Una jutgessa avala la decisió d’un ajuntament de no matricular a l’escola bressol un nen no vacunat

Una sentència del jutjat contenciós administratiu de Barcelona avala la decisió d'un ajuntament de la comarca del Maresme que es va negar a matricular a l'escola bressol municipal un nen que no estava vacunat. La sala 16 contenciosa administrativa de la província de Barcelona va emetre el 8 de gener una sentència en la qual conclou que els pares del menor, en no vacunar, "pretenen que els nens matriculats a l'escola bressol assumeixin el risc d'una decisió ...

Una sentència del jutjat contenciós administratiu de Barcelona avala la decisió d'un ajuntament de la comarca del Maresme que es va negar a matricular a l'escola bressol municipal un nen que no estava vacunat. La sala 16 contenciosa administrativa de la província de Barcelona va emetre el 8 de gener una sentència en la qual conclou que els pares del menor, en no vacunar, "pretenen que els nens matriculats a l'escola bressol assumeixin el risc d'una decisió unilateral i no fonamentada en l'evidència consensuada per la comunitat científica nacional i internacional".

El bufet d'advocats Coll i Silveira, que es van encarregar de la defensa dels interessos de l'ajuntament, ha informat aquest dilluns que els fets es van produir en una petita localitat de la comarca del Maresme, que no es revela "per preservar la identitat i l'anonimat del menor".

La sentència sorgeix després d'una denúncia interposada el 31 de maig per la família del menor contra l'ajuntament per aquesta negativa, segons han explicat les mateixes fonts. En la demanda, els pares van apel·lar al dret de llibertat ideològica argumentant que s'havia de respectar mitjançant la neutralitat de les decisions de l'Administració en matèria de religions, credos i creences, i entenent que "l'opinió de la majoria no sempre havia de prevaler", segons l'advocat Dídac Coll, que va defensar els interessos de l'ajuntament.

Al respecte, la magistrada titular dels jutjats contenciós administratiu, Laura Mestres Estruch, sentencia que "no hi ha indici de vulneració de llibertat ideològica", atès que a la família "no se l'ha obligat en cap moment a vacunar el seu fill, cosa que sí que és obligatòria amb règim sancionador propi en països del nostre entorn democràtic".

La sentència és contundent davant d'algunes persones que s'oposen a la vacunació: "una opció minoritària pretén sobreposar-se al dret a la salut de la resta de nens i les seves famílies". La magistrada afegeix que aquestes persones "al seu torn aprofiten els efectes de la protecció grupal que es fonamenta en el fet que el 95% de la població està immunitzada gràcies al compliment del calendari vacunal".

En el text, la jutgessa també defensa que els pares demandants "obliden els drets dels altres, ja que entenen que el seu dret a assistir a una escola bressol és superior al dret a la salut de la resta de nens". També la magistrada critica que els pares que decideixen no vacunar ho fan "unilateralment i que les seves conseqüències i riscos són assimilats per la resta de la població", atès que "sotmet la resta dels nens a un risc que, si es materialitza, pot comportar conseqüències catastròfiques com la pèrdua de la vida".

Precisament, aquest argument va ser un dels aportats per l'advocat Dídac Coll en defensa dels interessos de l'ajuntament, i va prendre com a base científica les tesis defensades pel cap de pediatria de l'Hospital Vall d'Hebron de Barcelona, Carlos Rodrigo Gonzalo. El pediatre va explicar que l'escola bressol "és un lloc de risc on es poden contraure determinades infeccions pròpies de la condició dels nens, que són molt petits i estan en procés de vacunació, de manera que són més vulnerables", segons l'advocat.

En la sentència s'explica com, en el transcurs del judici, els pares demandants van explicar que "els perjudicis de vacunar el menor superen els beneficis de fer-ho "i van presentar diversos documents sobre els efectes secundaris i adversos de les vacunes". Gonzalo va refutar aquests arguments i va explicar que "cap institució pública, govern, administració pública, ni comitè o societat científica o de l'àmbit de la salut de reconegut prestigi nacional ni internacional dona suport a la tesi dels antivacunes, sinó tot el contrari", recull la sentència.

Per la seva banda, la família va defensar que la normativa del centre sol·licitava la presentació de la cartilla vacunal, sense precisar que havia d'estar al dia. Al respecte, la sentència recull que el carnet de vacunacions presentat "estava en blanc", la qual cosa "suposa una reducció a l'absurd del sentit de la norma, del seu esperit i lògica" i "no certifica res". Encara que "hi ha certa jurisprudència en la qual es defensa la necessitat de la vacunació", la novetat en aquesta sentència és que "ho fa amb paràmetres més amplis que es poden aplicar a tota la població", mentre que les anteriors "es limitaven a casos molt concrets", ha argumentat l'advocat.

La sentència recorda, a més, la mort el juny del 2015 a Olot (Garrotxa) d'un menor de sis anys encomanat per diftèria que els seus pares havien decidit no vacunar.