L’hostaleria és el sector on més creixerà l’ocupació a Barcelona
Antón Costas no creu que el canvi tecnològic i la globalització destrueixin llocs de treball
En plena revolució tecnològica, dos sectors tradicionals com són l'hostaleria i la restauració són els que registraran un increment més gran de l'ocupació a Barcelona (amb un 70% d'augment) en els pròxims 15 anys. Ho apunta el Llibre Blanc del futur del treball que aquest dijous van presentar l'Ajuntament de Barcelona i Barcelona Activa. Encara que el llibre apunta també a sectors que irrompen com creadors d'ocupació, l'economia digital o verda (com la gestió de residus), va destacar la directora de Barcelona Activa, Sara Berbel. En segon lloc i tercer lloc els sectors on més creixerà...
En plena revolució tecnològica, dos sectors tradicionals com són l'hostaleria i la restauració són els que registraran un increment més gran de l'ocupació a Barcelona (amb un 70% d'augment) en els pròxims 15 anys. Ho apunta el Llibre Blanc del futur del treball que aquest dijous van presentar l'Ajuntament de Barcelona i Barcelona Activa. Encara que el llibre apunta també a sectors que irrompen com creadors d'ocupació, l'economia digital o verda (com la gestió de residus), va destacar la directora de Barcelona Activa, Sara Berbel. En segon lloc i tercer lloc els sectors on més creixerà l'ocupació seran les activitats científiques, tècniques i immobiliàries i la gestió de residus (45%), i en quarta posició, la informació i la comunicació (35%). L'ocupació, apunta el document, caurà a l'administració pública.
El llibre també apunta a vides laborals canviants, amb persones que canvien de professió una i, fins i tot, dues vegades en la seva vida laboral, amb horaris flexibles i una "individualització" de la feina, com viuen els qui treballen per a aplicacions tecnològiques com Uber o els riders que reparteixen paquets o menjar.
El llibre, elaborat per la revista Alternativas Económicas amb la periodista Ariadna Trillas al capdavant, repassa les qüestions globals que afecten el món del treball, va explicar Trillas, “per baixar al concret, a com es pot actuar des de les administracions locals”. L'autora va advertir que en parlar de feina cal plantejar qüestions com els usos del temps o el respecte dels drets, en un mercat amb cada vegada més precari, on hi ha més professionals que treballen pel seu compte, amb la formació com a repte, unes polítiques laborals orientades a empleats o aturats (quan avui la frontera es desdibuixa), o amb una polarització que genera oportunitats als extrems (en les ocupacions més i menys qualificades).
El llibre també apunta que disciplines com la psicologia, la salut i les humanitats, a més de sectors com el medi ambient, les energies renovables o la indústria TIC, que guanyaran protagonisme en els pròxims anys. Per aquest motiu, la previsió és que el nou mercat laboral necessitarà més recursos per a la innovació i la formació, i que es valoraran cada vegada més habilitats com la capacitat de pensament crític, de gestionar persones o de treballar en equip, la creativitat o la intel·ligència emocional.
Des de l'Ajuntament, el tinent d'alcalde d'Economia, Gerardo Pisarello, va defensar el paper del municipalisme al mercat de treball i va presumir que les noves regles de contractació pública del Consistori (que obliga a pagar mil euros i a contractar sis mesos) "estan incidint en l'ocupació que vols per al futur".
En la presentació del llibre va participar-hi el catedràtic de Política Econòmica i expresident de l'influent Cercle d'Economia, Antón Costas, que va desmuntar el "fatalisme tecnològic" i va defensar la intervenció pública per afrontar "l'economia del segle XXI, perquè la regulació laboral i empresarial és del segle XIX". Costas va reflexionar sobre el món laboral i l'ocupació i va afirmar, en línia amb el seu últim llibre, El final del desconcert, que no accepta "el fatalisme que el canvi tecnològic o la globalització estiguin en l'origen dels mals del món del treball".
"No veig que el canvi tecnològic sigui un factor destructiu del volum d'ocupació i les seves condicions", va afirmar Costas i en canvi sí que va considerar que les polítiques públiques i empresarials són determinants. Com el són perquè el progrés tecnològic (o la digitalització ara) "portin progrés social". El catedràtic va apostar perquè --igual que en els anys 40 l'esquerra i la dreta van acordar el contracte social-- ara les empreses "acceptin ser responsables de les seves externalitats en el camp de la sostenibilitat social i la democràcia". També va advocar perquè la societat escolti els experts.