El Papa alerta del risc de mort de la UE
El Pontífex ofereix un discurs molt crític davant els líders europeus i alerta sobre els populismes, la gestió de la immigració i la negligent gestió de la pobresa a les perifèries
L'escenari i el moment constituïen el guió mateix d'un discurs esperat. Celebració dels 60 anys dels Tractats de la Unió Europea i tots els seus líders reunits al Saló Regi del Palau Apostòlic del Vaticà davant el papa Francesc, el primer pontífex no europeu de la història. D'aquesta manera, Jorge Mario Bergoglio, en un minuciós i cuidat discurs polític ha desgranat aquest divendres tots els mals que assolen el club comunitari: populisme, empobriment, deixadesa en el conflicte de la immigració i tendència a homogeneïtzar les diferències. Un organisme polític, ha dit, en plena maduresa, però “c...
L'escenari i el moment constituïen el guió mateix d'un discurs esperat. Celebració dels 60 anys dels Tractats de la Unió Europea i tots els seus líders reunits al Saló Regi del Palau Apostòlic del Vaticà davant el papa Francesc, el primer pontífex no europeu de la història. D'aquesta manera, Jorge Mario Bergoglio, en un minuciós i cuidat discurs polític ha desgranat aquest divendres tots els mals que assolen el club comunitari: populisme, empobriment, deixadesa en el conflicte de la immigració i tendència a homogeneïtzar les diferències. Un organisme polític, ha dit, en plena maduresa, però “cridat a un replantejament, a guarir les inevitables xacres que arriben amb els anys i a trobar noves vies per continuar el seu propi camí”. Una estirada d'orelles, però amb l'element constructiu i d'esperança al qual obliga un aniversari.
El discurs del Papa ha començat després de les intervencions del primer ministre italià, Paolo Gentiloni, i del president del Parlament Europeu, Antonio Tajani, que han reconegut els problemes pels quals travessa la UE i la necessitat de buscar solucions a nous desafiaments. “Europa no sempre ha mostrat la seva millor cara al món”, ha admès el primer ministre italià davant la resta de líders europeus. Unes paraules que anticipaven i semblaven acceptar les culpes respecte a les crítiques que havien d'arribar a continuació.
El discurs, notablement sever amb la situació actual, ha començat invocant els pares fundadors de la UE —amb referències a Adenauer o al Ministre d'Afers exteriors francès Pineau— per interrogar-se per fins a quin punt s'han respectat o traït les seves idees i els riscos que comportaria la desorientació. “Cada organisme que perd el sentit del seu camí, que perd aquest mirar cap endavant, pateix primer una involució i al final corre el risc de morir”.
Però especialment, el Pontífex ha rebuscat en el passat per constatar fins a quin punt, cada vegada més, les institucions s'allunyen de la gent a la qual representen. “Sovint es té la sensació que s'està produint una separació afectiva entre els ciutadans i les institucions europees, amb freqüència percebudes com a llunyanes i no atentes a les diferents sensibilitats que constitueixen la Unió. […] Els pares fundadors ens recorden que Europa no és un conjunt de normes que cal complir, o un manual de protocols i procediments que cal seguir. És una vida, una manera de concebre l'home a partir de la seva dignitat transcendent i inalienable”.
Els temps de la fundació no són els que corren avui. Un període que el Pontífex ha definit com un període de crisi —“de la família, econòmica, de la immigració…”— que, no obstant això, pot interpretar-se com un temps de desafiament i oportunitat per desenvolupar les eines inherents als tractats, com la solidaritat: “El millor antídot contra els populismes moderns. Els populismes, al contrari, floreixen precisament per l'egoisme […]. És necessari tornar a pensar a la manera europea, per conjurar el perill d'una grisa uniformitat o, el que és el mateix, el triomf dels particularismes. A la política li correspon aquest lideratge ideal, que eviti fer servir les emocions per guanyar el consens”.
L'última vegada que el Papa s'havia trobat amb els líders europeus, els va renyar durament per la crisi humanitària desencadenada per la maldestra gestió de la immigració. Avui ha insistit en una qüestió que no ha de tractar-se com “si fos només un problema numèric, econòmic o de seguretat”. “Ara es discuteix sobre com deixar fora els perills del nostre temps: començant per la llarga columna de dones, homes i nens que fugen de la guerra i la pobresa, que només demanen tenir la possibilitat d'un futur per a ells i els seus éssers estimats".
Al final del seu discurs, Jorge Mario Bergoglio, un Papa arribat de la fi del món, com ell mateix va dir, s'ha recordat de les perifèries: culturals, socials i econòmiques. “No existeix la pau veritable quan hi ha persones marginades i forçades a viure en la misèria. No hi ha pau allà on falta la feina o l'expectativa d'un salari digne. No hi ha pau a les perifèries de les nostres ciutats, on abunda la droga i la violència”, ha assegurat Francesc, que venia aquest divendres d'un viatge a Milà on ha presenciat de primera mà aquest problema. Al final de l'acte, tots els líders s'han fet la foto de grup a la Capella Sixtina, amb el simbòlic teló de fons del Judici Final.