Barcelona és la primera ciutat espanyola en qualitat de vida

Set de les primeres 10 urbs recomanades per expatriats en la classificació de la consultora Mercer són a Europa

Imatge de Barcelona des de Montjuïc. CONSUELO BAUTISTA

Viena és la ciutat on es viu millor. La capital austríaca torna a ocupar, un any més, el lloc més alt de la classificació de la consultora Mercer sobre qualitat de vida. La llista, que inclou 230 ciutats, s'elabora a partir de l'anàlisi de 10 variables —entre les quals hi ha l'entorn social, polític, econòmic i cultural, així com els serveis sanitaris i educatius, la disponibilitat de béns de consum i l'ento...

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte

Viena és la ciutat on es viu millor. La capital austríaca torna a ocupar, un any més, el lloc més alt de la classificació de la consultora Mercer sobre qualitat de vida. La llista, que inclou 230 ciutats, s'elabora a partir de l'anàlisi de 10 variables —entre les quals hi ha l'entorn social, polític, econòmic i cultural, així com els serveis sanitaris i educatius, la disponibilitat de béns de consum i l'entorn natural— per definir quins són els millors llocs per als expatriats. Barcelona, la primera ciutat espanyola que apareix al rànquing, se situa en la posició 39; per arribar a Madrid cal baixar fins al lloc 52. Les dues han baixat un lloc respecte a l'any passat.

La consultora Mercer elabora cada aquesta classificació, enfocada sobretot a les empreses. Justifica que és important disposar d'una anàlisi actualitzada de la qualitat de vida a les ciutats, sobretot per poder fixar sous o condicions per a la plantilla i els executius que envien o porten d'altres ciutats. L'empresa explica que la seva classificació tria els components de l'índex pensant en els expatriats. És a dir: la màxima qualitat de vida per a treballadors d'alta qualificació que arriben d'un altre país.

La seguretat, apunta la consultora, ha tingut un pes important en l'elaboració de l'informe. “Les creixents amenaces globals a la seguretat, els desplaçaments de la població com a resultat de la violència i el malestar social en alguns centres de negoci clau s'afegeixen als reptes que han d'afrontar les multinacionals quan analitzen la seguretat i la salut dels seus treballadors expatriats”, ha comentat Rafael Barrilero, soci de l'empresa.

Europa, a dues velocitats

Viena fa anys que ocupa la primera posició de la classificació de Mercer, així com la majoria de ciutats que completen el top 10 de la llista. Set són al continent europeu: Zuric se situa al segon lloc del rànquing, seguida de Munic (4), Düsseldorf (6), Frankfurt (7), Ginebra (8) i Copenhaguen (9).

Barcelona, en la posició 39, és la que surt més ben parada d'entre les ciutats del sud d'Europa. A continuació, dues posicions més avall, Milà (41) i Lisboa (42). Si es mira més cap a l'est, però, les coses canvien: al lloc 69, Praga és la ciutat d'Europa de l'est més ben valorada, seguida de Ljubljana (76) i Budapest (77). Les urbs amb pitjor qualitat de vida de la regió, i que se situen als llocs més baixos de la classificació global, són Kíev (176), Tirana (179) i Minsk (190).

Montevideo, l’urbs més ben valorada de l’Amèrica Llatina 

La capital de l'Uruguai, Montevideo, és la ciutat llatinoamericana més ben valorada per Mercer. Se situa al lloc 78 de la llista. La segueixen Buenos Aires (93), Santiago de Xile (94) i San José, a Costa Rica (105). Rio de Janeiro (117) té millor qualitat de vida que São Paulo (121) i les ciutats més mal posicionades són Caracas, al lloc 185, l'Havana (191) i Port-au-Prince (227), a Haití.

D'altra banda, la qualitat de vida és alta a Amèrica del Nord, en particular al Canadà: Vancouver ocupa la cinquena posició de la llista, seguida de Toronto (15) i Ottawa (17). Als Estats Units, San Francisco (28) ocupa el lloc més alt, seguida de Boston (34), Honolulu (35), Chicago (43) i Nova York (44). La ciutat amb més mala nota dels EUA és Detroit (70). A Mèxic, Monterrey (108) és l'urbs més ben valorada; Ciutat de Mèxic se situa al lloc 127.

De Singapur a Dacca, dos mons al mateix continent

A Àsia, Singapur triomfa com l'urbs amb més bona qualitat de vida, ja que ocupa el lloc 26 de la llista, 188 posicions per sobre de la ciutat més mal parada de la regió, Dacca (214). La segona metròpoli amb més bona nota és Tòquio (44), que empata amb Nova York, seguida d'una altra ciutat japonesa, Kobe (46). Entre les grans urbs de la regió hi ha Hong Kong (70), Taipei (84), Kuala Lumpur (86), Xangai (101) i Pequín (118).

A la zona del Pacífic destaquen Austràlia i Nova Zelanda, que tenen algunes de les ciutats amb més qualitat de vida del món: Auckland ocupa el tercer lloc del rànquing mundial de Mercer, seguida de Sidney (10), Wellington (12) i Melbourne (15).

Les ciutats amb pitjor qualitat de vida, a Àfrica i el Pròxim Orient

Les 10 posicions més baixes de la classificació les ocupen ciutats africanes i del Pròxim Orient —amb l'excepció de la capital d'Haití (227)—: una vegada més la ciutat amb pitjor qualitat de vida segons Mercer és Bagdad. En penúltima posició hi ha Bangui, capital de la República Centreafricana, seguida de Sana (228), al Iemen, i Khartum (226), al Sudan.

La ciutat amb millor qualitat de vida de la zona és Dubai (75), seguida d'Abu Dabi (81) i Port Louis (83), a Maurici. 

Què té en compte aquesta classificació

Mercer avalua les condicions de vida locals en més de 440 ciutats mitjançant enquestes a tot el món. Les condicions de vida s'analitzen d'acord amb 39 factors, agrupats en 10 categories:
- L'entorn polític i social (estabilitat política, el crim, la policia, etc.).
- L'entorn econòmic (regulacions de canvi de divises, serveis bancaris).
- L'entorn sociocultural (disponibilitat de mitjans i la censura, les limitacions a la llibertat personal).
- Consideracions mèdiques i de salut. Inclou condicions de subministraments i serveis mèdics, malalties infeccioses, aigües residuals, eliminació de residus, la contaminació de l'aire, etc.
- Escoles i educació (normes i disponibilitat d'escoles internacionals).
- Els serveis públics i el transport (electricitat, aigua, transport públic, congestió de trànsit, etc.).
- Oci (restaurants, teatres, cinemes, esports i lleure, etc.).
- Béns de consum (disponibilitat dels articles d'aliments i de consum diari, automòbils, etc.).
- Habitatge (lloguer, electrodomèstics, mobles, serveis de manteniment).
- Medi ambient (clima, registre de desastres naturals).

"Les puntuacions atribuïdes a cada factor, que es pondera per reflectir la seva importància per als expatriats, permet fer comparacions objectives de ciutat a ciutat. El resultat és un índex de qualitat de vida que compara les diferències relatives entre les dues localitats avaluades", explica Mercer.

Arxivat A