En espera del miracle

Per més que Oriol Junqueras, Artur Mas i les entitats sobiranistes s'obstinin a negar-ho només un miracle pot evitar unes noves eleccions a Catalunya. Des de fa una setmana els diferents actors del procés s'han instal·lat a les seves respectives zones de confort esperant que sigui el rival qui rellisqui, i aparegui com a culpable de tota la trencadissa. I tota és tota: des de la irrealitat de la mitja dotzena de fulls de ruta que han circulat l'últim any i mig per trencar amb Espanya fins a una declaració independentista que ni els seus impulsors es creuen, passant per l'exòtic intent de munta...

Per més que Oriol Junqueras, Artur Mas i les entitats sobiranistes s'obstinin a negar-ho només un miracle pot evitar unes noves eleccions a Catalunya. Des de fa una setmana els diferents actors del procés s'han instal·lat a les seves respectives zones de confort esperant que sigui el rival qui rellisqui, i aparegui com a culpable de tota la trencadissa. I tota és tota: des de la irrealitat de la mitja dotzena de fulls de ruta que han circulat l'últim any i mig per trencar amb Espanya fins a una declaració independentista que ni els seus impulsors es creuen, passant per l'exòtic intent de muntar un govern de coalició quan ja s'estan posant les urnes.

Com en un quiròfan amb un cadàver VIP damunt de la taula d'operacions, cap dels responsables de la intervenció vol sortir a donar la mala notícia a l'entristida família independentista. Qui ho faci serà assenyalat per la resta dels seus dies.

Si alguna cosa va quedar clara en l'entrevista que TV-3 va brindar a Artur Mas dijous a la nit és que el president no vol assumir errors. Les precampanyes electorals no han estat mai un bon moment per fer-ho. I Mas ja està en campanya encara que ho negui.

Unes noves eleccions permetran a Convergència rectificar el tret, flexibilitzar el pla independentista sense renunciar a la secessió i modular els ritmes de la ruptura en funció del suport que aconsegueixi a les urnes. Esquerra tindrà l'oportunitat de veure si està en disposició de guanyar els seus eterns rivals amb un programa que apostarà per la independència per la via directa. I la CUP posarà a prova la seva capacitat de resistència sense tenir al seu favor les tribunes mediàtiques que Convergència li va cedir el 27-S i que ara veurà tancades i barrades.

Unes eleccions donaran la capacitat de rectificar. El que no és tan clar que es pugui esborrar és el ridícul que els sobiranistes transmeten aquests dies en les seves reunions furtives i les seves corredisses per aconseguir un acord ja no per a un pla de govern, ni per a l'estabilitat parlamentària, sinó només per a una votació d'investidura. Si aconsegueix ser investit, el nou president no tindria cap garantia de poder fer res.

Junqueras va retuitejar ahir l'últim vídeo del Papa youtuber amb un missatge en què demana generositat de tots per avançar. La generositat serà necessària; un miracle, potser també. El més urgent, però, serà recuperar el sentit del ridícul.