“No tenim veu el 21-D”

Tothom que entra pregunta si falten mantes. I sempre sona alguna veu que respon que sí. A la sala capitular de l'església de Santa Anna de Barcelona, un temple d'absis quadrat i pedra del segle XII situat al barri Gòtic, hi ha un calefactor penjat però es nota el fred a mig matí. Segurament de nit és pitjor. Però el tancament ja està en marxa.

Entre deu i vint persones —majoritàriament immigrants, la nit del diumenge sobretot pakistanesos— dormiran en aquest espai fins al 23 de desembre en els deu matalassos de plàstic blau fosc que semblen trets d'un gimnàs escolar, repartits per terra...

Tothom que entra pregunta si falten mantes. I sempre sona alguna veu que respon que sí. A la sala capitular de l'església de Santa Anna de Barcelona, un temple d'absis quadrat i pedra del segle XII situat al barri Gòtic, hi ha un calefactor penjat però es nota el fred a mig matí. Segurament de nit és pitjor. Però el tancament ja està en marxa.

Entre deu i vint persones —majoritàriament immigrants, la nit del diumenge sobretot pakistanesos— dormiran en aquest espai fins al 23 de desembre en els deu matalassos de plàstic blau fosc que semblen trets d'un gimnàs escolar, repartits per terra als peus d'un altar amb l'escultura blanca d'una Verge.

Reclamen “papers sense contracte”, diu Norma Falconi, de Papeles para Todos, que ja va participar en les mobilitzacions massives d'immigrants de Barcelona que va haver-hi el 2001. Han convocat els mitjans de comunicació per reivindicar-se davant unes eleccions en les quals amb prou feines figuren als programes electorals: “No tenim dret ni veu aquest 21-D”.

Falconi denuncia el cercle pervers que obliga els que venen de fora a aconseguir un contracte d'un any i quaranta hores per regularitzar la seva situació “al mateix temps que la joventut d'aquest país s'exilia perquè no té feina”. Reclamen també que s'eliminin els exàmens de nacionalitat —que exigeix acreditar un nivell preintermedi d'espanyol i respondre a un test de coneixements amb preguntes com quin és el clima de les Canàries, els productes que exporta Espanya o quina és la festa més famosa de Cadis—.

El cost dels tràmits de l'examen, tant si s'aprova com si no, ronda els 400 euros. “Por favor, no chupar la sangre de extranjeros”, sol·licita en castellà rudimentari Mian Khalid. És pakistanès i fa 52 anys el dia de Nadal, una festa que tornarà a passar a 7.900 quilòmetres de distància de la seva dona i els seus tres fills. No els veu des de fa set anys, els mateixos que fa que no té feina fixa. Va arribar a Espanya el 2001 per treballar d'electricista a l'aeroport del Prat. Des de la crisi, viu de fer nyaps en cases d'amics i de gent que el contracta en negre.

En Khalid comparteix amb cinc persones més un pis pastera de 60 metres quadrats i un únic lavabo més petit que el matalàs sobre el qual està recolzat a l'església. No té prou diners per anar-se'n i muntar un negoci al seu país. Tampoc incentius per quedar-se: “Vivim com un vaixell al mar. No te'n pots anar ni et pots quedar”.

També dormirà a la parròquia el bangladeshià Mohamed Kamrul, de 42 anys. Explica que s'ha quedat sense feina perquè està malalt. Té la meitat del rostre paralitzat. El seu somni és votar. “He vist passar moltes votacions nacionals en 16 anys a Espanya i mai he votat, vull participar en la política”, explica recolzat en un matalàs.

O Sandra Segovia, una professora i traductora xilena de 56 anys que encadena feines de cambrera des de fa dos anys a Espanya, sempre en negre. “Si vas a un restaurant, veus un català netejant el lavabo o atenent-te? Oi que no? És increïble com molts que van emigrar després de la Guerra Civil han oblidat el que és ser immigrant”, replica ella prop del claustre.

Aprofitant la campanya electoral, els tancats demanen als partits que els visitin. De moment cap ha respost a la demanda d'aquesta desena de persones que tenen el suport de diferents ONG. La seva protesta queda lluny en temps i en nombre del gairebé miler d'immigrants que es van tancar el 2001 per primera vegada a deu esglésies de Barcelona contra la llei d'Estrangeria del Govern de José María Aznar. Van romandre-hi 47 dies i van aconseguir que el Govern obrís una regularització extraordinària que va permetre donar documentació a uns 14.000 immigrants a la província de Barcelona, encara que dos terços dels que van demanar renovar el permís de residència es van quedar fora per no complir els requisits. “No han canviat gaire les coses des del 2001”, explica el rector, Peio Sánchez. “La causa dels sensepapers és la causa de l'Església”, afegeix abans d'anar a oficiar la missa de 12.

Tancament retardat

Aquest últim tancament havia d'haver començat a l'octubre “però va començar el tema del procés i es van complicar les coses, no volíem que es barregessin”, assenyala Ferran Moreno, de Mare Mortum, una de les ONG que dona suport a la protesta. Moreno denuncia que amb l'aplicació de l'article 155 de la Constitució ha deixat en suspens a Catalunya la tramitació per aconseguir la nacionalitat, encara que no sap quantificar quants afectats hi ha.

El nombre d'immigrants sensepapers és una incògnita. El 2016 el Govern va detectar-ne 37.295 vivint de manera irregular a Espanya, però suposen amb prou feines una part de tots els que, segons defineix Falconi, “només són les mans i els cossos per treballar a l'economia submergida”. Aquesta nit, una desena tornaran a estirar-se als matalassos blaus. Asseguren entre bromes que al que ronca, que encara no ha estat identificat, l'enviaran a dormir al claustre. Continuen arribant mantes. És possible que aquesta nit passin menys fred.