Els germans catalans que van retratar de ben a prop les estrelles de Hollywood

Mentre s’enfonsava l’Imperi romà, a la Lucil·la, la filla de l’emperador Marc Aureli, la van enxampar fumant un cigarro asseguda en una quadriga. No ho van fer els pretorians del seu malvat germà Còmmode, sinó dos catalans. I també van capturar Lara Antipova –embolicada amb Iuri Jivago– estirant les (precioses) cames en un trineu. I la comtessa russa Natalie Ivanoff, de 55 dies a Pequín, amb actitud felina sobre el llit del seu dormitori.

La parella que va tenir aquestes vistes privilegiades de Sophia Loren, Julie Christie i Ava Gardner, respectivament, i les va immortalitzar e...

Mentre s’enfonsava l’Imperi romà, a la Lucil·la, la filla de l’emperador Marc Aureli, la van enxampar fumant un cigarro asseguda en una quadriga. No ho van fer els pretorians del seu malvat germà Còmmode, sinó dos catalans. I també van capturar Lara Antipova –embolicada amb Iuri Jivago– estirant les (precioses) cames en un trineu. I la comtessa russa Natalie Ivanoff, de 55 dies a Pequín, amb actitud felina sobre el llit del seu dormitori.

La parella que va tenir aquestes vistes privilegiades de Sophia Loren, Julie Christie i Ava Gardner, respectivament, i les va immortalitzar en imatges d’una espontaneïtat meravellosa i una singular intimitat eren els germans de Cervera Claudi i Frederic Gómez Grau, que durant part de l’època daurada de Hollywood van treballar com a fotògrafs (foto fixa) en els rodatges de moltes de les grans superproduccions del moment, com La caiguda de l’Imperi romà, Lawrence d’Aràbia i Patton.

Descobrir al gran públic la personalitat, les insòlites carreres i les sorprenents fotos dels germans és l’objectiu de l’exposició Prop de Hollywood, fotografies de Claudi i Frederic Gómez Grau, que es va inaugurar dijous a la Filmoteca de la Generalitat, on es podrà visitar fins al 16 de setembre. La mostra, comissariada pel director de la Filmoteca, Esteve Riambau, té com a preàmbul una immensa foto en la qual apareix Frederic de genolls, amb les càmeres al coll, col·locant el fotòmetre al davant d’un immens lleó que se’l mira com rumiant si li clava una urpada o una queixalada. “M’agradava la foto pel que té de simbòlic, perquè sembla el lleó de la Metro”, assenyala Riambau, que confessa que no es tracta d’aquest cèlebre felí, sinó d’un que tenien com a reclam turístic en un hotel d’Addis Abeba quan es va rodar Shaft a l’Àfrica (1973), de John Guillermin, la tercera entrega del personatge encarnat per Richard Roundtree.

L’exposició consisteix en una selecció del fons de 6.284 fotos de rodatges i material fílmic divers dels Gómez Grau donat per la família a la Filmoteca –Claudi, nascut el 1907, va morir el 1989 i Frederic (1920), el 2013–. El material dels germans (“un veritable tresor”), que en la mostra se centra en deu superproduccions nord-americanes rodades, en bona part, en paisatges espanyols, es presenta acompanyat de detalls escenogràfics que fan encara més emocionant la visita: cadires de rodatge amb el nom dels directors de les pel·lícules representades, cartells vintage, uns fanalets xinesos sobre la monumental foto del set de 55 días en Pekín (a Madrid, de fet), neu artificial al terra de l’espai dedicat a Doctor Jivago o sorra –amb filtres taronja als llums– al de Lawrence d’Aràbia.

El passeig per la mostra és molt entretingut i l’aficionat el fa amb un somriure als llavis, feliç i malenconiós alhora. Hi podem trobar David Lean fent localitzacions a Jordània davant d’un vastíssim paisatge que sembla l’autèntic Wadi Rum de Faisal; els personatges de Doctor Jivago a l’estació de Moscou (Madrid Delicias); Nicholas Ray amb la creu on claven un dels dos lladres que flanquejaran el Rei de Reis (el Gòlgota era a Navacerrada); Charlton Heston despatxant, amb la Tizona a la mà, un enemic d’El Cid; James Mason ajudat per uns tècnics a enfundar-se en la cuirassa de Timònides o George Cukor dirigint una animada escena de Viatges amb la meva tia.

“Van començar a Cervera en un negoci familiar de fotos de noces, batejos i comunions”, explica Riambau de la fenomenal trajectòria dels Gómez Grau. El Claudi tenia una càmera de cinema d’aficionat i rodava pel·lícules etnogràfiques sobre la Segarra (qui li havia de dir que un dia rodaria a Aqaba). “Llavors el cinema de Hollywood va arribar a Espanya i va desembarcar prop de casa seva”. Eren els anys, finals dels cinquanta, en què Franco oferia mà d’obra barata –si calien molts extres fins i tot oferia l’Exèrcit– i tot tipus de facilitats als estudis a canvi de divises i de la presència d’estrelles internacionals, que venien una imatge més amable de la fosca Espanya de la dictadura.

Els Gómez Grau es van incorporar a la gran caravana dels somnis sobretot com a fotògrafs. Samuel Bronston els va fitxar per a totes les seves grans pel·lícules. Després va córrer la veu i els germans van treballar en una llista sorprenent de films inoblidables. “Feien la feina de foto fixa, les instantànies de rodatge que després servien per a la publicitat o per posar als vestíbuls dels cinemes, però seguien fotografiant quan el rodatge s’aturava, i obtenien imatges insòlites dels actors i les actrius durant els descansos”. La preferida del comissari és la de la Loren a la quadriga.

L’estima que van rebre els Gómez Grau es fa palesa en les fotos dedicades, com la de George C. Scott caracteritzat de Patton (“A Freddy”) o la de Richard Harris a L’home en una terra salvatge. En una altra apareix Claudi amb John Wayne en un paper de fotògraf, precisament, un cameo a El fabulós món del circ, de Hathaway. “És increïble que aquests dos personatges, Claudi i Frederic, siguin avui uns autèntics desconeguts”, lamenta Riambau, que confia que l’exposició, que inclou la projecció d’algunes pel·lícules de rodatges que van cobrir els germans, serveixi per revelar aquesta història tan cinematogràfica.