L’auge de l’‘e-commerce’ satura la mobilitat a l’àrea de Barcelona
El 20% dels vehicles que transiten per l'Àrea Metropolitana són de repartiment de mercaderies i generen el 40% de les emissions contaminants
Un dels reptes principals de les grans ciutats consisteix a reduir la xacra de la contaminació: a la conurbació de Barcelona, segons l’Ajuntament, causa cada any 3.000 morts prematures. Per afrontar aquest repte, les noves tecnologies poden ser aliades però també creen maldecaps. L'auge del comerç electrònic ha omplert la ciutat de vehicles de repartiment. Ja suposen el 20% de la mobilitat i el 40% de les emissions, segons un estudi de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), que subvencionarà projectes que donin solucions sostenibles al repartiment de mercaderies.
La capital catalana p...
Un dels reptes principals de les grans ciutats consisteix a reduir la xacra de la contaminació: a la conurbació de Barcelona, segons l’Ajuntament, causa cada any 3.000 morts prematures. Per afrontar aquest repte, les noves tecnologies poden ser aliades però també creen maldecaps. L'auge del comerç electrònic ha omplert la ciutat de vehicles de repartiment. Ja suposen el 20% de la mobilitat i el 40% de les emissions, segons un estudi de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), que subvencionarà projectes que donin solucions sostenibles al repartiment de mercaderies.
La capital catalana presumeix de ser una de les ciutats smart més ben posicionades, i de dedicar esforços a fomentar un ús sostenible del transport. Però més enllà dels autobusos elèctrics i noves línies de metro, en una ciutat envoltada per mar i muntanya l'eficiència en la gestió del trànsit és imprescindible per combatre la pol·lució, i per fer-ho l’Ajuntament ha trobat aliats en les noves tecnologies.
Conceptes com el de compartir vehicle —el fenomen de les motos compartides mitjançant una aplicació mòbil és un exemple de l'auge del sharing a Barcelona— o aplicacions com Waze, que avisen els usuaris de les congestions de trànsit, són eines perquè les ciutats afrontin els reptes d'una mobilitat sostenible. No obstant això, amb les noves tecnologies també han sorgit complicacions, i una d'elles és donar cabuda a tot el transport de mercaderies que genera el comerç electrònic.
El creixement de la compra per internet i el canvi d'hàbits que comporta ja són un fet. Segons les dades publicades divendres passat per la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC), l’e-commerce va superar a Espanya els 30.000 milions d'euros el 2017, un 25,7% més que el 2016, any en el qual l'increment ja va ser considerable, del 20,8%. En aquestes dades hi entren les compres de bitllets d'avió i les apostes en línia, que no generen transport de mercaderies, però també hi ha les compres de roba o menjar, que sí que generen un problema per a la mobilitat.
A la recerca del repartiment sostenible
“Amb les subvencions, la nostra intenció no és que es renovin les motos de Glovo o Deliveroo, on els autònoms posen el seu vehicle, sinó oferir alternatives. A més, cal racionalitzar el sector, que és un descontrol”, explica Antoni Poveda, vicepresident de l’AMB. Una de les empreses que ja fa repartiment amb vehicles elèctrics és Cooltra, la companyia de lloguer de motos. “És una manera de fer sostenible l'última milla”, assegura el director general, Timo Buetefisch.
L'embranzida d'aquesta pràctica de comprar via internet se sustenta en els grans gegants del sector: la nord-americana Amazon i la xinesa Aliexpress són les empreses amb més pes en aquest increment del negoci, al qual s'han apuntat també marques com El Corte Inglés o Zara. L'enviament de paquets a casa i les devolucions generen cada vegada més ús del transport, en un sector que també ha impactat en la logística: els representants d'aquest sector ja han alertat que a l'àrea de Barcelona falta sòl logístic per a les empreses que volen ser a prop de la ciutat per lliurar els paquets.
El problema també s'estén a l’anomenada “última milla”, el repartiment final dels productes, i és aquí on entra l'alerta llançada en l'estudi de l’AMB. L’e-commerce, que va en auge, “ja ha agafat l'espai que ha deixat la construcció en el transport de mercaderies”, assegura Marc Iglesias, tècnic de mobilitat de l’AMB i autor de l'estudi. Iglesias explica que una de les claus de l'estudi ha estat identificar per on circulen els repartidors. “Encara que hi hagi més trànsit a les rondes, hi ha moltíssima més contaminació a les trames urbanes, com al barri de Gràcia, que té poca capacitat de dispersió. És aquí on cal centrar els esforços per transformar la distribució de mercaderies”, argumenta.
El parc de transport de paqueteria té el problema afegit que està molt antiquat i hi predomina el dièsel. “Prop del 20% de les furgonetes que circulen per l'àrea de Barcelona són d'abans del 2006. I entre camions, furgonetes i altres vehicles, els que superen els 12 anys són el 6%, però generen el 20% de les emissions. Seria interessant atacar aquest segment perquè és fàcil renovar els vehicles i seria molt beneficiós”, afegeix Iglesias.
Per actuar en aquest sentit, l’AMB ha llançat una línia de subvencions de fins a 10.000 euros per finançar el 50% de projectes que realitzin les tasques de repartiment amb vehicles no contaminants. “Volem que, quan compris per internet, l'última milla es faci sense contaminar. L'objectiu és reduir emissions i ser eficients”, afirma Antoni Poveda, vicepresident de Mobilitat i Transport de l’AMB.