El PSC s’enfonsa i només resisteix en alguns feus metropolitans
Els socialistes passen de 2.115 regidors a 1.275 i es consolen amb les victòries a Tarragona, Lleida i a la majoria de les grans ciutats
La jornada electoral va ser infausta per al Partit dels Socialistes, amb pocs elements per trobar l'optimisme. Els resultats parlen per si sols: el daltabaix a Barcelona (d'onze regidors a quatre) és només la punta de l'iceberg de l'enfonsament a tot Catalunya. El 2011, el PSC va aconseguir 2.115 regidors, i en aquests comicis s'ha quedat en 1.275. El descens provoca que Esquerra Republicana els avanci com a segona força en representació als municipis. ...
La jornada electoral va ser infausta per al Partit dels Socialistes, amb pocs elements per trobar l'optimisme. Els resultats parlen per si sols: el daltabaix a Barcelona (d'onze regidors a quatre) és només la punta de l'iceberg de l'enfonsament a tot Catalunya. El 2011, el PSC va aconseguir 2.115 regidors, i en aquests comicis s'ha quedat en 1.275. El descens provoca que Esquerra Republicana els avanci com a segona força en representació als municipis. El resultat a les grans ciutats permet aguantar en la segona posició en nombre de vots, amb 529.350, a poca distància dels 508.839 dels republicans. Poc consol per a un partit que en els seus millors temps, el 2007, va arrasar amb 924.99 vots i 2.570 regidors.
Només la corona metropolitana aguanta la seva condició de feu dels socialistes, encara que lluny de l'embranzida d'abans. Dels municipis que envolten Barcelona, només a Santa Coloma de Gramenet han obtingut majoria absoluta. Núria Parlon revalida la vara d'alcaldessa i aconsegueix retornar la majoria que va perdre fa quatre anys. A l'Hospitalet, Núria Marín ha obtingut una victòria àmplia, però haurà de pactar per sumar la majoria. Una situació similar es dóna a Cornellà de Llobregat, on Antonio Balmón haurà de buscar socis, encara que la resta de partits queden a una gran distància.
Malgrat la caiguda, els socialistes han aguantat el tipus a les grans ciutats que no són Barcelona. Dels 42 municipis amb més de 30.000 habitants, els socialistes han obtingut la victòria en 22. De les capitals de província, es manté a Tarragona, amb una victòria àmplia de Josep Fèlix Ballesteros, que malgrat no tenir majoria ha aconseguit ampliar les seves diferències amb CiU i el PP. A Lleida, les polèmiques que han envoltat Àngel Ros han minvat els seus resultats: ha guanyat, però ha perdut gairebé la meitat dels regidors, de 15 a 8. A Girona, el que havia estat el partit hegemònic s'ha quedat en quarta força, encara que empatada a regidors amb la CUP i ERC.
De la resta de grans ciutats, en algunes ha vençut per majoria, com a Granollers (Vallès Oriental) i Sant Joan Despí (Baix Llobregat), d'altres per un marge molt ajustat, empatant en vots, com a Cerdanyola, Mollet o Montcada i Reixac, les tres al Vallès, o Blanes, a la Selva.
Més enllà de les ciutats, el desert: al mapa municipal escasseja el vermell que havia predominat en altres comicis. El PSC aguanta algunes alcaldies a la zona de l'Ebre i a la Vall d'Aran, però en la majoria de municipis perd representació. Les fugides dels socialistes han estat en múltiples direccions: Ciutadans ha fet forat a Barcelona i altres ciutats, mentre que ERC i ICV, amb la seva estratègia de pactes amb els moviments socialistes escindits, li han provocat una altra gran esquerda.