El món real envaeix el del videoart
La fira Loop converteix Barcelona durant 48 hores en la capital del mercat audiovisual
Els tres fidels de les tres grans religions monoteistes, un musulmà, un cristià i un jueu, representants dels més antics llinatges de Jerusalem, eleven al cel les seves pregàries des del martiritzat desert de Judea. Això els va demanar l'artista angloespanyola Isabel Rocamora a l'hora de registrar aquest moment íntim, símbol de la diferència i igualtat que ha originat un dels conflictes més tràgics de la història, i reproduir-lo en un impactant tríptic audiovisual. Faith, presentat per la galeria Senda, és una de les estrenes més esperades de la 13a edició de Loop, la fira de videoart...
Els tres fidels de les tres grans religions monoteistes, un musulmà, un cristià i un jueu, representants dels més antics llinatges de Jerusalem, eleven al cel les seves pregàries des del martiritzat desert de Judea. Això els va demanar l'artista angloespanyola Isabel Rocamora a l'hora de registrar aquest moment íntim, símbol de la diferència i igualtat que ha originat un dels conflictes més tràgics de la història, i reproduir-lo en un impactant tríptic audiovisual. Faith, presentat per la galeria Senda, és una de les estrenes més esperades de la 13a edició de Loop, la fira de videoart que se celebra avui i demà a l'Hotel Catalonia Rambles de Barcelona.
La durada més extensa de les obres i el seu caràcter narratiu i lineal constitueixen la principal sorpresa d'una fira àmpliament consolidada, que cada any renova i internacionalitza el seu cartell de galeries, encara que n'hi ha un grapat que no s'han perdut ni una edició. Aquest any hi ha 45 centres, de les quals set són espanyoles i 15 presenten una estrena mundial.
“En els moments de crisi la gent vol expressar les seves inquietuds”, ha assegurat Jean-Conrad Lemaître, president del comitè de selecció (Loop és una fira per invitació), per explicar la contundent presència de temàtiques polítiques i socials. Així, la francesa Clarisse Hahn (Jousse, París) dóna veu als camperols de Mèxic que es van despullar al crit d'“El meu cos és la meva arma” per cridar l'atenció mediàtica; i la boliviana Claudia Joskowicz (Die Ecke, Santiago de Chile) utilitza el mite mexicà de la Llorona (una mare en duel etern) com a metàfora d'una nació ferida.
Per la seva banda, la porto-riquenya Beatriz Santiago Muñoz (Ferreira, Puerto Rico) explora l'emergència ecològica a través de la història d'un ermità contemporani. Amb la complicitat d'uns estudiants de teatre, el colombià François Bucher (Alarcon Criado, Sevilla) grava un fals intent de segrest, tot i que el desconeixement de la ficció per part del segrestat ho fa molt més impressionant. La catalana Eulàlia Valldosera (Sicart, Vilafranca del Penedès), una de les estrelles d'aquest Loop, explora els camins de la memòria col·lectiva i individual a través de la història d'una comunitat rural francesa.
Els problemes espanyols apareixen en les obres del val·lisoletà Ángel Marcos (Trama, Barcelona) i el madrileny Fernando Sánchez Castillo (Bartschi, Ginebra). El primer, amb una peça rodada al Palau de la Música, evoca els Fets del Palau del 1960, inici del renaixement polític català després de la Guerra Civil, quan durant un homenatge pel centenari del naixement del poeta Joan Maragall una part del públic va cantar el prohibit El cant de la Senyera. Sánchez Castillo, per la seva banda, torna a Franco, el seu tema fetitxe, amb una peça escultòrica i videogràfica inspirada en l'Azor, vaixell d'esbarjo del dictador, que l'artista va adquirir per desballestar-lo i convertir-lo en una obra artística amb forma de prisma.
La pregària protagonitza també l'única instal·lació de la fira, una multiprojecció en set pantalles de Fabien Charuau (Chatterjee, Bombai), on als rostres dels fidels se superposa un programa de reconeixement facial dels que fa servir la policia. La realitat ja ha agafat definitivament el protagonisme a costa de les hipèrboles visuals i els experiments tecnològics, que, com l'animació, gairebé han desaparegut, amb l'excepció de Jonathan Monaghan en la novaiorquesa Bitforms.
Altres novetats de Loop són la presència de tres obres exclusivament sonores i l'augment gradual de preus, signe de l'acceptació del mercat i la normalització del mitjà. “Quan vam començar teníem obres de 200 euros i la mitjana era al voltant de 1.500. Ara la mitjana ronda els 7.000 i moltes superen els 15.000 euros”, conclou Carles Duran, un dels directors de Loop.