Catalunya tanca el 2015 amb menys ERO, però més acomiadaments
Els expedients de regulació d’ocupació cauen un 30%, però deixen un 9,5% més d’aturats
Els catalans que van perdre la feina a través d'un expedient de regulació d'ocupació (ERO) van augmentar un 9,5% el 2015 malgrat que la xifra d'acomiadaments col·lectius es va reduir un 29,8%. Els 153 ERO registrats l'any passat a l'antic Departament d'Empresa i Ocupació van deixar a l'atur 4.831 persones, és a dir, 422 més que les afectades pels 218 expedients presentats el 2014.
La tendència a la baixa iniciada el 2013 es va trencar, sobretot, durant l'últim trimestre del 2015, que va concentrar el 56% dels acomiadaments. Alguns encara han de fer-se efectius aquest any.
L'octub...
Els catalans que van perdre la feina a través d'un expedient de regulació d'ocupació (ERO) van augmentar un 9,5% el 2015 malgrat que la xifra d'acomiadaments col·lectius es va reduir un 29,8%. Els 153 ERO registrats l'any passat a l'antic Departament d'Empresa i Ocupació van deixar a l'atur 4.831 persones, és a dir, 422 més que les afectades pels 218 expedients presentats el 2014.
La tendència a la baixa iniciada el 2013 es va trencar, sobretot, durant l'últim trimestre del 2015, que va concentrar el 56% dels acomiadaments. Alguns encara han de fer-se efectius aquest any.
L'octubre va ser el pitjor mes, amb un saldo de 1.945 empleats afectats. La majoria provenia d'una mateixa empresa: BBVA, que es va desfer de 1.557 treballadors de CatalunyaCaixa després d'absorbir-la. La banca va destruir l'any passat més de 2.500 llocs de treball a través d'ERO, segons la responsable del sector financer de la UGT, Lidia Herrero: “És dolorós perquè són entitats amb beneficis i fins i tot així continuen acomiadant. Ja són 75.000 llocs de feina a Espanya des que va esclatar la crisi, una massacre. I l'ànim de les patronals indica que continuarà”.
Els sindicats coincideixen que els temps dels “grans ERO” han passat i que la situació ja no és tan cruenta com fa quatre anys, quan els expedients superaven els 600 i afectaven més de 12.000 persones. Però lamenten que la sagnia continuï en sectors on l'ocupació és de més qualitat, com la indústria o la banca, cosa que pot portar a la seva precarització. Herrero explica que, malgrat que molts afectats compten com a prejubilats, el més probable és que les seves places desapareguin: “I si contracten gent nova, serà amb condicions i salaris menys dignes”.
El secretari de Política Sindical de la UGT, Camil Ros, no creu que el sector financer sigui capaç de reabsorbir aquest personal. Tot i això, es tracta de gent amb formació que “podria muntar alguna nova activitat” que li permeti tirar endavant. En la indústria, en canvi, és més difícil recuperar-se de la caiguda. Malgrat que el sector ha deixat de destruir ocupació, “cada trimestre tenim un ensurt”, admet. “La recuperació del mercat laboral és falsa perquè la poca ocupació que es crea està en sectors precaris”, assenyala.
Tancaments com el d'Esselte, el fabricant de les grapadores Petrus, o deslocalitzacions com la de la companyia de serveis de logística Euroterminal van inaugurar el 2015 una llarga llista d'empreses que van recórrer a un ERE. Els van seguir d'altres com la tecnològica LetsBonus o la contracta Eulen, junt amb industrials com Emmsa o Incryen.
El secretari d'Acció Sindical de CCOO, José Cachinero, creu que l'augment de treballadors temporals ha contribuït a la reducció del nombre d'ERO: “El seu pes a la plantilla ha augmentat i això permet a les empreses ajustar-les sense expedients”. Cachinero recorda que els acomiadaments col·lectius no són l'única via de destrucció d'ocupació. La xifra de destitucions individuals és molt més elevada i la no-renovació d'un contracte temporal s'ha convertit en una forma d'acomiadament que no es registra en cap estadística.