L’11% de les guarderies privades legals no té llicència municipal
Els centres tenen l'autorització de la Generalitat però no la de Barcelona
Per obrir una guarderia, un privat necessita dues llicències: una autorització de la Generalitat i un permís d'activitat de l'Ajuntament on es trobi el centre, que certifica aspectes tècnics com el compliment de la llei d'accessibilitat. A Barcelona, l'11% de les guarderies no tenen el permís municipal. El govern que presideix Ada Colau els ha posat un any de límit perquè normalitzin la seva situació administrativa.
La capital catalana, segons dades del Consistori, té 187 guarderies de caràcter privat i/o concertat. Nou d'aquestes, d'acord amb els registres municipals, tenen el vistipla...
Per obrir una guarderia, un privat necessita dues llicències: una autorització de la Generalitat i un permís d'activitat de l'Ajuntament on es trobi el centre, que certifica aspectes tècnics com el compliment de la llei d'accessibilitat. A Barcelona, l'11% de les guarderies no tenen el permís municipal. El govern que presideix Ada Colau els ha posat un any de límit perquè normalitzin la seva situació administrativa.
La capital catalana, segons dades del Consistori, té 187 guarderies de caràcter privat i/o concertat. Nou d'aquestes, d'acord amb els registres municipals, tenen el vistiplau del Departament d'Ensenyament per dur a terme la seva activitat però no tenen la llicència que atorga el govern de la ciutat.
Una d'aquestes guarderies sense tots els documents en regla és al districte d'Horta-Guinardó; tres, a Gràcia; quatre, a l'Eixample, i una, a Sarrià. L'Ajuntament no va revelar els noms dels centres però recorda que la seva autorització té un caràcter més tècnic que educatiu. Hi ha 13 centres més que també tenen el vistiplau de la Generalitat però estan pendents que els districtes els donin el permís.
Es tracta d'un problema que s'arrossega de fa bastants anys. La majoria de centres en qüestió es troben en entresòls o principals de finques i difícilment podrien arreglar la seva situació urbanística.
L'Ajuntament ara els dóna un any de termini per regularitzar-se. Fa quatre anys, Gerard Ardanuy, el llavors regidor d'Educació del govern de CiU, reconeixia l'“alegalitat” de molts centres i prometia “intentar que es compleixin les normes”. El Consistori va reconèixer en el seu moment que “s'ha de ponderar la innegable necessitat de continuar prestant el servei garantint el compliment dels requisits de seguretat imprescindibles".