El Procés també arriba a la UE per la porta petita

El Comitè de Peticions (PETI) del Parlament Europeu bull cada mes amb sol·licituds d'empara enviades per ciutadans de la Unió Europea. El punt més calent actualment són les conseqüències del Brexit per part de britànics i irlandesos, però són multitud els temes que són tractats, des de reclamacions del sector agrícola, de la indústria, d'inventors de patents, de víctimes d'agressions policials i, com no, de persones preocupades pel ...

El Comitè de Peticions (PETI) del Parlament Europeu bull cada mes amb sol·licituds d'empara enviades per ciutadans de la Unió Europea. El punt més calent actualment són les conseqüències del Brexit per part de britànics i irlandesos, però són multitud els temes que són tractats, des de reclamacions del sector agrícola, de la indústria, d'inventors de patents, de víctimes d'agressions policials i, com no, de persones preocupades pel procés d'independència a Catalunya. De la gairebé cinquantena de peticions sobre aquest assumpte que el comitè ha rebut des del 2013 –la majoria el 2014, coincidint amb la consulta del 9-N–, un 75% demana al Parlament Europeu suport al procés sobiranista; la resta denuncia la presumpta opressió que pateixen els qui no en són partidaris o que parlen en castellà a Catalunya. La darrera petició, enviada el passat gener, la firmava la sectorial de dones de l'ANC i el col·lectiu Feministes per la Independència (FxI). El comitè, en la seva reunió del mes de març, ni tan sols va acceptar estudiar-la.

“No admissible”, deia la nota que va rebre l'ANC i FxI com a resposta a la seva carta d'empara. Només una tercera part del mig centenar de sol·licituds polítiques des de Catalunya no han estat admeses per ser analitzades. La resta van ser acceptades per ser estudiades pels membres del PETI i van ser tancades posteriorment amb una resposta més elaborada que les sol·licituds “no admeses” a la qual només tenen accés els remitents. L'objectiu del PETI és “quan sigui possible, aportar una solució no judicial a problemàtiques legítimes”. Hi ha casos –cap d'ells vinculat al procés– que són elevats a d'altres instàncies del Parlament o que fins i tot podrien formar part d'un nou projecte de regulació. Pel que fa a la carta de l'ANC i FxI, el Comitè es va limitar a respondre que la seva denúncia no es corresponia amb les competències de la UE. El document de l'ANC i de FxI demanava el suport del Parlament Europeu al referèndum unilateral com una qüestió de drets fonamentals i com una eina necessària per defensar la igualtat de gènere: “Històricament, els feminismes arreu del món han reclamat la relació d'interdependència entre sobirania, territori i cos. Per això, avui la nostra lluita s'expressa més enllà del dret a decidir en un referèndum. Som conscients que aquest és un primer pas que pot obrir una oportunitat valuosa per definir com volem viure al territori de Catalunya, com volem interactuar amb altres països i com podem ajudar Europa a ser un lloc millor per a tothom”.

Terricabras, l'únic diputat català

El PETI està format pels grups parlamentaris, amb 36 membres i 30 substituts. La presidenta és la sueca Cecilia Wilkström –del grup liberal, ALDE– i la vicepresidenta és la mallorquina del PP Rosa Estaràs. L'únic membre català del PETI és l'eurodiputat d'ERC Josep Maria Terricabras. Ni Estaràs ni Terricabras han contestat les preguntes d'EL PAÍS per a l'elaboració d'aquesta informació. Terricabras, en representació del Grup dels Verds, és un actiu membre del PETI però no va estar present en la sessió del mes de març que va descartar acceptar la sol·licitud de l'ANC i FxI. A tall d'exemple, a la reunió del 24 i del 25 d'abril, Terricabras va intervindre en una petició oberta sobre “la reducció del grau de discapacitat a la Comunitat Valenciana”. El comitè va decidir enviar una carta “a les autoritats espanyoles per expressar la greu preocupació del PETI per aquesta qüestió i emfatitzar que no deixin de cuidar el benestar de les persones vulnerables, i es transmetrà la petició al Comitè del Parlament Europeu d'Afers Socials”.

Cada sol·licitud al PETI és prèviament “esquematitzada i analitzada” pel secretariat del comitè però són els grups parlamentaris “a través dels seus coordinadors” els que decideixen quines sol·licituds són descartades o estudiades, segons un portaveu de premsa del Parlament. Si en les reunions mensuals del comitè hi ha algun membre que insisteix en acceptar una sol·licitud, s'imposa la posició de la majoria.

Societat Civil Catalana (SCC) també ha adreçat sol·licituds al PETI. Les últimes que són públiques daten de finals del 2015: tres peticions registrades al mateix temps, les tres acceptades però ràpidament tancades, segons el servei de recerca del Parlament Europeu. L'última petició de SCC demanava a l'Eurocambra “protegir els valors de respecte de la dignitat humana, llibertat, democràcia, igualtat, l'Estat de Dret i el respecte pels drets humans, inclosos els drets de les persones que pertanyen a les minories. Demanem al Parlament protegir als ciutadans de Catalunya arran de les decisions totalment irrespectuoses amb la llei del govern regional”, segons el resum de la sol·licitud publicat pel PETI. El to de SCC és molt dur, però també hi ha sol·licituds alarmistes en sentit contrari, com l'adreçada el 2013 al Parlament per part de la ciutadana Elisabet Sumsi: “La sol·licitant es queixa de que els catalans a Espanya són tractats amb actituds molt hostils per part dels no-catalans. La sol·licitant va oferir exemples de com de malament són tractats els catalans per part de la majoria. Es pregunta si és tolerable que a l'Europa actual es produeixin actituds d'extrema dreta, atacs verbals i físics”. La petició va ser estudiada i tancada pocs mesos després.