva per a la companyia. Només un 0,3% del consum de llet a Espanya és d'aquest tipus, però, com ha passat amb les begudes alimentàries, es preveu un alt creixement per arribar a convergir amb altres mercats europeus. A Alemanya el seu consum supera el 10% del mercat.

Ato està treballant per adaptar les seves explotacions a les condicions requerides pel Consell Català de Producció Agrària Ecològica (CCPAE). Necessitarà dos anys per netejar d'herbicides i pesticides químics el camp on es produeix el menjar del bestiar, després altres sis mesos perquè aquest requisit es doni per bo en els animals. Després d'aquest llarg procés, podrà començar a comercialitzar producte ecològic propi. A Espanya, Puleva i altres marques foranes són les úniques que produeixen aquest tipus de llet.

Puigdemont calcula que aquest producte representa un 1% de les vendes, però creu que el percentatge creixerà substancialment quan s'introdueixi als supermercats. “Podem arribar al 10% en dos o tres anys perquè és un producte que el consumidor està buscant i gairebé no hi ha oferta”, diu. I afegeix que des de Central Lechera Asturiana “aplaudeixen que apostem per una línia una mica diferent de la seva”. Ato afirma que és l'única companyia espanyola que té la certificació d'Aenor que fa una traçabilitat completa i que assegura que la llet procedeix de granges censades com a granges de benestar animal. I la seva idea amb la llet ecològica és anar un pas més enllà: “Volem produir-la a la granja de Mas Coromina i fins i tot volem vendre-la com a fresca”, que manté el gust i l'olor originals de la llet, un altre tipus de producte que s'està fent un lloc ràpid en el mercat, tot i que està reservada per a un consum ràpid.

Granges certificades

El desembarcament en el negoci de la llet ecològica completa un camí que Ato va iniciar el 2014, quan va rebre la certificació de benestar animal, seguint les directrius que marca el segell de garantia europeu Welfare Quality. Cada vegada més reconegut pels consumidors, aquest segell permet també, després d'importants inversions, donar un valor afegit al producte i elevar-ne el preu. Però Puigdemont considera que té altres punts a favor. “Quan l'animal es troba en millors condicions, aquest benestar el trasllada a la llet”, assegura. Aquest ramader diu que ha aconseguit millorar un 5% la productivitat per cap de bestiar després d'haver reduït la densitat mitjana per animal en una explotació. “I no només això, els animals aguanten més”, afirma.