L’AIEA certifica que l’Iran compleix els pactes a l’acord nuclear
L'anunci permetrà l'aixecament immediat de les sancions internacionals
L'Agència Internacional de l'Energia Atòmica (AIEA) ha confirmat aquesta nit de dissabte que l'Iran ha reduït el seu programa nuclear com es va comprometre a fer a l'acord signat al juliol amb els EUA i les altres cinc grans potències. Aquest anunci, que va estar precedit per un inesperat intercanvi de presos entre Teheran i Washington, permetrà l'aixecament immediat de les sancions internacionals que castiguen l'obstina...
Regístrate gratis para seguir leyendo
Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
L'Agència Internacional de l'Energia Atòmica (AIEA) ha confirmat aquesta nit de dissabte que l'Iran ha reduït el seu programa nuclear com es va comprometre a fer a l'acord signat al juliol amb els EUA i les altres cinc grans potències. Aquest anunci, que va estar precedit per un inesperat intercanvi de presos entre Teheran i Washington, permetrà l'aixecament immediat de les sancions internacionals que castiguen l'obstinació nuclear de la república islàmica. Sis mesos després del pacte, els seus dos principals artífexs, el ministre iranià d'Exteriors, Mohammad Javad Zarif, i el secretari d'Estat nord-americà, John Kerry, van tornar ahir a Viena per assistir a un moment definitori per a les relacions bilaterals i de tot el Pròxim Orient.
“Avui és un bon dia per als iranians perquè s'aixecaran les sancions”, va declarar Zarif tan bon punt va arribar a la capital austríaca. El ministre iranià no podia ocultar la seva eufòria. Feia dies que avançava la imminència de l'informe de l'AIEA i l'aixecament de les sancions, davant el silenci tant d'aquesta agència com dels EUA. Malgrat això, el Dia de la Implementació, com es va sobrenomenar aquest moment quan es va planificar el full de ruta per a la posada en pràctica de l'acord, s'ha fet pregar. Negociaciones d'última hora sobre l'intercanvi de presos semblaven estar darrere del retard. Però el que estava en joc justificava l'espera.
Unes sancions desapareixeran però unes altres no
Las sancions que ara s'aixequen a l'Iran són les imposades amb el suport de les Nacions Unides per castigar la seva obstinació nuclear. El país està també sotmès a altres sancions dels EUA arran de la presa de l'ambaixada nord-americana a Teheran el 1979, poc després de la revolució islàmica, que seguiran en peu. Les de l'ONU s'aixecaran automàticament encara que romandran algunes restriccions.
La UE va anunciar divendres que ja ha pres totes les disposicions necessàries per aixecar les seves sancions en el moment en què l'AIEA hi doni llum verda. Aquestes són, sens dubte, les que més mal han fet a l'Iran i inclouen les que afecten transaccions financeres i bancàries, assegurances i reassegurances, el sistema SWIFT (necessari per a les operacions entre bancs), el petroli i el gas.
Les restriccions a les companyies nord-americanes seguiran en la seva majoria vigents.
El pas permetrà no només la reintegració econòmica de l'Iran, cosa altament esperada pels seus 80 milions d'habitants, sinó la seva rehabilitació política. Tot i que Teheran i Washington encara no han anunciat la represa de relacions diplomàtiques, tallades poc després que es proclamés la República Islàmica el 1979, el seu acostament arran de les negociacions nuclears ja ha deixat vell el paradigma de la seva enemistat que ha anat definint el Pròxim Orient.
Tant l'intercanvi de presos d'aquest dissabte com la ràpida solució de la captura per forces iranianes de 10 'marines' nord-americans uns dies abans avancen el que pot significar el canvi.
El mateix Zarif ho apuntava en un article a The New York Times en el qual reiterava la disposició del Govern de Hassan Rouhani a “dialogar, promoure l'estabilitat i combatre l'extremisme desestabilizador” davant de l'Aràbia Saudita, a qui presentava com un país irresponsable.
De moment, tot i això, el més immediat serà la possibilitat de tornar a vendre petroli i de recuperar els entre 50.000 i 100.000 milions de dòlars (46.000-92.000 milions d'euros) i que, segons les fonts, l'Iran tenia bloquejats en bancs estrangers (encara que una part ja l'ha anat rebent mensualment des que es va signar el pla d'acció, el novembre del 2013). L'expulsió del sistema financer internacional ha estat sens dubte la més dura de totes les mesures perquè ha dificultat i encarit totes les transaccions, fins i tot les permeses com la compra de medicaments.
Les sancions han suposat pèrdues de desenes de milions de dòlars per a l'Iran. L'embargament de petroli ha reduït les seves vendes a un milió de barrils diaris, davant dels 2,5 milions que venia el 2012. Ara els seus responsables esperen poder augmentar de seguida la producció al mig milió de barrils, amb l'objectiu d'aconseguir els 4 milions en un futur proper. Però per a això, Teheran necessita modernitzar la seva indústria després de dècades sense accés a una tecnologia que majoritàriament té patent nord-americana. Per no parlar de les infraestructures. Algunes fonts han estimat les inversions requerides en 150.000 milions de dòlars.
Menys expectatives
El retorn als mercats internacionals del país amb les quartes reserves de petroli i les segones de gas natural resulta potencialment molt atractiu. Malgrat això, les circumstàncies no són favorables i la contenció mostrada pels iranians sembla reconèixer-ho. D'una banda, el cru es cotitza a menys de 30 dòlars, el seu preu més baix dels últims 12 anys. De l'altra, hi ha un excés d'oferta d'1,5 milions de barrils diaris. Això rebaixa tant les expectatives d'ingressos com l'interès dels inversors. Així i tot, els mitjans iranians es feien ressò de la presència a Teheran d'executius de Total i Shell, dues de les grans petrolieres mundials.
La fi de les sancions és sens dubte un èxit per al Govern de Rouhani, que d'aquí a un mes s'enfronta a unes eleccions clau per renovar el Parlament i l'Assemblea d'Experts (la Cambra que tria el líder suprem). Però a pesar que ha tingut el suport de l'aiatol·là Ali Khamenei, la màxima autoritat de la República Islàmica, els seus aliats s'enfrontaran als que consideren que s'han fet massa concessions.
Per arribar fins a aquí, l'Iran ha hagut de reduir substancialment el nombre de les seves centrifugadores (les màquines que purifiquen l'urani per aconseguir tant combustible nuclear com material fisible per a una bomba), exportar fora del seu territori l'excés d'urani enriquit que està autoritzat a mantenir i desmantellar el reactor d'Arak, el plutoni derivat, del qual el seu funcionament oferia una via alternativa a l'arma nuclear.
En un resum molt gràfic del que opinen d'aquestes concessions certs sectors iranians, el diari ultra Vatan-e Emruz informava aquest dissabte del tancament d'Arak amb el titular “Enterrament nuclear” sobre una imatge d'una palada de ciment, material amb el qual s'ha emplenat el reactor d'aquesta planta.