Cap a un sistema nacional d’urgències i atenció continuada
El Govern de la Generalitat de Catalunya té la màxima responsabilitat i el màxim compromís en la millora de les urgències
El bon funcionament de les urgències és un dels reptes més destacats del nostre sistema de salut. Es tracta d’un problema fins ara endèmic: aquest any es repeteixen situacions recurrents dels darrers anys, les dades del mes de desembre són pràcticament idèntiques a les dels darrers dos anys. La reforma de la xarxa d’urgències és indefugible i prioritària però, justament per la seva transcendència, s’ha d’afrontar des el màxim rigor, amb màxima professionalitat i comptant amb els millors experts.
Amb les urgències seria un error actuar reactivament, amb precipitació i de manera improvisa...
El bon funcionament de les urgències és un dels reptes més destacats del nostre sistema de salut. Es tracta d’un problema fins ara endèmic: aquest any es repeteixen situacions recurrents dels darrers anys, les dades del mes de desembre són pràcticament idèntiques a les dels darrers dos anys. La reforma de la xarxa d’urgències és indefugible i prioritària però, justament per la seva transcendència, s’ha d’afrontar des el màxim rigor, amb màxima professionalitat i comptant amb els millors experts.
Amb les urgències seria un error actuar reactivament, amb precipitació i de manera improvisada; cal dissenyar les reformes amb anticipació i de manera integral, partint d’un bon diagnòstic de la situació, que comença pel coneixement detallat de la seva demanda. Des del 2014 disposem d’una informació detallada i fiable de la demanda del servei (variabilitat estacional, franges horàries amb més pressió o tipus de patologia), que ens permetrà fer una millor planificació.
Poques setmanes després d’assumir el càrrec, el Conseller de Salut va encarregar al Servei Català de la Salut l’elaboració d’un Pla Nacional d’Urgències i Atenció Continuada que, per primer cop, permetrà disposar d’un instrument de planificació de primer ordre per la gestió de les urgències al conjunt del país. El document estarà llest el primer trimestre del 2017, a partir de les aportacions de desenes d’experts assistencials enquadrats en nou mòduls de treball d’àmbits com l’assistència primària, l’hospitalària o les emergències mèdiques.
La primera fase d’aquest pla nacional ha diagnosticat un augment en l’ús dels serveis d’urgències i determinats canvis de patró de demanda. Ara sabem que l’augment de les urgències no està essent uniforme i que és especialment significatiu en les franges de 45 a 65 anys i en la de majors de 85. Aquest increment no uniforme té moltes causes, però podem anticipar algunes conclusions: l’augment de malalties que abans tenien una elevada mortalitat i que ara hem aconseguit cronificar, com el càncer o la insuficiència cardíaca, fa que les persones que les pateixen necessitin una atenció continuada més integrada que ens obliga a dissenyar circuits assistencials específics per tal d’oferir una atenció més adequada i confortable.
Cal tenir en compte que el 52% de les urgències hospitalàries ateses l’any 2016 són demandes urgents sense risc vital i que es podrien resoldre satisfactòriament en punts d’atenció continuada i centres d’urgències de l’atenció primària, els CUAPs. Cal destacar, a més, que el 12% de les urgències hospitalàries es podrien haver resolt en un Centre d’Atenció Primària.
Perseguim un sistema integral d’urgències que articuli tots els recursos (urgències hospitalàries, CAPs , CUAPs, SEM, 061, atenció domiciliària i sociosanitària) per tal de garantir una atenció més adaptada a les necessitats de cada persona. El Pla Nacional també establirà compromisos per millorar l’estada dels pacients a urgències i els temps màxims de permanència.
Un cop el Pla Nacional hagi estat aprovat pel Departament, serà necessari fer-ne un aterratge específic per als diferents territoris a través dels Comitès Operatius d’Urgències i Emergències territorials. En aquest sentit, pot ser molt convenient fer una adaptació del Pla, per exemple a la ciutat de Barcelona, a la manera del que ja es va fer amb el Pla de Salut de Catalunya (2016-2020), proposta que ha estat recentment comunicada al govern municipal en el marc del Consorci Sanitari de Barcelona. De fet, en el cas concret de la gestió d’urgències a la capital, ja disposem d’un òrgan tècnic de la ciutat de Barcelona i quatre comitès operatius per les àrees de referència dels grans hospitals, en què hi participen professionals sanitaris i del Departament de Salut. El diàleg del Departament de Salut amb el municipalisme és constant i articulat a través dels representants de la Federació i Associació de Municipis com a representats nats del Consell de Direcció de CatSalut. I és en aquest organisme de govern del sistema sanitari on compartim els elements bàsics de la planificació, com seria el Pla Nacional d’Urgències.
La millora de les urgències és un objectiu de país, en relació al qual el Govern de la Generalitat de Catalunya té la competència plena, la màxima responsabilitat i el màxim compromís.
David Elviraés director del CatSalut