El Ministeri d’Interior no obrirà expedient a cap policia per l’1-O

El Ministeri de l'Interior, dirigit per Juan Ignacio Zoido, no ha obert ni obrirà cap informació reservada ni expedient sancionador contra policies i guàrdies civils per la seva actuació durant la celebració del referèndum il·legal d'independència de l'1 d'octubre a Catalunya. Així ho assegura el Govern espanyol en una recent resposta parlamentària al senador d'EH Bildu Jon Iñarritu, en la qual detalla que els únics expedients oberts “estan relacionats amb qüestions estrictament de servei i no amb l'operatiu policial...

El Ministeri de l'Interior, dirigit per Juan Ignacio Zoido, no ha obert ni obrirà cap informació reservada ni expedient sancionador contra policies i guàrdies civils per la seva actuació durant la celebració del referèndum il·legal d'independència de l'1 d'octubre a Catalunya. Així ho assegura el Govern espanyol en una recent resposta parlamentària al senador d'EH Bildu Jon Iñarritu, en la qual detalla que els únics expedients oberts “estan relacionats amb qüestions estrictament de servei i no amb l'operatiu policial desenvolupat”.

Entre mitjans de setembre i finals de desembre, Interior va desplaçar des d'altres punts d'Espanya prop de 6.000 agents per reforçar les plantilles de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil a Catalunya. El moment més polèmic de l'operació Copèrnic es va produir durant la jornada de la consulta. Aquell dia hi va haver nombroses càrregues policials als centres de votació, amb episodis polèmics que en alguna ocasió van incloure puntades de peu i estirades de cabells per part d'alguns agents.

Després d'aquelles imatges, el Consell d'Europa va reclamar per carta al Govern de Mariano Rajoy “una investigació ràpida, independent i eficaç” perquè va considerar que s'havia produït “un ús desproporcionat de la força”. Un jutge de Barcelona va obrir poc després diligències per investigar l'actuació dels agents després de rebre més de 100 denúncies de lesionats. El magistrat va citar al febrer com a testimoni el coronel Diego Pérez de los Cobos, màxim responsable del dispositiu.

Defensa sense matisos

Malgrat tot, el Govern espanyol sempre ha defensat la tasca policial i ha posat en dubte la xifra de persones ateses que van facilitar llavors els serveis mèdics de la Generalitat —més de 1.000—. Zoido va afirmar, l'endemà de la consulta il·legal, que la policia havia fet “el que havia de fer”. Al gener, en una compareixença al Senat, va insistir que l'actuació dels agents havia estat “legítima, professional i proporcionada”. Interior sempre ha destacat que aquella jornada 431 policies i guàrdies civils van resultar “ferits de diversa consideració”. D'entre ells, 111 van ser “contusionats”. Deu van haver de ser donats de baixa per al servei.

Sobre els expedients oberts per “qüestions de servei”, Interior no en detalla el nombre i només explica que “es troben pendents de resolució”. Un va ser obert al policia que va gravar un vídeo amb el mòbil en el qual es veia l'interior del vaixell Moby Dada —cèlebre pel dibuix del Piolín que tenia al casc— i qualificava les cabines de “bon zulito".