Més habitatge assequible a Barcelona: una responsabilitat compartida

Barcelona pateix una nova bombolla de preus en l’habitatge tant de lloguer com de compra. Els preus han pujat de forma sostinguda els darrers anys a tota l’àrea metropolitana per causes diverses: un marc legal i d’incentius fiscals pervers o l’habitatge entès cada cop més com un bé d’inversió. Una tempesta perfecta que està provocant l’expulsió del veïnat dels seus barris.

La gravetat del problema va fer que el passat mes de febrer tots els grups municipals de l’Ajuntament de Barcelona, excepte el PP, votessin a favor d’una pro...

Barcelona pateix una nova bombolla de preus en l’habitatge tant de lloguer com de compra. Els preus han pujat de forma sostinguda els darrers anys a tota l’àrea metropolitana per causes diverses: un marc legal i d’incentius fiscals pervers o l’habitatge entès cada cop més com un bé d’inversió. Una tempesta perfecta que està provocant l’expulsió del veïnat dels seus barris.

La gravetat del problema va fer que el passat mes de febrer tots els grups municipals de l’Ajuntament de Barcelona, excepte el PP, votessin a favor d’una proposta per augmentar l’habitatge assequible a la ciutat, una iniciativa presentada per cinc entitats ciutadanes: la PAH Barcelona, el Sindicat de Llogaters, la FAVB, l’ABTS i l’Observatori DESC.

Aquesta mesura, que es va aprovar inicialment el 18 de juny, comporta un canvi en la normativa urbanística que permetrà incrementar el parc públic d’habitatge a tots els districtes i regular el mercat immobiliari tot exigint als promotors privats que se’n corresponsabilitzin.

La mesura planteja l’obligatorietat que les promocions d’habitatges amb més de 600 m² de sostre, ja siguin de reforma o de nova creació, destinin un 30% de la superfície a habitatge assequible. Aquesta proposta desenvolupa el que preveuen la Llei d’Urbanisme i la Llei d’Habitatge i s’inspira en el que ja han fet abans ciutats com París i Nova York.

Amb aquest mecanisme esperem fer créixer el parc d’habitatge assequible en uns 350 nous habitatges cada any. Dels 16.000 habitatges que es construeixen de mitjana a Barcelona cada deu anys, 3.200 serien assequibles. En segon lloc, volem garantir una distribució territorial equilibrada del parc d’habitatges protegits per evitar que es concentrin en determinats barris perifèrics.

Amb aquesta mesura tothom hi guanya. Per a les famílies suposa veure ampliat el parc d’habitatge assequible i, per tant, una millora de les seves opcions per accedir-hi. Per al sector de la construcció de Barcelona suposa una protecció respecte dels fons especuladors i oportunistes sense escrúpols. L’expectativa de negoci continua, però per construir, no per especular.

Des de Barcelona estem impulsant canvis en les regles de joc de l’urbanisme i endegant polítiques d’habitatge pioneres. Tanmateix, la magnitud de la problemàtica que afrontem requereix de tots els suports i complicitats: veïnat, entitats, societat civil, partits polítics, administracions.

Necessitem empresaris compromesos amb el bé comú, necessitem un Govern de la Generalitat i de l’Estat forts que posin els seus recursos econòmics i normatius al servei de la creació d’habitatge públic. Es tracta d’una responsabilitat compartida en què hi ha molt en joc. Barcelona ja s’hi ha compromès.

Janet Sanz, Tinenta d’alcaldia d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat de l’Ajuntament de Barcelona.