Un jutjat de Girona comença a prendre declaració als 200 denunciants per les càrregues de l’1-O

El jutjat d'instrucció número 2 de Girona, que investiga les càrregues policials de l'1 d'octubre, ha començat a prendre declaració a una vintena dels més de 200 denunciants pels danys que van patir arran de les càrregues policials de la Guàrdia Civil i el Cos Nacional de Policia. Els denunciants que aquest dilluns han declarat davant de la jutgessa, assistits per advocats voluntaris, eren aquell dia als col·legis electorals que hi havia al barri de Pedret, al centre cívic Ernest Lluch, el Servei Municipal d'Ocupació de Girona o al pavelló poliesportiu de Sant Julià de Ramis. Està previst que ...

El jutjat d'instrucció número 2 de Girona, que investiga les càrregues policials de l'1 d'octubre, ha començat a prendre declaració a una vintena dels més de 200 denunciants pels danys que van patir arran de les càrregues policials de la Guàrdia Civil i el Cos Nacional de Policia. Els denunciants que aquest dilluns han declarat davant de la jutgessa, assistits per advocats voluntaris, eren aquell dia als col·legis electorals que hi havia al barri de Pedret, al centre cívic Ernest Lluch, el Servei Municipal d'Ocupació de Girona o al pavelló poliesportiu de Sant Julià de Ramis. Està previst que les declaracions de la resta de denunciants s'allarguin fins al 12 d'abril.

Després de sotmetre's a un reconeixement per part dels forenses, els denunciants tenien la intenció de demostrar que les ferides acreditades havien estat causades per l'actuació policial. La jutgessa i la fiscal els han preguntat per la seva participació en l'1-O, si sabien que participaven en un “referèndum il·legal” i “si van obstruir l'actuació de la policia”. Un dels advocats, Jordi Colomer, ha explicat que “les preguntes de la Fiscalia van encaminades a justificar l'actuació policial per si aquestes persones podien haver obstruït la tasca policial; nosaltres entenem que no hi va haver obstrucció, que el que hi va haver va ser brutalitat policial”.

Alguns dels denunciants s'han mostrat indignats pel to i per les preguntes que els han fet. “Com si jo hagués fet alguna cosa dolenta”, ha dit Mireia Ripoll. “Potser érem 50 persones i van arribar 20 furgons del CNP, si volien entrar podien haver-ho fet sense cap tipus de força, va ser desproporcionat, van carregar com van voler”. “M'han preguntat si vaig impedir el pas a la policia, com vol que l'impedís?”, ha apuntat la denunciant, que ha destacat que estava “exercint els meus drets, estava protestant; podien passar si volien, però volien fer por”.

En la mateixa línia ha declarat l'Anna. Un agent del CNP, segons explica, li va trencar una costella d'una puntada de peu, i li va clavar diversos cops a les cames quan ja era a terra, després d'intentar protegir un home gran que era al Servei Municipal d'Ocupació de Girona. Segons ella, la jutgessa i la fiscal l'han fet sentir “com una formiga davant d'un imperi”. “Han intentant girar la nostra denúncia per convertir-se en una acusació en contra nostra”. Nerviosa, indignada i emocionada per reviure l'1-O, ha explicat que li han preguntat si en algun moment s'havia impedit l'actuació de la policia: “He dit que no, evidentment, entre altres coses perquè com podies impedir a un exèrcit de salvatges trinxant quatre portes d'un col·legi electoral, amb la ràbia que venien…”.

A aquestes declaracions s'hi sumarà la querella conjunta interposada pels Ajuntaments de Girona, Aiguaviva i Sant Julià pels delictes de tortures, lesions i vulneració de drets fonamentals.