La vida en tres colors taronja

Per trobar un llibre en una biblioteca o en una llibreria, hi ha diverses maneres d’enfocar la cerca, com ara preguntar als professionals. De tant en tant, algú l’enceta descrivint el color de la coberta del llibre en qüestió. Tres obres força interessants en el mercat del llibre infantil i juvenil tenen en comú el color taronja de la coberta.

L’exemplar que mostra un to més intens és Steve Jobs: la biografia il·lustrada; també és el d’un contingut més lluminós i més alegre. Tot i que la seva autora, l’americana Jessie Hartland, està especialitzada en llibre infantil i l’obra s...

Per trobar un llibre en una biblioteca o en una llibreria, hi ha diverses maneres d’enfocar la cerca, com ara preguntar als professionals. De tant en tant, algú l’enceta descrivint el color de la coberta del llibre en qüestió. Tres obres força interessants en el mercat del llibre infantil i juvenil tenen en comú el color taronja de la coberta.

L’exemplar que mostra un to més intens és Steve Jobs: la biografia il·lustrada; també és el d’un contingut més lluminós i més alegre. Tot i que la seva autora, l’americana Jessie Hartland, està especialitzada en llibre infantil i l’obra sembla adreçar-se a aquest públic, és una peça capaç d’atraure les mirades de tot tipus de lector amb ganes de conèixer una mica més a fons el personatge biografiat, i d’aquells a qui de vegades se’ls fa una muntanya abordar la lectura d’una biografia. Aquesta és una proposta en format còmic, de ritme àgil i estil directe, plena de frescor i de dinamisme, que descriu els fets més essencials i la forma de moure’s i de pensar d’un dels grans emprenedors de l’era contemporània, així com també, i de manera col·lateral, la ràpida evolució de la tecnologia dels darrers 50 anys. Una evolució en la qual el paper de Jobs, i així ho constata el llibre a cada pàgina, ha estat molt més que determinant.

El to ataronjat més sobri és el de Mimi, primera novel·la per a infants de l’irlandès John Newman, a qui els lectors joves van concedir el Fantastic Book Award 2012. La narració, en primera persona, va a càrrec de la Mimi, quan fa 149 dies de la mort de la seva mare en accident. A partir del seu punt de vista, el lector assisteix a la vivència d’un dol, a la desestructuració d’una família, a la visió d’un pare enfonsat i passiu i a tres fills —la Mimi és la petita— que es van descontrolant en els diferents àmbits on es mouen, però també al punt d’inflexió que farà que la situació comenci a remuntar. La narració és molt lineal. L’interès radica en la forma que té l’autor d’atendre cadascun dels integrants de la família, fent que esdevingui una obra coral, i també en el fet de focalitzar l’atenció en l’evolució psicològica de cadascun d’ells.

Un accident, que el deixa en coma gairebé un any, també és el que capgira la vida d’en Fèlix i el converteix en un jove especial. El to de la coberta de Diferent torna a ser intens, però amb un disseny minimalista i volgudament neutre i net. Segurament, aquesta novel·la per a joves d’Andreas Steinhöfel —que ja va sorprendre amb El cas del macarró gratinat— és la més fosca, enigmàtica i més potent, literàriament parlant, de les tres obres. D’entrada, sembla una novel·la realista, com tantes altres, en què el lector assisteix als canvis en la personalitat del protagonista, que fins i tot en superar el coma es canvia el nom, mentre l’autor va insinuant a comptagotes un fet que va ocórrer just abans de l’accident d’en Fèlix.

A mesura que avança la novel·la, el fet en qüestió creix i va agafant un protagonisme tal que condiciona la vida de diversos personatges aparentment secundaris, i que amara l’obra d’ingredients de misteri i d’intriga. Per la trama, pel personatge del vell Stark, pel fet sobre el qual gira l’obra, per l’actitud de la gent del poble, és una novel·la que captiva, que suscita intranquil·litat i que es pot relacionar amb obres com Matar un rossinyol de Harper Lee, encara que aquesta no estigui embolcallada per una coberta de color taronja.