En què consisteix el delicte d’organització criminal que la jutgessa atribueix a Trapero?

L'ordre de processament dictada per la jutgessa de l'Audiència Nacional, Carmen Lamela, contra l'exmajor dels Mossos d'Esquadra, Josep Lluís Trapero, i els excaps polítics del cos, Pere Soler i Cèsar Puig, inclou, a més de dos delictes de sedició, el d'organització criminal. És la primera vegada que aquest tipus penal, contingut en l'article 570 bis del Codi Penal apareix en les diferents causes jud...

L'ordre de processament dictada per la jutgessa de l'Audiència Nacional, Carmen Lamela, contra l'exmajor dels Mossos d'Esquadra, Josep Lluís Trapero, i els excaps polítics del cos, Pere Soler i Cèsar Puig, inclou, a més de dos delictes de sedició, el d'organització criminal. És la primera vegada que aquest tipus penal, contingut en l'article 570 bis del Codi Penal apareix en les diferents causes judicials que s'estan seguint contra els actors del procés. En què consisteix?

Plurisubjectiu

El delicte d'organització criminal té origen en la necessitat de combatre la criminalitat que s'orquestrava a l'entorn dels grups de persones que s'associaven per cometre il·legalitats greus, com el terrorisme, el narcotràfic, el tràfic de persones o els delictes informàtics, i que plantejaven dificultats específiques a l'hora de perseguir-los. A més, s'enquadra dins dels tipus delictius que es coneixen com "de mera activitat o perill"; és a dir, que la seva consumació es produeix des del moment en què existeix una col·laboració o participació en l'organització criminal, sense que calgui que s'executin els actes il·legals que es pretenen dur a terme.

És, a més, un delicte plurisubjectiu, per la qual cosa cal que hi concorrin un mínim de tres persones en el subjecte actiu perquè els tribunals puguin apreciar-lo.

Els caps i els subordinats

L'article 570 de Codi Penal castiga dues conductes. En primer lloc, qui promou, constitueix, organitza, coordina o dirigeix una organització criminal; i, en segon terme, qui hi participa activament, en forma part o hi coopera (ja sigui econòmicament o de qualsevol altra manera). Les primeres són les actuacions típiques dels dirigents o caps del grup: els que donen les instruccions, faciliten els mitjans, preparen els allotjaments, donen les ordres, etc. Les segones persegueixen els subordinats, és a dir, no prenen les decisions, però n'accepten el resultat. La jurisprudència exigeix que el partícip conegui que està col·laborant amb una organització per condemnar-lo.

Quan existeix una organització criminal?

El Codi Penal defineix l'organització criminal com "l'agrupació formada per més de dues persones amb caràcter estable o per un temps indefinit, que de manera concertada i coordinada es reparteixen diverses tasques o funcions amb la finalitat de cometre delictes".

La seva existència, per tant, estableix quatre requisits: que es tracti d'una agrupació de persones en la qual hi hagi certa jerarquia; que tingui permanència en el temps; que tingui certa estructura (repartiment de tasques, que es dotin de mitjans per a les seves finalitats, etc.), encara que això no vol dir que se li exigeixi un acte fundacional o una organització gaire complexa; i que la seva finalitat sigui criminal.

Penes de fins a vuit anys

Aquest delicte està castigat amb diferents penes en funció de les circumstàncies i els subjectes actius. Així, els dirigents seran castigats amb penes de presó de quatre a vuit anys quan l'organització persegueixi la comissió de delictes greus; o de tres a sis si es tracta de delictes lleus. Als partícips se'ls imposaran de dos a cinc anys de presó en el primer cas i d'un a tres en el segon.

En el cas que concorrin agreujants, com que l'organització estigui composta per un elevat nombre de persones o disposin d'armes o avançats mitjans de comunicació i transport, el càstig podria ser més elevat.