Peralada assaboreix ‘Sugar Blood’

Només un compositor amb la imaginació, la passió per l'òpera i el sentit de l'humor d'Alberto García Demestres (Barcelona, 1960) podia escriure una gran escena lírica, digna de Leonard Bernstein, amb sabor a coco i síndria: es diu Cocco e cocomero, en italià, i és una de les joies de Sugar Blood, òpera sobre la diabetis amb llibret de Cristina Pavarotti i el mateix compositor. La seva estrena, el dijous al Festival Castell de Peralada (Alt Empordà), en una emocionant versió de concert a l'es...

Només un compositor amb la imaginació, la passió per l'òpera i el sentit de l'humor d'Alberto García Demestres (Barcelona, 1960) podia escriure una gran escena lírica, digna de Leonard Bernstein, amb sabor a coco i síndria: es diu Cocco e cocomero, en italià, i és una de les joies de Sugar Blood, òpera sobre la diabetis amb llibret de Cristina Pavarotti i el mateix compositor. La seva estrena, el dijous al Festival Castell de Peralada (Alt Empordà), en una emocionant versió de concert a l'església del Carme, va ser un rotund èxit que va tenir com a sorpresa culinària unes delicioses postres de Jordi Roca aptes per a diabètics, amb gust, naturalment, a coco i a síndria.

La straordinaria vita di Sugar Blood és l'onzena òpera de García Demestres, un compositor que sap compondre bones òperes en les quals desplega grans recursos expressius. Juga amb la tradició, adaptant o citant temes d'òperes com La bohème, de Puccini, Rigoletto, de Verdi, o L´elisir d´amore, de Donizetti, cosa natural en una òpera que dedica a qui va ser el seu amic i protector, el gran Luciano Pavarotti; i sap alternar episodis lúdics amb escenes transcendents en les quals brilla el seu profund coneixement de la veu.

Tot a Sugar Blood té un encant especial i una dimensió solidària: conscienciar sobre les dificultats que comporta conviure amb la diabetis, la malaltia silenciosa. La pateix el compositor, que ha patit un infart i un ictus; aquesta dura experiència cobra impressionant intensitat dramàtica en l'escena coral Ictus Day, la més imponent d'aquesta òpera dolça sense sucre en dos actes, sis escenes, tres videomissatges i una trucada telefònica, estrenada sota la direcció del compositor, que perfila màgiques sonoritats amb les veus blanques, el piano –sensacional actuació de Ricardo Estrada– i una sofisticada percussió.

El llibret plasma les pors i els somnis d'una nena diabètica, Sugar, filla d'un agent secret, James Blood, i de Mara, cantant d'òpera, que afronta els problemes de la seva malaltia al llarg de cinc dels seus aniversaris, des dels 10 als 14 anys; la nit que compleix 13 anys somia amb unes postres meravelloses concebudes per a ella pel cuiner Jordi Roca, que es faran realitat. En un imponent gir dramàtic, el segon acte ens mostra l'adolescent a la UCI d'un hospital després de patir un coma diabètic del que sortirà gràcies a la força de l'amor.

L'instint teatral, la inspiració melòdica i l'exigent escriptura vocal, sempre cantabile, del compositor i tenor català porten al límit les possibilitats d'un cor de veus blanques. Van triomfar en l'obstinació el Cor Vivaldi, dirigit per Òscar Boada, i les tres nenes del cor que encarnen la Sugar –Lisa Campos, Ariadna Ruiz i Núria Prats– en cada aniversari. També van triomfar la soprano Sara Blanch (Mara), pletòrica en les agilitats i la lluentor dels seus aguts, i el tenor Antoni Comas (Sesto, avi de Sugar), amb una tècnica perfecta al servei d'un cant d'enorme riquesa expressiva.

Les divertides intervencions de l'actor Pere Ponce en els videomissatges que el pare de Sugar li envia cada aniversari i les notables actuacions de Mireia Pintó i Neus Roig van marcar l'alt nivell de qualitat d'una estimulant vetllada en la qual el públic va poder degustar les riquíssimes postres especialment creades per Jordi Roca, del Celler de Ca Roca, que va seguir l'òpera encantat des de la primera fila.

A l'estrena empordanesa van assistir Adua Pavarotti, Xavier Albertí, director artístic del Teatre Nacional de Catalunya (TNC), que va estrenar L´eclipsi, una de les millors òperes de García Demestres, i Christina Scheppelmann, directora artística del Gran Teatre del Liceu, on el prolífic compositor català roman inèdit.