Mas, condemnat a l’avorriment

Digui el que digui la sentència, Artur Mas ja està condemnat. La seva pena és el judici. Conclòs l’espectacle de masses del primer dia, l’expresident afronta, des d’aquest dimarts i fins divendres, hores i hores d’un procés essencialment burocràtic, administratiu, que pot arribar a ser (i ho és) tediós. L’hora de l’avorriment arriba a Mas quan ja no onegen les estelades, quan ja ningú no l’espera, com s’espera els herois, a les portes del Palau de Justícia.

Mas podria haver demanat, com va fer la infanta Cristina en el ...

Digui el que digui la sentència, Artur Mas ja està condemnat. La seva pena és el judici. Conclòs l’espectacle de masses del primer dia, l’expresident afronta, des d’aquest dimarts i fins divendres, hores i hores d’un procés essencialment burocràtic, administratiu, que pot arribar a ser (i ho és) tediós. L’hora de l’avorriment arriba a Mas quan ja no onegen les estelades, quan ja ningú no l’espera, com s’espera els herois, a les portes del Palau de Justícia.

Mas podria haver demanat, com va fer la infanta Cristina en el cas Nóos, estar absent durant bona part de la vista oral. La llei ho preveu per a penes de menys de dos anys. I la de Mas ni tan sols és de presó, sinó d’inhabilitació. Però ha preferit no fer-ho —“per respecte al tribunal”, assenyalen fonts de la defensa— i assistir de principi a final a un judici que ha deixat enrere l’èpica per convertir-se en alguna cosa molt més prosaica.

Asseguts ja no al banc dels acusats sinó al costat dels seus advocats, Mas, Joana Ortega i Irene Rigau han assaborit el que és un judici ordinari, amb declaracions de testimonis que s’allarguen incomprensiblement i es perden en un laberint de tràmits administratius. Els acusats han viscut moments apassionants –“exhibiu al testimoni el document que consta a les actuacions...”–, han escoltat frases per a la història –“els actes administratius s’han de formalitzar per escrit”– i han après, sens dubte per repetició, la diferència entre els usos que es poden donar als instituts, convertits en centres de votació durant el 9-N.

Per combatre el tedi, l'exvicepresidenta Ortega ha passat bona part del matí llegint un llibre de psicologia. Mas tenia al seu petit escriptori uns papers i ha fet una ullada a estones al telèfon mòbil, mentre Rigau somreia de tant en tant, quan els càrrecs del seu departament afins a la consulta del 9-N han prestat una declaració favorable.

El fiscal, Emilio Sánchez Ulled, ha renyat Mas retrospectivament pel retard de mitja hora del primer dia —“li agraeixo la puntualitat”, ha dit amb sorna al primer dels testimonis–, cosa que ha fet riure a la sala de premsa, on el tedi s’intenta combatre amb humor i acudits descarnats. Allò a què Mas feia una ullada sobre la taula, s’ha fet broma, és una llista amb pagaments del 3% a constructors. També s’ha suggerit (cal protegir les fonts) que Vito Corleone s’havia reencarnat en un testimoni amb la veu rogallosa. Però ai, que la facècia no era apropiada. Després de suggerir Sánchez Ulled que el testimoni “necessitarà una mica d’aigua”, l’home ha avortat qualsevol símil cinematogràfic: “És que m’acaben d’operar de les cordes vocals”. Doncs això: s’ha acabat l’èpica.