Com Hollywood veu la guerra, a la Filmoteca

Formant part del Signal Corps de l’exèrcit dels EUA, un John Huston encara no gaire reconegut (havia rodat El falcó maltès) va realitzar tres documentals propagandístics durant la Segona Guerra Mundial, amb un entusiasme relatiu per part de les autoritats militars. Els va disgustar especialment San Pietro, rodat el 1943, sobre la duríssima batalla per aquesta escarpada localitat italiana. Amb veu en off del mateix director, un dels primers documentals que oferia un punt de vista enganxat als soldats es va convertir en el retrat d’una carnisseria, on gairebé ...

Formant part del Signal Corps de l’exèrcit dels EUA, un John Huston encara no gaire reconegut (havia rodat El falcó maltès) va realitzar tres documentals propagandístics durant la Segona Guerra Mundial, amb un entusiasme relatiu per part de les autoritats militars. Els va disgustar especialment San Pietro, rodat el 1943, sobre la duríssima batalla per aquesta escarpada localitat italiana. Amb veu en off del mateix director, un dels primers documentals que oferia un punt de vista enganxat als soldats es va convertir en el retrat d’una carnisseria, on gairebé un miler de soldats nord-americans hi van deixar la pell. El documental, censurat, va passar de 90 a 32 minuts, i encara gràcies que es va poder veure per la intervenció de George Marshall, que va creure que tanta cruesa serviria de lliçó als soldats.

La cinta forma part de la petita però exquisida mostra de cinema bèl·lic que la Filmoteca de Catalunya programa a partir de dimarts com a eix del seminari Espectres de la guerra segons Elisabeth Bronfen. La professora alemanya, experta en la mirada massa cops redemptora que Hollywood ha donat a la violència bèl·lica en què han participat els EUA, hi serà present. Començarà il·lustrant les seves tesis amb Compañeros de mi vida (1943), melodrama que donava suport a la política de mobilització d’un director (Edward Dmytryk) que acabà delatant els companys quan la cacera de bruixes.

Gran Torino (2008), de i amb Clint Eastwood, sobre un excombatent de Corea que lluita contra uns delinqüents immigrants asiàtics, i También somos seres humanos (1945), de William A. Wellman, consolidació d’un Robert Mitchum en un film amb aires de documental sobre la infanteria —de la qual Eisenhower va dir que era la millor pel·lícula de guerra que havia vist mai—, completen la suggeridora proposta.