Figueres censura una ‘performance’ d’un cotxe amb adhesius franquistes

L’Ajuntament de Figueres (Alt Empordà) ha decidit vetar un dels plats forts del festival de cultura contemporània Ingràvid, que se celebrarà a la ciutat el cap de setmana vinent. Es tracta d’Ideologies oscil·latòries, una intervenció de Núria Güell i Levi Orta, protagonitzada per un cotxe decorat amb simbologia franquista, inclòs un retrat del mateix dictador. Segons la proposta dels artistes, cada dues hores el vehicle, un Fiat antic i atrotinat, havia de fer un parell de voltes per la cèntrica rambla de Figueres...

L’Ajuntament de Figueres (Alt Empordà) ha decidit vetar un dels plats forts del festival de cultura contemporània Ingràvid, que se celebrarà a la ciutat el cap de setmana vinent. Es tracta d’Ideologies oscil·latòries, una intervenció de Núria Güell i Levi Orta, protagonitzada per un cotxe decorat amb simbologia franquista, inclòs un retrat del mateix dictador. Segons la proposta dels artistes, cada dues hores el vehicle, un Fiat antic i atrotinat, havia de fer un parell de voltes per la cèntrica rambla de Figueres per després ser aparcat a plena vista i crear amb la seva presència una situació ombrívola, plena de tensió i interrogants.

“El cotxe trenca amb la pretensió del festival de prendre l'espai públic com a lloc de reflexió i crítica de manera harmònica i pacífica. El nostre objectiu no és provocar polèmica, però no fugim de la controvèrsia i el debat”, afirma Rafael Camps, director d’Ingràvid, convençut que, després de set edicions, la ciutadania coneix l'esdeveniment i el tipus de propostes que acostuma a programar. “Durant la celebració de l’Ingràvid la gent d'aquesta ciutat ja s'espera coses rares i això d'entrada hauria reduït l'impacte negatiu que tem l’Ajuntament”, afegeix Camps.

D’altra banda, el Consistori considera que “no es tracta d'un acte de censura, sinó de sentit comú. No és una valoració artística i som favorables a les obres que provoquen el debat, però aquesta no s'hauria entès, hauria pogut ofendre i produir rebuig; en realitat, hauria semblat una provocació vana i buida”, ha assegurat a aquest diari un portaveu de l'equip de govern, i ha destacat que es van declarar en contra de la decisió només dos dels grups: la CUP (Candidatura d’Unitat Popular) i Compromís d’Esquerres.

El projecte artístic ha costat uns 2.000 euros i ha estat produït especialment per a l’Ingràvid, que disposa d’una subvenció municipal de 30.000 euros, una quantitat que, segons Camps, representa el 22% del pressupost global de l'esdeveniment, si bé en el seu comunicat l’Ajuntament afirma que n’és “el patrocinador principal”. Per descomptat, aquest fet no implica que se sàpiguen els continguts de la programació, que és responsabilitat única de la direcció artística. Per això, l’Ajuntament va conèixer l’existència del cotxe només tres dies abans de la inauguració.

Núria Güell (Vidreres, Girona, 1981) i el seu company, l'artista cubà Levi Orta, s'han donat a conèixer per projectes polítics i polèmics que parodien les contradiccions socials i econòmiques. La seva obra, representada per la galeria ADN, ha rebut un impuls enorme gràcies a diversos premis i nombroses subvencions públiques.

Aquests anys, Güell ha fet propostes artístiques que solen furgar en les fissures del sistema econòmic occidental, utilitzar els plànols del cèlebre atracador El Solitario i utilitzar una beca de producció per crear una societat a Panamà i no pagar impostos (“Ens inspirem en Iñaki Urdangarin”, va afirmar llavors). En aquesta línia, no és d'estranyar que en aquest moment històric proposessin un projecte que qüestiona la vigència del franquisme.

Com que són a Beirut per a un projecte han enviat una carta al Consistori de Figueres, on afirmen: “Ideologies oscil·latòries pretén repensar la presència de la ideologia franquista i les actituds feixistes que com un fantasma recorren aquest país sense memòria. És oportú i necessari reflexionar sobre el feixisme creixent que s'expressa de diferents formes. No es tracta d'obrir ferides que mai han estat tancades, el que no ens podem permetre és tancar els ulls. I suposadament només en dictadura se censuraven les obres d'art amb voluntat crítica”. En l'escrit, els artistes apunten també que exactament fa 40 anys van ser afusellats cinc militants antifeixistes. “Va ser l'últim crim de la dictadura i el va perpetrar el general de la Guàrdia Civil José Antonio Sáenz de Santamaría que entre el 1986 i el 1996, paradoxalment, va ser assessor contra el terrorisme del democràtic Ministeri de l’Interior socialista”, afegeixen els artistes, que conclouen el seu escrit concedint als seus censors el benefici del dubte. “Volem creure que aquesta censura és a causa del vostre desconeixement en matèria artística”.

El director d’Ingràvid, de moment, ha acatat la decisió del Consistori, que serà debatuda públicament durant el simposi inaugural de divendres. “Encara no sabem com acabarà aquesta història, esperem que els artistes tornin per poder parlar amb ells i decidir com reaccionar”, conclou Camps.