La fugida d’empreses no surt gratis

La fugida d’empreses de Catalunya pel clima d’inestabilitat política encara no ha frenat. Des de l’1 d’octubre, la comunitat ha perdut 2.745 seus socials de companyies de tots els sectors. El ritme de sortida ha anat afluixant, però el Registre Mercantil encara reflecteix cada dia desenes de canvis de domicili. A aquestes 2.745 empreses s’hi sumen d’altres, segons fonts empresarials, que constitueixen una nova societat fora de Catalunya per evitar patir boicots en la comunitat.

Les patronals tracten de contenir ara les marxes i demanen al Govern un paquet d’incentius per revertir-les. D...

La fugida d’empreses de Catalunya pel clima d’inestabilitat política encara no ha frenat. Des de l’1 d’octubre, la comunitat ha perdut 2.745 seus socials de companyies de tots els sectors. El ritme de sortida ha anat afluixant, però el Registre Mercantil encara reflecteix cada dia desenes de canvis de domicili. A aquestes 2.745 empreses s’hi sumen d’altres, segons fonts empresarials, que constitueixen una nova societat fora de Catalunya per evitar patir boicots en la comunitat.

Les patronals tracten de contenir ara les marxes i demanen al Govern un paquet d’incentius per revertir-les. Davant la plana major dels empresaris catalans, el president del Govern, Mariano Rajoy, va demanar aquesta setmana: “No tragueu més empreses de Catalunya, confieu”. Ahir el ministre d’Economia, Luis de Guindos, fins i tot es va mostrar convençut que les empreses tornaran quan Catalunya recuperi la normalitat, cosa que espera que passi després del 21 de desembre.

Però al contrari del que defensa el bloc sobiranista, aquests canvis de seu no són innocus ni gratuïts. Ni per Catalunya, que perd centres de decisió de sectors estratègics, ni per a les empreses. “Ja hem pres la decisió de canviar. Ja ho hem fet i ni ens plantegem tornar”, explica Alicia García, gerent de la financera Repara Tu Deuda. L’empresa, que es dedica a ajudar a treure del pou persones sobreendeutades amb la Llei de la Segona Oportunitat, tenia la seva seu a Sabadell. A l’octubre, el mòbil de García tirava fum. “Van saltar les alarmes, perquè el nostre negoci es basa en una llei estatal. Ens trucaven els franquiciats preocupats, els clients... I el nostre pla d’expansió va quedar parat. Algun contracte amb nous franquiciats es va anul·lar”, diu.

Trasllat d’equips

Per a una pime, el canvi de seu social i fiscal sí que té costos: des d’anar al notari i al registre fins a habilitar una oficina central a Madrid. I si bé els partits independentistes sostenen que aquests canvis no suposen deslocalitzacions de llocs de treball, García ha hagut de traslladar un equip de deu persones. El responsable de l’empresa de caçatalents Alemany & Partners, Carlos Alemany, explica que han rebut alguna petició per incorporar directius a la seva nova seu social, però adverteix que comença a rebre consultes per fer un pas més. “Ja ens pregunten sobre com portar certs serveis centrals a la nova seu”, explica Alemany, que lamenta que Barcelona hagi perdut atractiu per captar talent.

Aquesta és una de les raons que van portar el comparador de productes bancaris HelpMyCash a traslladar-se a Madrid fins i tot abans de l’1 d’octubre. A més dels dubtes sobre el marc regulatori, l’empresa va veure que no podia respondre a certs interrogants sobre el pagament d’impostos i la seguretat jurídica per a clients i treballadors. “La gent de l’equip voldria treballar a Barcelona? Tenim treballadors de diverses parts d’Espanya i Europa i és important saber que seguiran a gust a la ciutat en la qual treballen”, argumenta l’empresa Fntech en un comunicat.

La sortida d’empreses tampoc surt gratis a l’economia catalana. Però el catedràtic d’Economia Aplicada de la Universitat Pompeu Fabra, José García Montalvo, assegura que aquest cost s’apreciarà a mitjà termini. “Algunes empreses s’emporten serveis generals o la secretaria general”. És el cas de Banc Sabadell. “Els canvis els veurem a poc a poc, quan afrontin la primera inversió”, assegura. I aquí, sosté, les autoritats locals poden oferir avantatges per captar-la.