Al ple amb crispetes

Albert Ballesta ha estat nomenat aquest dilluns alcalde de Girona per segona vegada en quatre dies. El nou batlle s'ho passava d'allò més bé assegut als bancs de convidats; reia i saludava les càmeres mentre esperava que li arribés el torn per ser nomenat regidor i després, alcalde. La votació i el cerimonial de divendres passat es va haver de repetir perquè Ballesta es va equivocar: va oblidar prometre el càrrec. El primer que ha fet aquest dilluns Ballesta després d'assumir l'alcaldia ha estat...

Albert Ballesta ha estat nomenat aquest dilluns alcalde de Girona per segona vegada en quatre dies. El nou batlle s'ho passava d'allò més bé assegut als bancs de convidats; reia i saludava les càmeres mentre esperava que li arribés el torn per ser nomenat regidor i després, alcalde. La votació i el cerimonial de divendres passat es va haver de repetir perquè Ballesta es va equivocar: va oblidar prometre el càrrec. El primer que ha fet aquest dilluns Ballesta després d'assumir l'alcaldia ha estat “reivindicar el dret com a persona a equivocar-me”. Per sort l'ha reivindicat com a persona i no com a mamífer perquè potser li hauria tocat repetir una segona vegada el que tota l'oposició, tret d'ERC, ha qualificat de ridícul.

El procés té algunes de les virtuts del circ. A la sala de plens, a les files dels ciutadans assistents, quatre joves seguien la investidura menjant crispetes. “És un gest simbòlic per denunciar que el ple de Girona s'ha convertit en un circ. He deixat de creure en la meritocràcia”, ha assegurat un dels devoracrispetes, Xavier Villarreal, representant del partit alternatiu Compromís amb Girona –700 vots a les municipals del 2015. El sainet va començar quan Carles Puigdemont va dimitir a principis de gener com a alcalde de Girona perquè va ser assenyalat per Artur Mas com el seu successor. Ningú sabia que Puigdemont era un presidenciable, com tampoc sabia ningú que Ballesta, el número 19 de CDC a Girona, podia ser alcalde. Per ser-ho, els vuit candidats que el precedien a la llista han hagut de renunciar a ser regidors. Cap d'aquests vuit ha assistit al ple. Tampoc han aplaudit els regidors del Govern municipal quan Ballesta ha promès el càrrec. “Crec que és el primer cop en la història de Catalunya que un alcalde assumeix el càrrec i ningú l'aplaudeix”, ha assegurat Xavier Corominas, qui va ser alcalde de Salt. Corominas, que estava assegut darrere de Ballesta a la zona de convidats, aprofitava per promoure davant dels fotògrafs la seva associació d'usuaris de la bicicleta.

El sainet ha despertat una atenció inusual dels mitjans de comunicació, però no de la ciutadania. Els veïns de Girona consultats per a aquesta crònica prefereixen no opinar o es volen mantenir en l'anonimat. A tall d'exemple, el propietari de l'històric Colmado Moriscot ha excusat la seva participació “perquè si dic el que opino, potser em foten a presó”. Tots els interrogats, fins i tot els jubilats que s'han personat a la sala de plens, admeten que fins divendres no tenien ni idea de qui era Ballesta.

L'alcalde s'ha estrenat presidint el ple ordinari del gener. Ha estat a l'altura de l'esdeveniment, sense equivocar-se en cap moment. Ballesta semblava especialment satisfet amb la moció presentada per ERC i CUP perquè l'Ajuntament de Girona s'oposi al Pla Hidrològic de l'Ebre. Ballesta feia que sí amb el cap, sobretot quan la CUP ha apuntat que el tema de l'Ebre era un conflicte entre dos Estats. Concepció Veray, del PP, ha estat la regidora que ha fet riure més Ballesta i els seus companys: “És que, senyor alcalde, l'altre dia va venir aquí tan emocionat amb l'AMI que ens vam convertir en la riota de Catalunya”. “El problema és que vostès aplaudeixen el president Puigdemont fins i tot amb les orelles”.

El ple ha acabat aprovant desvincular l'Ajuntament de la Fundació Princesa de Girona, en consonància amb els gestos que se li pressuposen al procés. Mentre es desenvolupava el debat m'he fixat en la placa que hi ha a la sala de plens “a l'invicte General Prim, heroi de Castillejos i Tetuan. Gelós guardador de l'honra d'Espanya a Mèxic. Defensor constant dels drets i franquícies populars”. La inscripció és allà des del 1870. A veure quant de temps li queda.