Promeses d’una altra prestatgeria plena
El retorn de Joan Benessiu quatre anys després de ‘Gegants de gel’ i traduccions d’obres inèdites en català d’Eco, Kapuscinski o Gay Talese, entre les novetats d’un sector que resisteix l’audiovisual
El prestatge literari del 2018 va quedar força amunt (Sergi Pàmies, Eva Baltasar, Llucia Ramis, Víctor Català com a contista...), cosa que posa més pressió a les expectatives d’un sector que, en general, s’espera que vagi fent (amb creixement molt moderat) i que confiarà en l’audiollibre com a llança per combatre el veritable drac de la lectura: el temps d’oci, llimat per totes les pantalles imaginables. Per promeses de títols no quedarà: el celebrat Joan Benessiu (Gegants de gel, Edicions del Periscopi) torna quatre anys després amb Serem Atlàntida, on el triangle de les tro...
El prestatge literari del 2018 va quedar força amunt (Sergi Pàmies, Eva Baltasar, Llucia Ramis, Víctor Català com a contista...), cosa que posa més pressió a les expectatives d’un sector que, en general, s’espera que vagi fent (amb creixement molt moderat) i que confiarà en l’audiollibre com a llança per combatre el veritable drac de la lectura: el temps d’oci, llimat per totes les pantalles imaginables. Per promeses de títols no quedarà: el celebrat Joan Benessiu (Gegants de gel, Edicions del Periscopi) torna quatre anys després amb Serem Atlàntida, on el triangle de les trobades clandestines entre Mirko i Clara, cuidadora d’una vella dama iugoslava, permet reflexionar sobre identitat i memòria en l’avui societat de l’espectacle. Caldrà veure si Jordi Lara ratifica amb Sis nits d’agost les expectatives que aixecaren La màquina d’espavilar ocells i Mística conilla (Edicions de 1984), mentre que es comprovarà amb La mort lenta (L’Altra Editorial), el final de l’adolescència de dos germans orfes de pare i mare, l’aposta d’haver concedit a Xavier Mas Craviotto el títol de guanyador més jove del Documenta.
La tradició d’estar molt atents a la narrativa estrangera, sempre ben traduïda els darrers anys, farà que, explosiu Houellebecq a banda (Serotonina, a Anagrama), es pugui recuperar la colpidora veu de James Baldwin (1924-1987), cabdal per reivindicar els drets socials de negres i homosexuals i l’assetjament a aquests col·lectius, tal com reflecteix Si Beale Street pogués parlar (1974), on un jove afroamericà no es pot treure de sobre l’acusació d’haver violat una noia blanca (Edicions de 1984). Com que la no-ficció s’ha estancat després del creixement del 2014 i el 2015, quan semblava que volia eixugar el dèficit, hi ha molt camp per córrer, ni que sigui recuperant títols. És el cas d’Art i bellesa a l’Edat Mitjana, d’Umberto Eco (Àtic dels Llibres), o de dues joies literàries de dos mestres del Nou Periodisme que (Déu ens perdoni) no existien en català: L’emperador, de l’enyorat Ryszard Kapuscinski, i Sinatra està refredat, del canònic Gay Talese (Navona). No hi ha any que el prestatge no es pugui omplir amb garanties...