La Fiscalia del Tribunal Suprem demana nou anys d’inhabilitació per a Homs pel 9-N
El ministeri públic demana jutjar l'exconseller de Presidència per desobediència greu i prevaricació administrativa
La Fiscalia del Tribunal Suprem ha sol·licitat aquest dimecres una pena de nou anys d'inhabilitació o bé de set anys i mig d'inhabilitació i multa de 30.000 euros per al diputat del Partit Demòcrata Demócrata Català (PDECat) Francesc Homs per la seva participació en l'organització de la consulta sobiranista del 9 de novembre del 2014, que havia estat expressament prohibida pel Tribunal Constitucional. La Fiscalia ha presentat aquest dijous l'escrit de conclusions provisionals en el qual sol·licita l'obertura de judici oral contra l'exconseller de Presidència i exportaveu del Govern de Cataluny...
La Fiscalia del Tribunal Suprem ha sol·licitat aquest dimecres una pena de nou anys d'inhabilitació o bé de set anys i mig d'inhabilitació i multa de 30.000 euros per al diputat del Partit Demòcrata Demócrata Català (PDECat) Francesc Homs per la seva participació en l'organització de la consulta sobiranista del 9 de novembre del 2014, que havia estat expressament prohibida pel Tribunal Constitucional. La Fiscalia ha presentat aquest dijous l'escrit de conclusions provisionals en el qual sol·licita l'obertura de judici oral contra l'exconseller de Presidència i exportaveu del Govern de Catalunya per un delicte de desobediència greu i un altre de prevaricació administrativa.
En el seu escrit, el fiscal afirma que Homs "no va adoptar la suspensió de cap de les actuacions ni actes que es desenvolupaven per a la celebració d'aquesta consulta que depenien directament del Departament de la Presidència del qual era titular". Segons l'escrit, el llavors conseller "va impulsar activament els treballs preparatoris de la convocatòria, va posar els serveis jurídics del seu departament a la disposició del CTTI [el centre que va donar suport tecnològic a la consulta] per exercir accions legals davant d'una eventual suspensió adoptada per empreses privades, i, en definitiva, va potenciar després d'haver conegut la providència de suspensió dictada pel Tribunal Constitucional el desenvolupament de l'anomenat “procés participatiu”.
A més, el fiscal explica en el seu escrit que l'exconseller de Presidencia “era plenament conscient, sobretot en la seva condició de cap dels serveis jurídics de la Generalitat, que amb la seva actuació infringia l'acatament obligat de les decisions del Tribunal Constitucional”.
El fiscal considera que els fets comesos són constitutius d'un delicte de prevaricació administrativa de l'article 404 del Codi Penal i d'un delicte de desobediència greu comesa per autoritat pública de l'article 410.1. El fiscal sol·licita que tots dos delictes siguin penats conjuntament amb la pena de nou anys d'inhabilitació especial per a l'exercici de càrrecs públics electius.
Si el tribunal optés per castigar els dos delictes per separat, el fiscal sol·licita que s'imposi pel delicte de prevaricació la pena d'inhabilitació especial per set anys i sis mesos, i pel delicte de desobediència, una multa de cinc mesos amb una quota diària de 200 euros i inhabilitació especial per un any i un mes.