17 fotos

El millor del Primavera Sound 2015

Concerts irrepetibles, tardes abrasadores i nits de fred, cerveses interminables, nous amics. Alguns dels millors moments d aquesta edició

Barcelona - 31 may 2015 - 18:09CEST

Ella, Patti Smith. La musa, la llegenda. Quatre dècades compleix 'Horses', el debut de la imperible energia que la segueix acompanyant; l'àlbum que la va vestir de la glòria que molt pocs conserven fins al final. A les 20.00 del divendres 29 de maig, el territori de l'escenari Heineken el marcaven els incondicionals d'aquesta dona que segueix escopint a l'escenari. A qualsevol. També ho va fer aquí, amb la seva banda, i també va tornar a endur-se la reverència del públic.Massimiliano Minocri

El dijous 28 de maig el recinte del Fòrum ja havia rebut a la majoria de festivalers d'aquesta edició del Primavera Sound. El cartell començava a provocar discussions entre els grups: massa moments que no volien perdre's. Des d'un espectacular i delirant Antony and the Johnsons que va silenciar tota una esplanada, passant per uns The Black Keys amb poc 'feeling', fins a uns exquisits The Replacements.Massimiliano Minocri

Orchestral Manoeuvres in the Dark va ser un revival brutal per als nostàlgics dels 90; fins i tot per als nostàlgics dels 90 que no van viure els 90. Van pujar a l'escenari ATP el dimecres a les 22.25. Eren l'esquer per a aquell primer dia al recinte amb el mar, gratuït. Sí, van tocar 'Enola Gay'. I sí, l'esclat va ser brutal. Però més enllà d'aquell èxit que els segueix marcant, van ser nets i incisius. I l'ovació final es va estendre per tot el Parc del Fòrum.Massimiliano Minocri

Més enllà dels grans, i gairebé invencibles, noms que van trepitjar la sorra del Fòrum dijous passat, va haver-hi d'altres que es van reforçar i alguns que es van descobrir. La libanesa Yasmine Hamdan en va ser una, exquisida i valenta teixidora d'un so que oscil·la entre el folk, l'electrònica o els ritmes indis i africans. A més d'un se li va obrir la boca.Massimiliano Minocri

Són un clàssic, sí, però Interpol segueix guanyant-se el seu espai a cada concert; i no en són pocs, ni és fàcil dins d'aquell maremàgnum que és l'indie-rock. La nit del dissabte 30 de maig van obrir amb 'Angels', i ja res no els va aturar.GIANLUCA BATTISTA

Era la seva primera vegada a Espanya, malgrat els 25 anys que fa que Tori Amos està de ruta. Asseguren els que la van veure el capvespre del dissabte 30 que no va haver-hi decepció, que va ser càlida, atraient i que, cada minut que passava, va ser millor.GIANLUCA BATTISTA

La nit del dijous era la primera gran nit, la dels acabats d'aterrar i la dels que portaven un any esperant que tornessin a obrir-se els torns. L'espai previ a la tanca que dóna entrada al recinte es va convertir en menys de dues hores en un 'botellón' gens improvisat i trinxera d'organització: què veure i què no. Dins, les copes, a 6 euros amb refresc, 4 'on the rocks'. La cervesa: disparada, 6 euros una mica més del que cap en una ampolleta.Massimiliano Minocri

Van fer vibrar el Heineken. El trio femení Sleater-Kinney es va apoderar de gran part dels assistents al Primavera la nit del divendres 29 de maig. Van sacsejar i van ressonar a centenars de caixes toràciques amb el seu punk, en silenci des de 2005. Ara treuen 'No cities to love'.Massimiliano Minocri

A l'escalfor de la pista, el fred humit que arrossegava el mar era gairebé inexistent. Una vegada fora, i encara que el vent diürn havia marxat, les jaquetes es feien necessàries. N'hi ha que van aguantar sense res més que el borrissol sobre la pell, en tires o en màniga curta. N'hi va haver que fins i tot van repetir xancletes cada dia.Massimiliano Minocri

