Trump rectifica i signa una ordre per frenar la separació de famílies migrants sense papers

L'onada de protestes, dins i fora dels Estats Units, per la separació de famílies migrants sense papers ha forçat Donald Trump a fer marxa enrere en aquesta política. El president va signar dimecres una ordre executiva que posi fi a una pràctica que ha causat estupor entre els mateixos republicans i que ha provocat la condemna del Papa, la reprovació de Nacions Unides i el rebuig d'altres Governs, com el del Regne Unit. Fins ara Trump ha explotat electoralment el discurs antiimmigració amb èxit i sense contemplacions, però el cop a la infància ha obert finalment una bretxa.

“Volem mante...

L'onada de protestes, dins i fora dels Estats Units, per la separació de famílies migrants sense papers ha forçat Donald Trump a fer marxa enrere en aquesta política. El president va signar dimecres una ordre executiva que posi fi a una pràctica que ha causat estupor entre els mateixos republicans i que ha provocat la condemna del Papa, la reprovació de Nacions Unides i el rebuig d'altres Governs, com el del Regne Unit. Fins ara Trump ha explotat electoralment el discurs antiimmigració amb èxit i sense contemplacions, però el cop a la infància ha obert finalment una bretxa.

“Volem mantenir les famílies juntes. És molt important”, ha confirmat Trump, que ha admès que la "visió" d'aquestes separacions no li agradava. Es tracta d'una rectificació explícita del president dels EUA, que sempre treu pit per la seva duresa negociadora i havia pres el drama dels nens sense papers com una moneda de canvi per aconseguir una legislació migratòria més dura. Tot i això, manté el braç de ferro perquè l'ordre busca accelerar els judicis i eliminar els terminis que limiten la detenció de menors. Els aproximadament 2.300 nens ja apartats, a més, no es reagruparan de manera immediata amb les seves famílies de custòdia mentre es resolen els seus processos migratoris.

Els EUA han començat a separar des de l'abril de manera generalitzada les famílies que intenten entrar il·legalment, després d'un canvi de criteri de la Fiscalia. Sota una nova doctrina de "tolerància zero", tot immigrant indocumentat es considera un delinqüent i se'l processa judicialment com a tal, tot i que no tingui antecedents penals, per això els nens no poden seguir amb ells i són separats. La crisi ha esclatat en l'opinió pública en els últims dies, quan es va fer públic que en un període de tot just sis setmanes, entre el 19 d'abril i 6 de juny, l'Administració havia separat uns 2.000 nens, de vegades nadons, dels seus progenitors o familiars adults.

La repulsa a aquesta situació va anar creixent i generalitzant-se fins a aconseguir una cosa tan improbable com que Donald Trump, el magnat que es vanta de negociar amb duresa i guanyar qualsevol pugna, hagi fet marxa enrere i hagi decidit mantenir les famílies juntes, tot i que segueixin els càrrecs criminals per a qualsevol sensepapers. Han fet falta imatges de fileres de nens entre tendes de campanya i l'enregistrament dels plors que han fet la volta al món. "El dilema és que si ets feble el teu país es veurà aclaparat amb gent, si ets fort, llavors no tens cor. Potser prefereixo ser fort", va reflexionar davant dels reporters.

Més termini de detenció i menys espera per al judici

La "tolerància zero", de fet, es manté. Una sentència judicial del 1997 –ratificada després per altres sentències– coneguda com l'acord de Flores va establir que cap nen pot estar en un centre de detenció més de 20 dies, tot i que estigui amb els seus pares. Amb la nova política de separació dels menors, aquest límit ja no afectava els seus progenitors. L'ordre executiva que s'acaba de signar insta el fiscal general a sol·licitar la reversió d'aquest acord i aquest termini, planteja l'acceleració dels processos judicials per a les famílies i insta el Departament de Defensa a facilitar instal·lacions per acollir les famílies.

El Govern té sota custòdia 11.351 menors immigrants en un centenar de centres, segons les últimes dades. El demòcrata Barack Obama també va aplicar la doctrina de la tolerància zero a la frontera quan es va enfrontar a onades d'immigració irregular, però feia excepcions amb els adults que anaven acompanyats de nens i també amb aquells que cometien la seva primera infracció. I el seu predecessor, el republicà George W. Bush, també va accelerar els judicis i va generalitzar els càrrecs penales contra els sense papers, però va mantenir les famílies unides de manera generalitzada.

Aquests dies Trump ha estat justificant que la mesura no implicava més que el compliment de la llei i que era responsabilitat dels legisladors canviar-ho amb una nova normativa. Però aquesta pràctica no respon a cap legislació i el fet que aquest dimecres anunciï una ordre executiva per frenar-ho ho demostra. És més, ni tan sols necessitaria aquesta ordre si es replanteja la pràctica de la tolerància zero. L'ordre executiva estarà en vigor fins que hi hagi una nova legislació migratòria que abordi el problema, però el debat sobre immigració fa mesos que està bloquejat al Congrés sense que hi hagi cap consens de reforma.

“Tindrem el mur”

Trump ha estat pressionant els legisladors per aconseguir una reforma migratòria que endureixi els controls, freni les entrades també legals i assigni un pressupost de 25.000 milions de dòlars per al mur que vol construir a la frontera amb Mèxic. No hi ha acord amb els demòcrates ni amb molts dels republicans per aprovar una legislació i el president ha intentat forçar un acord, primer amenaçant la permanència dels dreamers o somiadors (joves que van entrar sense papers sent nens i han crescut als EUA), una mesura que va paralitzar un tribunal, i ara culpant els legisladors de la separació de les famílies. Dimecres, en signar l'ordre executiva, va ser rotund: "Tindrem el mur".

El trauma dels nens ha fet aquesta vegada de jutge. Dimarts a la tarda Trump va participar en una reunió amb congressistes republicans que li demanaven desistir de la seva doctrina. Aquella nit, en un restaurant mexicà de Washington DC, Kirjsten Nielsen, la secretària de Seguretat Interior de Trump i la seva principal portaveu i defensora en aquest conflicte, va ser esbroncada. Al matí, el papa Francesc també l'havia criticat en una entrevista amb Reuters. "No és fàcil, però el populisme no és la solució", va dir en suport a la posició de la Conferència Episcopal dels Estats Units, que ha qualificat d'"immoral" i "contràries als valors catòlics" aquestes mesures. La primera ministra britànica, Theresa May, també ho va qualificar d'"error".

I així una tirallonga de crítiques que se sumaven a les de tres ex-primeres dames nord-americanes, republicanes i demòcrates, diversos legisladors republicans i l'alt comissionat de Nacions Unides per als Drets Humans, Zeid Raad al-Hussein, que va qualificar la separació d'“abús infantil”.

Trump va arribar a la Casa Blanca gràcies, entre altres missatges, a un fort discurs antiimmigració –la irregular però també la legal– carregat en ocasions d'un llenguatge xenòfob. La seva política coincideix amb una onada de nacionalisme que també sacseja Europa i que ja ha cristal·litzat en Governs com el d'Hongria o el d'Itàlia. Als Estats Units, el conflicte ha esclatat, a més, en un moment de repunt d'immigració irregular, però llunyà encara del que Barack Obama va afrontar el 2014. Algunes de les imatges de nens en sales separats per reixes, com si fossin grans gàbies, corresponen a aquell any.