Frontex demana internar els refugiats per evitar que es desplacin

Els líders dels països europeus més afectats pel trànsit de refugiats es reuneixen aquest diumenge a Brussel·les per tractar de suavitzar la crisi. El president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, rebrà finalment 13 caps d'Estat o de Govern dels països que integren l'anomenada ruta dels Balcans, amb origen a Grècia i destinació a Alemanya. Per preparar la trobada, l'agència europea de fronteres, Frontex, ha elaborat un document que advoca per aplicar mesures dures per disminuir els moviments de refugiats —com ara allotjar-los en centres tancats— i dubte de la legalitat d'una de les pr...

Els líders dels països europeus més afectats pel trànsit de refugiats es reuneixen aquest diumenge a Brussel·les per tractar de suavitzar la crisi. El president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, rebrà finalment 13 caps d'Estat o de Govern dels països que integren l'anomenada ruta dels Balcans, amb origen a Grècia i destinació a Alemanya. Per preparar la trobada, l'agència europea de fronteres, Frontex, ha elaborat un document que advoca per aplicar mesures dures per disminuir els moviments de refugiats —com ara allotjar-los en centres tancats— i dubte de la legalitat d'una de les principals propostes ideades per Juncker: el desplegament immediat de 400 guàrdies de frontera a Eslovènia, desbordada aquesta setmana pels desplaçaments de demandants d'asil.

Aplicar controls a la sortida de Grècia —no només a l'entrada, com és la norma fins ara— constitueix la mesura amb més potencial dissuasiu per als moviments migratoris, en opinió de Frontex. “Els migrants informaran els que estiguin en països d'origen o de trànsit sobre el tancament de la finestra d'oportunitat de viatjar a la UE (…). Les notícies que s'han reinstaurat els controls fronterers s'estendran ràpidament entre els migrants i dissuadiran els que encara no han arribat”, vaticina Frontex en un document intern al qual ha tingut accés EL PAÍS. D'aquesta manera descendirien les arribades des de Turquia a Grècia.

L'agència alerta, això sí, que l'augment de controls a la sortida de Grècia amb Albània i Macedònia —com proposarà aquesta tarda la Comissió Europea en la trobada de líders— poden desviar el trànsit cap a altres rutes, com ha passat fins ara cada vegada que s'ha tractat de tapar una frontera. Els passos terrestres de Grècia amb Albània i Bulgària o el trànsit directe des de Turquia a Itàlia i a Bulgària se situen com a principals alternatives.

Davant la perspectiva que aquest augment de controls a Grècia desencadenin “intents de creuar en massa” entre països membres, Frontex llança la seva recomanació més polèmica: mantenir els demandants d'asil en centres tancats perquè no puguin sortir del primer país europeu on arribin, ja que les normes europees els obliguen a sol·licitar la protecció allà. El 80% dels que accedeixen a Grècia, Hongria o Bulgària deixen inacabades les seves sol·licituds d'asil perquè es desplacen a altres països del nord, segons dades de l'oficina europea d'asil (EASO, en les sigles en anglès).

Les retencions de migrants no estan expressament prohibides per la directiva europea, però sí que molt limitades. La normativa impedeix internar algú “per l'únic motiu de sol·licitar protecció internacional” i exigeix que l'internament constitueixi “l'últim recurs”. Així i tot, l'agència europea basa la seva proposta de recórrer a centres tancats en què “s'ha demostrat que els migrants abusen en gran mesura dels centres oberts i els utilitzen com a lloc per organitzar la resta del viatge”.

Noves operacions

El text abunda en les noves operacions que els caps d'Estat i de Govern estudiaran aquesta tarda, però refreda les perspectives sobre la més nova: el desplegament dimecres que ve de 400 policies a la frontera entre Eslovènia i Croàcia per controlar el pas de refugiats i ajudar en les tasques de registre. El document dubta que sigui legal perquè aquestes missions de desplegament immediat ideades recentment per Brussel·les estan pensades per a fronteres exteriors de la UE i la d'Eslovènia amb Croàcia és interna, tot i que no entre països Schengen (Croàcia no forma part de l'espai de lliure circulació europea).

Més enllà de les consideracions legals, Frontex creu que la missió “és susceptible de resultar ineficaç” per contenir els fluxos i alerta que “pot danyar la reputació de Frontex” quan els mitjans de comunicació informin sobre com aquestes forces de seguretat tracten de garantir l'ordre. L'agència fa una altra referència més genèrica als mitjans en el seu document. Recordant la cobertura que va realitzar la premsa de les tensions entre policies i refugiats a la frontera hongaresa amb Sèrbia, Frontex demana una estratègia de mitjans “que eviti males interpretacions de les mesures operatives aplicades”.

A més del director general de Frontex, Fabrice Leggeri, i de l'alt representant de l'agència de l'ONU per als refugiats, António Guterres, participaran a la trobada els líders d'Àustria, Bulgària, Croàcia, Alemanya, Grècia, Hongria, Romania, Eslovènia, Holanda i Suècia per part de la UE, així com els dirigents d'Albània, Macedònia i Sèrbia, per on també transiten els migrants en la seva ruta per Europa.

Més enllà de les mesures de contenció dels fluxos, la Comissió pretén que no es produeixin episodis de desviament intencionat de refugiats entre països, que provoquen frustració i desatenció entre els potencials asilats. Els països hauran de comprometre's a proveir allotjament i menjar als migrants arribats a les seves fronteres i a demanar ajuda a Brussel·les en cas de falta de recursos.