Diuen de Howe Gelb que pot transitar qualsevol camí en solitari però que sempre torna a Giant Sand. Aquella banda que va fer, d'alguna manera, creu i ratlla al rock americà, el 2011 van celebrar noces de plata i ara es dupliquen nominalment: són Giant Giant Sand. I gegants van ser durant el capvespre del dijous 28 de maig.Massimiliano Minocri

El divendres, la gran nit del Primavera, la decisió era gairebé impossible. Què veure des de mitja tarda a mitjanit? Belle & Sebastian, The New Pornographers, Damien Rice, Tobias Jesso Jr., Patti Smith... Molts van optar per separar-se. Si sonava 'Piazza New York Catcher' (B&S), es perdia de lluny 'The Greatest Bastard' (Damien Rice). La discussió davant dels banys a l'entrada de l'escenari Primavera eren "del primer món", segons un estudiant de medicina de la Universitat Complutense de Madrid. "Sembla una ximpleria, però aquest solapament ens està fastiguejant la tarda".Massimiliano Minocri

Els canadencs Fucked Up han fet doblet en aquesta edició del Primavera Sound. Van tocar en un ATP que rugia a les 19.30 del dissabte 30; la matinada d'aquest diumenge 31 ho faran a la Sala Apolo.Jordi Vidal (Redferns via Getty Images)

Des de dins de qualsevol dels escenaris la perspectiva no sembla tan... gran. Però la veritat és que, segons l'organització, 50.000 persones diàries han creuat la frontera d'aquell univers musical en el qual es converteix el Parc Fòrum (a 198 euros el passaport a aquell paradís). La tarda del dissabte, Alberto Guijarro i Alfonso Lanza, dos dels responsables del Primavera, van situar el nombre total de visites en 175.000 (sumant la jornada d'inauguració del dimecres 27 de maig). 175.000 polseres. 175.000 gots. 175.000 mans aplaudint.Massimiliano Minocri

Donen Auerbach, és cantant i guitarrista de la banda nord-americana The Black Keys. Al seu costat, encara que a la distància (la tensió és palpable entre els dos membres del grup), hi ha Patrick Carney, el bateria. Que no surti a la foto pot donar una idea de com d'individuals poden arribar a ser mentre toquen junts pel que els veu des del fossat. I es va notar després, quan va acabar el concert, la nit del dijous 28 de maig; malgrat tot, encara que no van aconseguir la reverència, van complir. El Primavera exigeix.Alejandro García (Efe)

Moltes petites coses canvien del dimecres al dissabte del Primavera, com els centímetres quadrats en els quals pots moure't lliurement enfront d'escenaris com l'ATP, el Primavera, el Heineken o el Ray-Ban. Tot i això, l'aforament compleix, segons l'organització, és l'idoni per poder desplaçar-se pel recinte, envoltat de set quilòmetres de tanques.Massimiliano Minocri

Tal com es veu el seu vestit, és la música de Merril Garbus, de tUnE-yArDs, a l'escenari Pitchfork la matinada del dissabte 30 de maig. Tant se val què, ella ho modifica, ho estira, ho emmotlla, ho deforma. Pop, rock, funk, jazz, folk. Es va estrenar amb un casset producte d'una gravadora de mà portàtil, ara ha publicat 'Nikki Nack'. Una àgape per a l'oïda.Burak Cingi (Redferns via Getty Images)

I així, com comença, s'acaba. Aquest diumenge que acomiada el maig seran la Sala Apolo, la Sala 2 de l'Apolo, Martini, Ciutadella i BARTS, els espais que acullin els últims concerts del festival; que ja té dates per a l'any que ve, entre l'1 i el 4 de juny. Fins llavors, toca esperar.Massimiliano Minocri